De nou, i obviant també l'avís o l'autorització de la comunitat internacional i del Congrés dels Estats Units, Donald Trump torna a posar el seu país en guerra. Si li haguessin donat el Premi Nobel de la Pau que la veneçolana Corina Machado li va oferir servilment, hauria fet el mateix. Però ara, ni la mala consciència ni la vergonya -si és que les ha conegudes- pesen sobre ell. Els interessos econòmics, polítics i militars i la voluntat d'anul·lar un enemic del règim de Netanyahu i un aliat estratègic de la Xina justifiquen aquesta última operació. Us aconsello la documentada anàlisi del nostre articulista Antoni Segura Mas, útil per entendre el que passa als països àrabs i la geopolítica.
[Si vols rebre El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]
Trump i Israel han eliminat l'aiatol·là Khamenei, que liderava una dictadura religiosa cruel, especialment per a les dones del seu país, però, a diferència del que argumentaven fins fa uns anys els americans cada cop que intervenien, no ho fa per portar la democràcia. Els motius ara són uns altres.
El dubte és l'abast de l'operació. Per atacar l'Iran, que s'hi va tornar immediatament i avisa que infligirà tot el mal possible a Israel i als països aliats de Washington a la zona, els americans han fet un gran desplegament militar. Ara, esperen que el règim dels aiatol·làs, un cop aniquilats alguns dels seus líders, caigui en uns dies per arribar no se sap ben bé on. Els precedents a l'Iraq o l'Afganistan després de les intervencions americanes no conviden a l'optimisme.
Tanmateix, els analistes internacionals no auguren les facilitats que, a principis d'any, Trump es va trobar a Veneçuela per més que el president vulgui aparentar el mateix. En una operació "quirúrgica", els americans van entrar a Caracas, van segrestar Nicolás Maduro, i el govern chavista liderat per Delcy Rodríguez no va posar resistència i va acceptar les condicions de Washington per seguir al poder. Fins i tot va acatar l'ordre de no facilitar més petroli a Cuba, que ha vist endurides les condicions del bloqueig i travessa una greu crisi energètica que l'està fent trontollar. La Casa Blanca calcula que és imminent la caiguda de l'illa, on aspiren a situar-hi un govern amic que els faciliti, per exemple, operacions hoteleres.
L'Iran és diferent. No només pel component de fanatisme religiós que no hi és al Carib, sinó perquè és un país molt més llunyà i molt més potent en tots els aspectes. És, de fet, una potència regional de 90 milions d'habitants, una gran extensió i ramificacions militars. I si els veneçolans tenien gairebé inutilitzades -pel deteriorament de les instal·lacions i la dificultat per tractar-lo- les seves grans reserves de petroli a la franja del riu Orinoco, els iranians produeixen el 4,5% del petroli mundial, que venen sobretot a la Xina. Però la clau és a l'estret d'Ormuz, que ells poden bloquejar i per on circula el petroli de tots els països del Golf Pèrsic. Hi passa gas i el 20% del petroli mundial. Si l'Iran resisteix, continua tancat i el conflicte s'allarga, els combustibles s'encariran i podríem tornar a afrontar una crisi inflacionista com la que ens va portar la guerra d'Ucraïna. Afectaria, per tant, les nostres butxaques i les dels americans.
Trump va prometre en campanya que s'havia acabat l'intervencionisme americà i que ara els tocava replegar-se i mirar-se encara més el melic. Això va agradar a la seva base electoral. Després els va dir que les intervencions militars tindrien retorn econòmic immediat en forma de petroli, terres rares o turisme. Ara, amb la popularitat tocada (la majoria el troba "erràtic" i envellit segons una enquesta de Reuters/Ipsos) i incertesa pel resultat a les eleccions de mig mandat de novembre que li poden complicar l'operativa a les cambres, Trump apuja l'aposta.
Fins ara li ha funcionat: els costos han estat tan mínims com els contrapesos internacionals. Per això els seus incondicionals callen -i els demòcrates i la UE s'ho miren entre la sorpresa i la paràlisi- però si els costos arriben a la seva base electoral i els americans comencen a patir baixes, l'escenari se li pot complicar encara més.
Avui no et perdis
- Els cinc al·licients del Mobile World Congress 2026; per Guillem Delso.
- Anàlisi: El DAFO d'Oriol Junqueras amb els pressupostos: per què se la juga?; per Oriol March.
- El full de ruta dels set regnes a l'esquerra del PSOE per evitar els «Jocs de la Fam»; per Roger Pi de Cabanyes.
- Per què s'incrementa el preu del porc a les carnisseries?; per Àlvar Llobet.
- Entrevista a Víctor Font: «Tenim ferit el sentiment culer des de l'adeu de Messi»; per Oriol March i Guillem Delso.
