El govern de Salvador Illa i ERC s'endinsen perillosament en un punt de no retorn en la negociació pressupostària. Tot estava preparat per tancar el pacte que les respectives direccions tenien ganes de concretar. Són dels que sempre han defensat que el país, que porta dos anys de comptes prorrogats, necessita acords per no deixar escapar oportunitats i posar al dia els serveis públics. I és evident que és millor tenir-ne que no pas no tenir-ne. Però no és menys cert que el que honora la política és el compliment dels acords, més quan milloren l'autogovern i les condicions de vida dels ciutadans.

[Si vols rebre El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]

La recaptació catalana del 100% de l'IRPF, contemplada en l'acord d'investidura d'Illa que va validar el PSOE, s'ha convertit en el gran escull. El PSC vol que tiri endavant i diu que així serà sense posar-hi els peròs del ministeri. Però no vol lesionar els interessos electorals socialistes a l'Espanya autonòmica, que per més autonòmica que sigui sempre arrufa el nas quan percep que Catalunya hi guanya. Pedro Sánchez ara es nega a complir o, com a mínim, no hi vol posar data ni assumir compromisos públics. I ERC, que apunta que després de vuit anys acumula motius per desconfiar, exigeix garanties de compliment del govern espanyol, l'únic que n'hi pot donar per més que fer-ho notar ofengui els socialistes catalans. És l'Estat qui ha d'acceptar desprendre's d'aquest important impost.

Més enllà de què és prioritari, de fins a quin punt és greu la situació, de si amb suplements de crèdit es pot tirar sense problemes, i de si és només una rebolcada política no tenir pressupostos, tot plegat ha provocat la primera gran crisi PSC-ERC des que Illa és president. Dissabte, amb els ànims encara molt escalfats per la negativa de Sánchez en la reunió de divendres a la Moncloa i pel discurs contundent de Junqueras al consell nacional del partit, us en vam explicar els detalls.   

Ahir, en entorns del PSC, i en l'intent d'inquietar Junqueras, es començava a fer circular la idea d'una convocatòria anticipada d'eleccions com a resposta a quedar-se sense pressupostos. Si no n'hi ha aquest any, serà encara més difícil que n'hi hagi el 2027, any d'urnes municipals i espanyoles. És evident que en unes eleccions qui més hi podria perdre són ERC (Junqueras no es podria presentar) i Junts, que amb Carles Puigdemont encara a l'exili i sense perspectives reals de victòria tindria problemes per frenar les fugues cap a Aliança. S'ha instal·lat que en sortirien malparats els dos partits independentistes i hi guanyaria l'extrema dreta catalana i espanyola. Les enquestes no són bones per al PSC, que paga el mal moment de Sánchez i els problemes de gestió, però difícilment perdria la condició de primera força. El precedent de Pere Aragonès, que va convocar quan els Comuns, que no estaven tan col·laboratius com ara, li van tombar els comptes tampoc convida a l'optimisme.

L'escenari de no entendre's, de no tenir pressupostos, i de convocar eleccions o convertir la legislatura en una guerra de posicions no és bo ni per al PSC ni per a ERC, que es necessiten mútuament. Als socialistes els calen socis confiables a Madrid i a Barcelona i als republicans que l'agenda del finançament o Rodalies avanci. Ahir el clima no era optimista, però ningú canta encara les absoltes. Avui i demà seran dies de pressions (ja han fet la seva part les patronals i els sindicats majoritaris, sempre avesats a socórrer els socialistes) i de contactes soterrats per evitar que divendres els pressupostos es presentin sense preacord amb els republicans. Si Illa fes aquest pas, l'entesa seria encara més cara: Junqueras ja va assumir que hauria de presentar una esmena a la totalitat.

Per no perdre-hi, els socialistes catalans i els republicans estan obligats a no escalar, a donar-se el temps que calgui i a ser flexibles i empàtics amb l'altre. Però el problema és de base i cal no enganyar-se: és el govern espanyol el que està obligat, tot i les seves urgències i batalles amb la dreta, a complir els compromisos amb Catalunya si no vol continuar sent una llosa, ara també per al PSC.

Avui no et perdis

• Qui guanya i qui perd amb el bloqueig dels pressupostos?; per Oriol March.
• Carlos Mazón, a un pas de la imputació per la gestió de la dana; Lluís Girona Boffi.
• Primícia: Aquests són els 212 municipis que s'han adherit al Pacte Nacional per la Llengua; per Lluís Girona Boffi.
• La meitat dels joves veu el feminisme com una «eina política de manipulació i adoctrinament».
• Crítica: Per què «Balandrau, vent salvatge» és la nova gran estrena del cinema català?; per Alba López.

El passadís

El Parlament tindrà la primera conductora dona de la seva història. Així ho va aprovar la mesa de la cambra catalana ahir després d'una convocatòria pública al DOGC i de resoldre el procés de selecció entre els aspirants que es van presentar. Primer havien de ser dos xòfers nous, però finalment en seran tres per la jubilació d'un dels que quedava. Aquests tres treballadors hauran d'atendre les necessitats de desplaçament en cotxe oficial de sis membres de la mesa (dos vicepresidents i quatre secretaris) de la cambra catalana. El president, Josep Rull, que és la segona autoritat del país, té conductor i cotxe permanentment assignat per atendre la seva agenda oficial.

Vist i llegit

Donald Trump no ha amagat les ambicions sobre Groenlàndia, Veneçuela o Cuba. Però també sobre el Canadà, el veí del nord. Fa uns dies que a la web El Orden Mundial, que sempre explica de forma didàctica i documentada la política internacional, explicaven que l'administració americana manté contactes amb els independentistes d'Alberta en l'intent de desestabilitzar el Canadà. En concret està disposat a assistir a l'Alberta Prosperity Project, un grup d'extrema dreta que atia la confrontació per motius culturals i de l'explotació dels recursos energètics. El precedent de l'autodeterminació del Quebec, la província francòfona amb una clara i reconeguda identitat nacional, és invocat a Alberta. El reportatge és de Miguel Gómez Catalán i el podeu llegir aquí.   

La perla del DOGC

La Generalitat atorga aquest any, amb uns fons estatals de 29 milions d'euros, una quantitat inferior a l'any 2025, el Bo Jove de Lloguer. Són ajuts de fins a 250 euros al mes durant dos anys per als joves amb uns ingressos que no superin els 25.200 euros anuals. El DOGC d'ahir va publicar totes les condicions i les incompatibilitats per accedir-hi. Ho podeu consultar aquí.

[Si t'ha interessat El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]