Triple nit electoral ahir i pronòstic confirmat arreu arreu. Eleccions al Barça amb rotund guanyador (Joan Laporta), primera volta de les municipals a la Catalunya Nord amb vencedor clar a Perpinyà (l'ultradretà Louis Aliot), i triomf de les dretes a Castella i Lleó. El PP d'Alfonso Fernández Mañueco continuarà governant-hi de bracet de Vox. Tots tres seguiran als seus càrrecs després d'aconseguir renovar la confiança.
De les tres eleccions n'hem informat al diari, però les que donen més pistes del que ens pot oferir el futur són les de Castella i Lleó. Són un bon test a l'estat de forma electoral dels partits espanyols després de les conclusions que vam treure a Extremadura i l'Aragó i a l'espera del que passi a Andalusia abans de les municipals i les generals si, com preveu, Pedro Sánchez esgota legislatura. El president espanyol no té, ara per ara, cap incentiu per avançar eleccions.
La nit va deixar quatre titulars. El primer és que, a diferència del que li va passar a Extremadura i a l'Aragó, que en èpoques recents havien estat governades pel PSOE, el PP no acusa desgast a un dels seus feus autonòmics tradicionals i, per fi, baixa els fums a l'extrema dreta. Augmenta dos escons. El segon que els socialistes no només no reculen, a diferència del que els havia passat a les extremenyes i les aragoneses, sinó que milloren resultats i també guanyen un parell de procuradors. El "no a la guerra" i abraçar la bandera d'Espanya ha funcionat i sembla que resol, si més no parcialment, la incògnita que Roger Pi plantejava aquest cap de setmana.
El tercer és que Vox veu frenat el seu creixement malgrat que els entorns rurals, com és el cas, són, a priori, més proclius per la formació ultradretana. Continuaran tenint la clau, sí, però l'electorat no els premia que collin tant els germans del PP com fan a Extremadura i l'Aragó per facilitar la governabilitat. El partit de Santiago Abascal és poc amic del debat intern, però les urnes li envien un missatge. I el quart és que l'esquerra del PSOE amenaça ruïna severa. Els partits de l'Espanya buidada reculen i, sobretot, queden esborrats i sense representació Sumar i Podem que, de nou, es presentaven per separats.
Gabriel Rufián ho lamentava ahir i segur que el resultat convida (¿cal alguna més?) a reflexionar i a més generositat i sentit pràctic a l'esquerra estatal. El portaveu d'ERC a Madrid continua oferint-se per liderar una aliança d'aquestes i de les nacionals que han donat suport al PSOE tot i la negativa de la direcció republicana, d'EH Bildu o del BNG a ser-hi i l'enuig de cada cop més militants del partit. No volen desnaturalitzar-ne el projecte independentista per implicar-se activament en solucionar la papereta a l'esquerra espanyola. Avui, Rufián, que passa un moment demoscòpic dolç, presenta a Barcelona el dietari de Joan Tardà i serà una bona ocasió per comprovar si escala o desescala la tensió amb els seus companys per la seva proposta personal.
Castella i Lleó dibuixa, en qualsevol cas, un escenari molt obert. El vot tàctic no qüestiona la solidesa de les marques tradicionals i la partida estarà ajustada. La dialèctica del PP amb Vox, la reconfiguració de l'oferta de l'esquerra, el suc que Sánchez tregui del panorama internacional, els efectes econòmics de la guerra a l'Iran, i el compliment dels compromisos a Catalunya (el PSOE sembla disposat a deixar Salvador Illa sense pressupostos) definiran la pole position a la batalla de les generals.
Avui no et perdis
- El PP conté Vox a Castellà i Lleó, però els tornarà a necessitar per governar; Pep Martí i Vallverdú
- L'extrema dreta escombra a Perpinyà i reté l'alcaldia sense que li calgui segona volta; per Natàlia Pinyol.
- Anàlisi: Ningú mou Joan Laporta del tron del Barça: i ara què?; per Guillem Delso.
- Reportatge: La «Revista de Catalunya» també gira a la dreta; per Pep Martí i Vallverdú.
- Crítica: Uns Oscars descafeïnats passen de puntetes per la guerra i ho aposten tot a les emocions i al «triomf» del cinema; per Víctor Rodrigo.
El passadís
Dia electoral i també de tensió al Camp Nou. Els partidaris de Joan Laporta havien escalfat l'ambient en el tram final (només calia veure l'activitat a xarxes de l'economista Xavier Sala i Martín, posem per cas), però Enric Masip, assessor del president i membre de la comissió esportiva, va estar especialment desafortunat ahir malgrat que per ell havia de ser un bon dia. A la tarda es va discutir amb el periodista Edu Polo, que acudia a votar com a soci amb el seu fill i que havia estat director de comunicació del primer equip amb Xavi Hernández.
El president blaugrana i els seus afins no perdonen a l'exentrenador i al seu entorn les crítiques en campanya i que oferís versions diferents de les seves sobre Messi i el rol d'Alejandro Echevarría, excunyat i assessor àulic de Laporta, que li tolera les idees franquistes perquè, diu, el club no ha de ser "sectari". A la nit, Masip, que en el seu dia va deixar les xarxes socials després de repiular missatges d'extrema dreta, es va discutir amb un aficionat que els retreia a ell i a Laporta haver "utilitzat" els jugadors en campanya.
Vist i llegit
Fa temps que la classe alta madrilenya comparteix espais amb rics llatinoamericans, especialment veneçolans. Madrid és el little Caracas i això, malgrat la bona acollida que dispensa el PP i Vox als que fugen del chavisme, ja ha creat tensions amb rerefons xenòfob. Els veïns de barri de Salamanca es queixen que alguns joves d'origen veneçolà fan botellada als parcs de la zona. Ho fan amb vins i licors cars, però molesten igual. Ara, la darrera polèmica és que hi ha pijos madrilenys que no volen els veneçolans o altres llatins als clubs socials més elitistes.
Va obrir foc Iñigo Onieva, marit de Tamara Falcó, amb motiu de l'obertura del club privat Vega, que presenta com un "refugi de l'aristòcrata espanyol de tota la vida". "No volem que això es converteixi en el club dels llatinoamericans", va dir. Formar part d'aquests espais d'inspiració anglesa obliga a una quota d'entrada d'entre 10 i 15.000 euros i una anual d'entre 2 i 3.000 euros a banda de les consumicions i activitats. A El País, Lucía Franco explicava la polèmica i donava veu al sector i també a la comunitat veneçolana.
Pilota a l'olla
Més Laporta. Els socis del Barça van premiar a l'actual president, que el 2021 va tornar a un club que era una ruïna esportiva i econòmica després de la gestió de Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu. Va guanyar amb rotunditat el plebiscit i disposarà d'un nou mandat de cinc anys gràcies a la revifada esportiva i a la remodelació del Camp Nou que, sumats al poc carisma de Víctor Font, l'han propulsat. Hi ha, però, incògnites sobre el futur econòmic, la gestió de l'estadi, el Palau Blaugrana o les seccions tal com explica Guillem Delso en la seva anàlisi. I, sobretot, caldrà veure si, a diferència del que no va saber fer el 2010, aquest cop prepara successor atès que no podrà tornar-hi.
Al "Passadís" he explicat l'actitud gens edificant de Masip. Certament, tampoc ho va ser massa alimentar ahir que els jugadors i l'entrenador es posicionessin obertament a favor de la seva continuïtat. En un procés democràtic cal guardar més les formes i en la gestió és exigible la transparència per evitar ombres de dubte i l'exemplaritat en les actuacions. Més encara en una institució tan important per al país com el Barça.
