Els resultats de les eleccions a Castella i Lleó, mostren un escenari que connecta amb les últimes convocatòries autonòmiques, però amb variacions rellevants. El PP queda en primera posició amb 33 escons, tot i que se situa lluny de la majoria absoluta que havia gaudit durant dècades, i torna a necessitar un pacte amb Vox. L'extrema dreta creix, això sí, només un escó, i en té 14. Alfonso Fernández Mañueco només podrà continuar en la presidència de la Junta si tanca un pacte amb els de Santiago Abascal. El PSOE, a diferència del que va passar a Extremadura i a l'Aragó, guanya dos escons -arriba als 30- i conté l'hemorràgia, però no aconsegueix superar el PP.
La xifra màgica de les Corts castellanes és 42, la majoria absoluta en una cambra de 82 procuradors, que és el terme tradicional del legislatiu de la comunitat. En la legislatura sortint, el PP tenia 31 escons per 28 del PSOE i 11 de Vox. La històrica Unió del Poble Lleonès (UPL), aliat amb una marca de l’Espanya Buidada com Soria Ya!, disposava de 6 escons, mentre que l’esquerra a l’esquerra del PSOE i altres formacions provicials es repartien els 5 escons restants. Ara, la UPL disposa de només 3 escons.
L'escenari podria haver estat pitjor després de la crisi dels incendis de l’estiu passat, que van fer visibles les mancances dels serveis essencials i de la gestió d’un PP que sempre ha tingut a la comunitat el seu feu. D’aquí va sorgir José María Aznar per esdevenir el 1990 el nou líder de la dreta espanyola. Fernández Mañueco només pot oferir a Alberto Núñez Feijóo un triomf que no és espaterrant i que no deixa més tocat Pedro Sánchez.
Pel que fa a l'univers intern del PP, que no acaba de trobar la palanca per tombar Sánchez sense fer-se presoners de Vox, la victòria de Fernández Mañueco ho és del PP estrictament conservador. Un dirigent gris, sense estridències, aliè a les guerres culturals i en això distant de l'estil d'Isabel Díaz Ayuso, però també sense capacitat il·lusionadora i amb una vocació de romandre com sigui en el paper de gestor incolor de l'administració (pel que s'ha vist, ineficaç) de les coses del govern.
Un Sánchez que no pot cantar victòria i que s’ha de conformar amb uns resultats sensiblement millors que els de l’Aragó. El seu candidat aquí era Carlos Martínez, alcalde de Sòria, un dels feus socialistes a la comunitat, i dirigent allunyat de Sánchez. Una clau d’aquestes eleccions ha estat el vot rural de l'Espanya Buidada, on el PP ha tingut una de les seves reserves de vot des dels anys 80, però que ara ha de compartir amb un Vox que ha furgat en el malestar de la població dels pobles, col·lapsada pels tràmits burocràtics i l’abandonament. La bandera d’una sector agrari abandonat ha estat un dels dos temes acaronats per l’extrema dreta en aquesta campanya i ha fet fortuna. l’altre ha estat el discurs contra els immigrants que Abascal ha dut fins a les urnes. pel que es veu, amb un bon resultat que no és esclatant com en altres autonomies.
