El 17 de juliol del 2025 serà un dia que Nieves Trigueros no oblidarà. Va ser el moment de màxim perill a Meneses de Campos, un poble d’uns 40 habitants a la província de Palència, on oloraven la terra cremada des de feia setmanes. La coordinadora d’Espanya Buidada a Palència ha viscut en carn pròpia l’onada d’incendis que ha assolat l’Espanya més oblidada. Aquest dimarts, el govern espanyol ha declarat zones catastròfiques en setze comunitats. Una crisi que ha corroborat el discurs de l'Espanya Buidada i el seu crit visionari sobre la situació del territori. 

"No saps que a les comarques palentines no hi ha cap bomber professional?", diu Trigueros, que explica que els únics bombers són a la capital. A la resta del territori només es disposa de voluntaris, que es dediquen a altres activitats la major part de l'any. I han vist escenes sorprenents, com que bombers de Valladolid restessin aturats a la frontera provincial mentre el foc s’estenia per les muntanyes palentines. Un senyal més de l’estat d’abandonament i de desgavell que afecta moltes comunitats espanyoles. Els incendis d’aquest estiu han dibuixat, amb traç de foc, el mapa de la Ibèria desertitzada. 

L’Espanya Buidada va obtenir 8 regidors a les darreres municipals. No són molts, però potser suficients per generar noves dinàmiques i que, junt a altres plataformes, com Vamos Palencia, a la capital, han fet que la classe governant hagi girat la mirada, per força, envers aquesta realitat. "Algunes millores s’han produït. Es va instal·lar la fibra òptica a tota la província, s’ha millorat l’estat d’algunes carreteres locals i els centres de salut disposen ara d’ambulància", relata. El combat per estructurar el territori, però, serà feixuc.   

"La principal emergència és demogràfica"

Fernando Pulido és professor de Biologia i Conservació i Millora Forestal de la Universitat d’Extremadura, i un dels majors experts en gestió forestal. Explica a Nació que el mapa dels incendis d’aquest any coincideix amb les zones on més població agrària ha desaparegut". I dona una dada molt gràfica: la comarca de les Hurdes ha perdut la meitat de la població des de l’any 2000, que afecta l’àmbit agrícola, ramader i forestal, el que genera una vegetació sobre la qual la crisi climàtica actua de forma més aguda. Pulido assegura que el canvi no provoca tragèdies si prèviament no s’ha donat l’abandonament de la vegetació.

Segons ell, el canvi climàtic és un agreujant, un accelerador, però no la raó de fons dels grans incendis. "L’emergència és abans demogràfica que climàtica", remarca. Aquest biòleg considera que l’estat espanyol disposa d’un bon sistema d’extinció: "Contra les flames gairebé no hi ha marge de millora, es pot organitzar millor, però en cap país del nostre entorn l’increment de pressupost per a extinció s’associa a una disminució de la superfície cremada. Pot haver menys incendis, però són cada cop més grans". En canvi, hi ha molt a fer en prevenció, on es porta, segons aquest expert, dècades d’endarreriment i no hi ha manera d’abocar-hi el pressupost que seria necessari.

"L’única via per millorar la situació és aliar-se amb els qui viuen al territori, els qui modelen el paisatge, aportant-los formació i ajuts", indica. Esmenta un exemple per ell referència, les Associacions de Defensa Forestal de Catalunya, agrupacions público-privades que eviten que la situació empitjori. 

"Castella i Lleó, el pitjor del pitjor"

"És comprensible que es cremi un bosc llunyà, però el que és inacceptable és que cada dia estiguem evacuant gent de les seves cases", assenyalada. Pulido considera que amb aquestes tragèdies, l’Espanya Buidada "ha guanyat el seu argument". El científic considera que aquesta crisi ha mostrat que és que s’estan cremant tres províncies senceres: Lleó, Ourense i Zamora. "Estem parlant d’un estat fallit", radiografia. I posa l’exemple de Portugal, que després dels incendis del 2017, en què va morir més d’un centenar de persones, es va posar les piles i s’han fet unes polítiques exitoses.  

Pulido manté que la política d’extinció i prevenció de Castella i Lleó és "el pitjor del pitjor". En aquest cas, és una comunitat governada des de fa dècades pel PP, i que va incorporar Vox durant un temps aquesta legislatura. En canvi, es mostra també molt crític amb l’anterior govern del PSOE d’Extremadura: "Vaig treballar-hi durant anys i no em van fer ni cas". 

Solucions? Algunes mesures podrien ser eficaces a curt termini. Pulido creu que si s’apliquessin els plans periurbans de prevenció, que estableixen un radi lliure de combustible d’entre 200 i 400 metres entorn els pobles, el resultat seria immediat. "És una mesura aplicable, fàcil de planificar, no molt cara, i suposaria una reducció de les zones evacuades creant uns tallafocs", sosté.   

Evitar el col·lapse total de l'Espanya Buidada   

Per a Juan Picos, doctor en enginyeria forestal i professor de la Universitat de Vigo, els incendis han escenificat el xoc entre dos trens: "Una energia emmagatzemada en el territori, amb humitat baixa, i una atmosfera molt carregada, amb fenòmens cíclics alterats, moltes hores de calor i tempestes seques. Sense deixar de lluitar pel clima, hem dotar-nos de més capacitat sobre el territori. Una batalla en què la part important és la prevenció".

Per Picos, cal evitar el col·lapse total de l'anomenada Espanya Buidada, i això implica moltes coses, com ara preservar l'agricultura, prendre decisions que facin el territori millor quan es decideix sobre l'oci o sobre el consum, amb productes de proximitat. "Les nostres decisions poden millorar o empitjorar el territori. Però tenint clar que aquesta Espanya Buidada no s'omplirà amb paracaigudistes", apunta

El doctor de la Universitat de Vigo advoca per revertir les tres coses que passen quan es produeix un gran incendi: l'abandonament de molta gent que veu perdut el que ha construït durant anys, una vegetació que es recupera de manera homogènia, el que facilita els riscos de nous incendis, i un sòl que perd capacitat d'emmagatzemar aigua. Però aquest acadèmic també adverteix de no reduir el problema a les zones deshabitades: "Ens enfrontem a dues formes del mateix perill, en territori despoblat, però també en d'altres densament poblats. Ho hem vist a Los Angeles, Hawai o Grècia. Compte! Demà pot ser Collserola".