La situació dels grans incendis forestals que ha arrasat el nord-est de l'Estat en les últimes dues setmanes ha tingut una evolució favorable en les darreres hores. La millora en gairebé tots els focs ha permès que moltes persones tornessis a les seves cases després de ser desallotjades per precaució.
Encara queden 16 incendis actius descontrolats de nivell dos. N'hi ha 11 a Castella i Lleó, concretament a Palència, Salamanca, Lleó i Zamora. A Galícia encara hi ha quatre incendis -a Pontevedra i Ourense- i a territori asturià en queda un actiu. Tot i això, des d'Interior han destacat l'incendi de Igüeña, a Lleó, per la seva evolució desfavorable pel front obert al nord, una zona on els bombers tenen dificultats per accedir deguda a la geografia.
Per altra banda, l'incendi de Jarilla, a Càceres, s'ha donat avui al migdia per "neutralitzat", a més el foc de Vilaboa, a Pontevedram ha passat a situació operativa 0. Els incendis d'Ourense mostren una evolució favorable, com els de Lleó (Yeres i Barniedo de la Reina) i el de Zamora (Porto).
Aquest matí la directora general de Protecció Civil, Virginia Farcones, ha informat aquest dissabte que segueixen actius 16 incendis i que les condicions meteorològiques poden ajudar amb la seva extinció. Les paraules de la directora de Protecció Civil han arribat després de la reunió del Comitè Estatal de Coordinació (Cecod), en el que han participat Pedro Sánchez, i el ministre de l'interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska.
Rècord d'hectàrees cremades i més detinguts
El foc ha arrasat més de 400.000 hectàrees aquest any, la major superfície cremada en el que va de segle, i per ara, les autoritats ja han detingut a 41 persones pels incendis forestals i investiguen a unes altres 127.
La darrera persona detinguda ha estat una dona de Carballo, a Corunya, acusada de provocar 11 incendis forestals. Els incendis van ser provocats entre finals de juliol i principis d'agost, tot i que les conseqüències no van ser greus gràcies a la ràpida intervenció del cos de bombers gallec.
Mentrestant, la Fiscalia especialitzada en medi ambient i urbanisme investiga la connexió d'aquesta crisi amb l'"absència o, si escau, l'aplicació improcedent dels plans de prevenció" d'incendis forestals per part de les administracions competents. Així ho ha explicat aquest dijous el ministre Fernando Grande-Marlaska, en una entrevista a Catalunya Ràdio. El Ministeri "treballa" amb la Fiscalia per abordar aquesta qüestió, tot i que ha assegurat que "no li consta" que hi hagi zones d'alt risc a l'Estat que no tinguin plans de prevenció. Preguntat per si creu que han faltat mitjans per combatre els focs tal com ha criticat el PP, Marlaska ho ha negat. "Mitjans en tenim, el que hem de fer és treballar en una altra fase, que és la de la prevenció", ha apuntat.
Batussa política
Sobre el nombre d'incendis que han estat intencionats, Marlaska ha concretat que hi ha un gran nombre d'incendis dels quals no se'n pot determinar l'origen, però que entre aquells que sí, un terç són intencionats. "Hi ha imprudències greus que moltes vegades s'obliden, com les d'aquells que desobeeixen les ordenances municipals de no fer tasques al camp, o de cremar rostolls", ha matisat. Això sí, ha negat que un 80% dels incendis siguin intencionats, com va afirmar el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo.
I és que el foc no és l'únic que ha ocupat l'atenció mediàtica. Amb el pretext de retrets creuats sobre la resposta efectiva i de prevenció que haurien d'haver facilitat l'extinció dels incendis, al tauler polític s'ha obert una -altra-batalla política entre el govern de Pedro Sánchez i l'oposició, liderada pel PP. Aquest dijous, el vicesecretari del PP, Elías Bendodo, ha acusat la directora de Protecció Civil, Virgínia Barcones, de ser "una piròmana més", i ha advertit el govern espanyol que els incendis "no s'apaguen amb ideologia ni amb crispació", sinó amb "col·laboració i lleialtat institucional".
