Més enllà dels noms que s'enduen tots els titulars, al Govern hi ha perfils "desconeguts" però que tenen un paper determinant en les principals iniciatives de la legislatura. L'any polític ha estat marcat per la negociació del finançament singular o el traspàs de Rodalies, però també per les polítiques d'habitatge -l'últim ple del 2025 va servir per aprovar la regulació dels lloguers de temporada-, la reforma de l'administració que va avançant, l'acord per ampliar l'aeroport del Prat o el pla de barris, per rehabilitar les zones més deprimides del país. D'aquestes carpetes, algunes són compromisos del PSC i d'altres cessions arrencades pels socis de la investidura, ERC i els Comuns, amb qui de cara a 2026 caldrà començar a negociar els pressupostos.
En la política comunicativa del Govern té molta presència el president de la Generalitat, Salvador Illa. Els grans anuncis sempre els fa ell. També tenen pes alguns consellers -no tots- com el de la Presidència, Albert Dalmau, la de Territori, Sílvia Paneque, o la d'Economia, Alícia Romero, tot i que en aquest darrer cas ha tingut un any marcat per la discreció, fruit de les negociacions -complicades- del finançament. Però més enllà de les cares visibles, en les grans carpetes de la legislatura hi té un paper cabdal el sottogoverno o els càrrecs tècnics, que miren de posar fil a l'agulla als acords polítics o als grans anuncis, sovint fora del focus mediàtic. Aquests són alguns dels "desconeguts" més importants de l'any polític.
Eva Giménez, secretària general de Presidència
És probablement la membre del sottogoverno més important. Secretària general del Departament de la Presidència, Eva Giménez (Barcelona, 1973) és la mà dreta del conseller Albert Dalmau en una de les carpetes troncals de la legislatura, la reforma de l'administració. De fet, acostuma a liderar les explicacions tècniques que fa el Govern en aquest àmbit, on també té un paper destacat el professor Carles Ramió, que aquests mesos ha coordinat el grup d'experts de la reforma del sector públic. Ara, Giménez pilotarà la comissió interdepartamental per implementar les mesures de transformació de l'administració. També participa en les negociacions del finançament singular. Abans de fer el salt a la política, ha fet bona part de la seva carrera professional en l'àmbit privat, com a advocada i abans d'entrar al Govern era sòcia del bufet RCD.
Albert Tort, secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital
També poc conegut, però també important. Dins de l'àmbit de la reforma de l'administració, Albert Tort (Sant Martí Sarroca, 1984) és el responsable d'una dels canvis que més impacta en el dia a dia de la ciutadania: la digitalització de tràmits, que ocupa una part central en la reforma del sector públic per agilitzar-lo i reduir la burocràcia. D'ell també en depèn la implementació de la intel·ligència artificial dins de l'administració catalana. El Govern, de fet, ja ha presentat un pla per avançar en aquest sentit, dotat amb 1.000 milions d'euros. Tort és doctor en Enginyeria del Software i abans de fer el salt al Govern havia estat implicat en el PSC de l'Alt Penedès. Ha treballat al sector privat en una consultoria ecològica.
Alícia Corral, secretària d'Administració i Funció Pública
És també un dels noms propis de la reforma de l'administració, sobretot en allò que fa referència a una de les àrees més sensibles: els funcionaris, els models d'oposicions i l'estructura del sector públic, per fer-lo més àgil i adaptat a les noves necessitats. Alícia Corral, funcionària del cos superior de la Generalitat, ja formava part del Govern de Pere Aragonès, però abans havia tingut càrrecs de responsabilitat amb Artur Mas, Carles Puigdemont i Quim Torra, i continua amb els socialistes.
Manel Nadal, secretari de Mobilitat i Infraestructures
Un vell conegut de la política catalana, ara en un càrrec lluny dels focus però no per això menys important. Manel Nadal (Girona, 1953) ja va ser secretari de Mobilitat amb el tripartit i abans havia estat diputat durant vint anys al Parlament. Germà de l'exconseller Quim Nadal, té un paper clau al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica que pilota Sílvia Paneque. "És un dels homes forts", assenyalen fonts consultades. Sobretot en la carpeta de les infraestructures i especialment de Rodalies, juntament amb Pere Macias. És, de fet, qui presideix les reunions de la comissió de seguiment del traspàs. Abans de tornar al Govern va ser membre del consell d'administració de Renfe Viajeros, amb qui ara ha de negociar com a representant de la Generalitat.
Pere Macias, comissionat del traspàs de Rodalies
Tampoc acaba de ser desconegut, perquè fa anys que es mou pel món de la política, però sí que té ara un paper fonamental i més allunyat dels focus que en etapes anteriors. Pere Macias (Olot, 1956) és el comissionat del traspàs de Rodalies i una de les veus més escoltades a l'hora de parlar de l'estratègia ferroviària. Participa en les negociacions amb el Ministeri de Transports en tot allò relacionat amb el traspàs de la infraestructura i la nova empresa Rodalies de Catalunya, operativa a partir de l'1 de gener. Exalcalde d'Olot i conseller de CDC als governs de Jordi Pujol, és un dels noms que el president, Salvador Illa, va mantenir de l'etapa d'ERC al Govern. Aleshores, Macias era el responsable del pla de Rodalies, per posar al dia la xarxa. Va ser ratificat, ara com a comissionat del traspàs, en la primera reunió del consell executiu, un gest del nou Govern cap als socis republicans.
Lídia Guillén, secretària d'Habitatge
Una de les prioritats de la legislatura és l'habitatge i Lídia Guillén (La Pobla de Lillet, 1966) té un paper destacat en aquest àmbit. En aquest any polític s'han fet passos endavant en l'aplicació de la llei d'habitatge i en la regulació del lloguer de temporada, mentre s'estudia com limitar la compra especulativa de pisos o s'accelera la creació d'un parc de lloguer assequible. Guillén, especialitzada en la matèria, participa habitualment en les negociacions amb els Comuns per parlar de mesures per pal·liar l'emergència habitacional. Abans d'entrar al Govern havia treballat a la Societat Municipal d'Habitatge de Terrassa i com a responsable del Servei d'Habitatge.
Carles Martí, comissionat del pla de barris
No és un desconegut del tot, perquè els més veterans el recordaran de la seva etapa com a regidor del PSC a Barcelona, amb les alcaldes Clos i Hereu, o per la seva etapa com a senador. El cert, però, és que porta una de les àrees més importants per al Govern, però es prodiga poc pels mitjans. Carles Martí (Barcelona, 1966) va ser nomenat en el primer consell executiu, un gest que no era casual i que volia ser tota una declaració d'intencions. Adscrit al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, el pla de barris, una política d'arrel maragalliana, ja ha començat a caminar i se centra a rehabilitar aquelles zones més vulnerables del país. És, juntament amb el reforç dels serveis públics, l'habitatge i la seguretat, una de les línies d'actuació amb les quals l'executiu creu que pot frenar l'auge de l'extrema dreta.
Jordi Sargatal, secretari de Transició Ecològica
Aquest naturalista i ornitòleg estava jubilat quan va acceptar l'oferta del Govern de coordinar les polítiques ambientals. L'encàrrec principal de Jordi Sargatal (Figueres, 1957), però, era més concret: fer encaixar l'ampliació de l'aeroport del Prat -una de les prioritats de Salvador Illa, que assumeix en "primera persona"- dins dels requisits ambientals, i negociar les compensacions que caldrà afrontar. No és senzill, perquè l'ampliació del Prat afecta zones protegides de la Ricarda i, de manera indirecta, del Remolar, incloses en la Xarxa Natura 2000. "L'ampliació no es podia encaixar millor", defensava Sargatal en una entrevista a Nació. Mentre Aena ja admet que caldrà una anàlisi profunda de les qüestions ambientals i Europa s'ho mirarà amb lupa, el secretari de Transició Ecològica, que al seu dia va liderar la lluita per salvar els aiguamolls de l'Empordà, assegura amb el Delta del Llobregat en sortirà millor amb l'ampliació.
