Fa més d'un any que la comissió de garanties de Junts, presidida per Josep Pagès, analitza l'expedient obert després de la denúncia d'un exassessor contra Toni Comín, candidat del partit a les eleccions a Europa. El contingut de l'informe intern ha estat objecte d'especulacions de portes endins al llarg dels últims mesos, perquè l'exconseller -exiliat des de la tardor del 2017- no és un dirigent qualsevol. Impulsor de Junts al costat de Carles Puigdemont després d'haver passat pel PSC i per ERC, l'any passat va caure en desgràcia -va perdre estrepitosament les eleccions per presidir el Consell per la República- i ara veu com el Parlament Europeu ha validat la versió del denunciant.
Tal com ha avançat aquest dimarts l'Ara, l'Eurocambra ha tancat la investigació i sosté que hi ha elements provats suficients per portar a judici Comín, que l'any 2024 es va presentar a les eleccions comunitàries però no ha pogut accedir a l'escó arran de la situació judicial que travessa, encara pendent del Tribunal Suprem i d'una possible aplicació de la llei d'amnistia. Com influirà aquest posicionament del Parlament Europeu en la comissió de garanties? Fonts de Junts consultades per Nació assenyalen que tindrà un "impacte" i que, si fins ara no s'havia accelerat l'expedient de portes endins era, precisament, perquè s'estava esperant la resolució que havia de venir de Brussel·les.
Comín, al llarg de tots aquests mesos, no ha estat apartat del funcionament del partit, que ha fet equilibris entre la protecció del denunciant -l'exeurodiputat manté que, en el moment dels fets, no era assessor seu- i la voluntat de preservar la presumpció d'innocència de l'exconseller. Aquesta carpeta és la més delicada que ha afrontat la comissió de garanties des que la lidera Pagès. Va ser escollit en l'últim congrés de Junts, i al cap de tres mesos va esclatar el cas de Comín. L'anterior presidenta de l'organisme, Magda Oranich, va haver de gestionar la condemna contra Laura Borràs i altres episodis vinculats a membres del seu entorn, com Aurora Madaula i Cristina Casol.
L'exeurodiputat no ha estat aliè a la vida de partit des que va esclatar la polèmica per la denúncia. Va participar en el cinquè aniversari de la formació, celebrat a la Catalunya Nord a finals de juliol, i sempre està convidat als esdeveniments que se celebren a Bèlgica. En les jornades interparlamentàries que serveixen per preparar el curs, Comín sempre hi té una cadira reservada, i tendeix a expressar-se en les reunions de la cúpula. Va participar, per exemple, en les trobades que van desembocar, la tardor de l'any passat, en el trencament amb el PSOE. En clau política, Puigdemont li va retirar el suport per presidir el Consell per la República, ara liderat per Jordi Domingo.
Amb la resolució a la mà del Parlament Europeu -Comín sosté que no se l'ha fet partícep del procediment-, Junts ha de decidir ara si accelera o continua mantenint en stand by una investigació que afecta un dels fundadors de la formació. En un comunicat difós als mitjans, l'exconseller sosté que es reserva el dret a denunciar l'acusador per difamació. "Em ratifico en el que vaig dir quan es va filtrar la denúncia fa més d'un any: nego rotundament totes les acusacions i disposo de les proves i els testimonis més que suficients per demostrar la seva falsedat", ha remarcat Comín. L'última paraula la tindrà la comissió de garanties, i és probable que la decisió tingui conseqüències.
