Esquerra Democràtica, associació que impulsen Carles Campuzano i Francesc-Marc Álvaro per crear un vincle estable amb ERC, ja és una realitat. Els respectius diputats d'ERC al Parlament i al Congrés presentaran la nova plataforma, avançada per Nació fa unes setmanes, en un acte a la Casa Elizalde de Barcelona el pròxim 29 de juny i on donaran a conèixer el manifest de constitució. Hi haurà prop d'un centenar de persones, algunes independents que provenen del món convergent però també antics militants socialistes que ara formen part de les files d'ERC.
El nom triat beu de la formació impulsada el 1975 per Ramon Trias Fargas -un dels grans dirigents de la primera CDC- i signarà un acord de col·laboració amb ERC, tot i que no serà una integració dins el partit. Els impulsors citen dues prioritats: "Ampliar el centre cap a l'esquerra i a la inversa" i "fer que ERC sigui el carrer gran de la política catalana". La direcció comandada per Oriol Junqueras n'està al cas i veuen amb bons ulls l'associació. "Estem contents de ser companys de viatge", diuen els impulsors d'Esquerra Democràtica. Es defineixen com a socialdemòcrates que aposten pel "pragmatisme progressista" i contra el populisme. També volen mantenir un vincle estret amb agents socials, econòmics i culturals.
No és el primer moviment que es vehicula a través de Campuzano per atraure el món convergent cap a ERC. En el marc de les últimes eleccions al Parlament, l'exconseller va impulsar un manifest de suport a la candidatura de l'expresident Pere Aragonès. En aquell moment, una trentena de personalitats vinculades a l'antiga Convergència van demanar el vot per a ERC amb noms destacats com Antoni Bayona, exlletrat major del Parlament; Carme Vidalhuguet, editora i exdiputada de CiU; Xavier Quinquillà, exdiputat de Junts; Ignasi Garcia-Clavel, director general de presons amb Jordi Pujol; David Font, alcalde de Gironella; i Maria Victòria Forns, exdiputada de CiU.
Una de les obsessions d'ERC en els últims anys ha estat ampliar l'abast del partit. Ho ha fet des de posicions més obertament d'esquerres, com ara els acords amb Comunistes i Esquerra Unida. Però també ho va fer des d'una òrbita més situada al centre i dos dels fitxatges més cridaners en aquest espectre van ser Campuzano, exdirigent de Convergència i del PDECat, i Álvaro, periodista vinculat al món nacionalista i molt influent en l'espai convergent. D'aquesta manera, doncs, ERC certifica d'alguna manera la voluntat de crèixer a esquerra i dreta.
Els fitxatges de Campuzano i Álvaro per ERC
Campuzano va fitxar per ERC l'octubre de 2022. En plena renovació del Govern de Pere Aragonès després de la crisi oberta per la marxa de Junts, l'expresident va voler incorporar exdirigents d'altres partits. Gemma Ubasart, exsecretària general de Podem, va ocupar la cartera de Justícia; Quim Nadal, històric del PSC, va agafar Recerca i Universitats; i des del món convergent, Campuzano va aterrar a la Conselleria de Drets Socials. A les últimes eleccions va anar a la llista d'ERC en el setè lloc per Barcelona, actualment és diputat i porta carpetes com la de Salut, Infància o Cultura.
L'exconseller era una figura prou històrica dins de Convergència. Durant l'etapa de Jordi Pujol a la Generalitat ja va treballar dins del Departament de Presidència mentre era regidor a Vilanova i la Geltrú. També va ser secretari general de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) i el 1996 va fer el salt al Congrés dels Diputats, on s'hi va estar sis legislatures, fins al 2019. En l'última etapa havia estat representant del PDECat, però el 2020 va deixar la política i va donar-se de baixa del partit. Abans d'entrar al Govern d'ERC, es dedicava a entitats del tercer sector i va impulsar l'associació Acció Catalana, encara activa, que organitza debats entorn al catalanisme i que es manté independent dels partits.
El cas d'Álvaro és totalment diferent perquè mai s'havia dedicat a la política. Periodista de llarga trajectòria -del diari Avui a La Vanguardia, passant pels articles a Nació i múltiples col·laboracions en mitjans audiovisuals-, era de referència a l'espai nacionalista i va ser un dels "influencers" del procés. Fa uns mesos, en conversa amb aquest diari, explicava què el va portar cap a ERC: "Va ser el partit que millor va aterrar després del procés". Oriol Junqueras el va fitxar per anar de número tres a Madrid pels comicis de 2023 i al Congrés porta carpetes com la de Cultura, Defensa o Assumptes Exteriors.
