"Fins ara, amb els pressupostos, ens hem centrat amb Catalunya, però l'escenari ens obliga a estar preparats per Madrid". Aquest missatge d'una veu de la direcció d'ERC és un resum acurat del tret de sortida, encara que tècnic, que el partit ha protagonitzat aquest cap de setmana amb l'aprovació del reglament intern per confeccionar les llistes al Congrés i al Senat. Ho fan, segons la cúpula del partit, per protegir-se davant un avançament electoral sobrevola Madrid a causa dels escàndols que van assetjant el PSOE. Aquesta preparació, a banda, també s'inicia en ple desafiament de Gabriel Rufián pel front d'esquerres i en plena tensió al grup parlamentari.
Les discrepàncies i les exigències de Rufián són el principal repte d'Oriol Junqueras amb l'equip de Madrid. En el primer aspecte, sobre l'estratègia de cara a les pròximes eleccions. En el segon, sobre la voluntat del cap de files de Madrid d'influir en la confecció de la llista. L'activació del reglament intern acotarà la capacitat real de Rufián de teixir aquesta llista, tot i que la direcció reitera que no és la seva motivació. Més enllà de la resolució del clima intern, políticament a ERC també li resten dues carpetes per resoldre: una de present, que Pedro Sánchez compleixi mentre li quedi vida a la Moncloa; i una de futur, que és el rol del partit davant d'un probable govern de PP amb Vox.
La batalla pel front d'esquerres
Passen els mesos i les posicions estratègiques entre Junqueras i Rufián continuen allunyant-se. El primer manté que ERC es presentarà amb les seves sigles i només als Països Catalans, mentre que limita possible aliances amb partits que vulguin compartir llista amb ERC, tal com ja fan Comunistes o EUiA, o farà la plataforma Esquerra Democràtica. El segon no rebaixa el to i es postula com a cap de llista d'un front d'esquerres estatal. La corda es va tensant, però ningú la trenca, tal com escenificava Junqueras aquest divendres a la Universitat Pompeu Fabra. El mateix escenari des d'on Rufián declarava l'amor cap a ERC i Junqueras malgrat no compartir estratègia.
L'escenari del trencament, de moment, no es contempla per cap de les parts. A Calàbria tothom és molt conscient que Rufián és un "líder que va més enllà" de les sigles i que permet fer arribar l'altaveu d'ERC allà on moltes vegades el partit no arriba. El cap de files a Madrid tampoc es planteja abandonar el partit i des del seu entorn es limita el debat sobre el front a la voluntat de "maximitzar el vot d'esquerres", sense ser cap ofensiva cap al partit. Si aquesta unitat no prospera, tal com sembla indicar el posicionaments dels actors interpel·lats, tot fa indicar que el tàndem ERC-Rufián continua sent la formula desitjada per a les dues parts.
El clima al grup del Congrés
Era un secret a veus des de fa mesos, però aquesta setmana s'ha fet públic que el clima del grup d'ERC al Congrés és de màxima tensió. La publicació del diputat Jordi Salvador demanant a Rufián "respecte" i dient que se li acabava la paciència ha confirmat mesos d'un ambient molt complicat. La relació entre el cap de files a Madrid i bona part del seus companys de grup és nul·la i pràcticament no es dirigeixen la paraula, una divisió que també repercuteix en la relació amb els tècnics i treballadors del partit dins el Congrés. L'ambient "pèssim" -s'atreveix a dir una font consultada- el reconeixen totes les parts, les que estan en disputa a Madrid, però també des de la direcció nacional.
El missatge de Calàbria cap a totes les parts és que cal "paciència" en l'any de legislatura que queda. S'intenta posar pau des de Barcelona? Hi ha converses habituals, sí, però, des de la direcció nacional deixen clar que no han d'incidir tant en les relacions personals, sinó que han de procurar que, professionalment, el grup funcioni adequadament. I a parer de l'equip de Junqueras, el grup parlamentari està complint la seva feina tal com se li exigeix. "Ens toca controlar que tot funcioni a nivell parlamentari, però hi ha un bon grup i tothom sap que això és un projecte col·lectiu", sentencia una veu de la direcció.
La confecció de la llista electoral
Rufián va posar "condicions vinculades amb el grup parlamentari" per seguir a ERC. Tots els ulls, evidentment, apunten a la confecció de la llista electoral precisament per l'actual clima al Congrés. La direcció deixa clar, però, que seran els òrgans interns qui faran la llista. "Les llistes d'ERC les tria la militància d'ERC", apuntava Junqueras en conversa amb Nació. El funcionament, resumidament, és el següent: les assemblees territorials trien els seus candidats, en aquest cas, al Congrés, i la direcció té capacitat d'ordenar-les i d'introduir-hi un 25% d'independents, com en l'actual legislatura va passar amb Francesc-Marc Álvaro.
Des de l'entorn de Rufián s'alineen amb la direcció en aquesta qüestió. Asseguren que, quan el cap de files a Madrid va posar "condicions", mai va suposar un qüestionament del funcionament intern del partit ni de l'organigrama. Formalment, Rufián no ha posat sobre la taula les seves condicions per repetir com a cap de llista d'ERC tot i que la direcció ja sap que es tracta de situar persones de la seva confiança en llocs de sortida. En tot cas, i amb les eleccions encara llunyanes, cap de les parts consultades vol parlar dels noms que aniran a les llistes i transmeten que és un debat que no s'ha tingut, ni a Calàbria ni dins del grup parlamentari al Congrés.
Garantir que Sánchez compleixi mentre tingui vida
Més enllà de l'escenari intern, políticament ERC encara té un gran repte en el que queda de legislatura: que Pedro Sánchez compleixi mentre tingui vida. Part de la relació amb els socialistes depèn d'una sèrie d'acords que han de passar inevitablement per Madrid, sigui a través del consell de ministres o del Congrés. En plena crisi del govern espanyol, qualsevol cessió a Catalunya serà un altre sac de vots que anirà cap a la dreta, i per això ERC haurà d'estar vigilant perquè Sánchez no els doni gat per llebre. De l'èxit o del fracàs dels acords amb els socialistes -amb el finançament al centre- en pot dependre part de les expectatives electorals dels republicans.
El nou rol si el PSOE deixa de governar
De cara al futur, ERC també es pot trobar davant un repte afegit: haver de canviar de rol obligatòriament si el PSOE deixa de governar. Han estat vuit anys de relació amb el govern espanyol amb avenços destacables com els indults, l'amnistia, el traspàs de Rodalies, el nou model de finançament, la condonació del deute del FLA o traspassos de competències -alguns d'ells pendents de d'executar-. Però amb el PP a la Moncloa, i encara més si està condicionat per Vox, serà pràcticament impossible arribar a qualsevol pacte. Caldrà una reflexió estratègia i discursiva per passar de ser un soci del govern a ser oposició del govern espanyol més escorat a l'extrem dret.
