ERC va viure la nit electoral del 12-M el malson més important del partit en els últims anys. Passar de 33 a 20 diputats va implicar la pèrdua de la Generalitat, però a la vegada el partit era decisiu: o investia Salvador Illa o forçava la repetició d'unes eleccions de resultat incert. I finalment va optar pel mal menor de permetre un executiu del PSC que trencava l'hegemonia independentista d'una dècada a Palau. De retruc, aquella derrota va destapar la caixa dels trons a Calàbria i va ser el tret de sortida a un procés intern llarg i intens que va deixar un clima de divisió important marcat pel divorci del tàndem entre Oriol Junqueras i Marta Rovira.
Però els republicans donen per enterrada la crisi i en l'últim any ja tenen la sensació de remuntada. La direcció nacional creu que el partit s'ha endreçat sota el retorn de Junqueras i l'oposició interna està donant treva a l'espera que es desencallin les principals carpetes de la legislatura. A Calàbria creuen que els vents cada cop bufen més a favor i no neguen que les expectatives electorals repunten. Els avenços aconseguits en la relació amb els socialistes -encara que els més importants continuen pendents de materialitzar-se-, i haver mantingut la posició de no aprovar pressupostos fins que es compleixin altres acords -ja no ho vinculen a l'IRPF- poden haver reforçar la posició dels republicans.
La fitxa d'ERC
- Resultats eleccions 2024: 20 diputats (-13 respecte 2021)
- Projecció del darrer CEO: 22-23 diputats
- Candidata el 2024: Pere Aragonès
- Millor % de vots: Lleida (16,33%)
- Pitjor % de vots: Girona (11,99%)
Influència en l'agenda d'Illa
El repte d'ERC durant la legislatura ha estat l'equilibri entre ser soci del Govern i exercir el rol d'oposició. La influència a l'agenda del president ha estat important bàsicament perquè, sense pressupostos, l'oasi de gestió que defensen els socialistes es complica. I els comptes, a mig any, continuen aturats. És cert que es va superar la primera crisi amb la retirada del projecte i que, a canvi, els republicans s'han assegut a negociar-los, però des del partit deixen clar que les posicions encara estan allunyades: "El PSC sap què ha de fer i també que el "no" d'ERC és possible". Les converses avancen però encara sense concrecions públiques.
Un cop aparcada la condició de l'IRPF per aprovar els comptes,els republicans ja han transmès què cal com a alternativa. Tal com va avançar Nació, ERC demana nous traspassos de competències al Govern. El primer gest va ser el consorci d'inversions que, malgrat que Junts va tombar-ho al Congrés, podrà avançar a través d'una societat mercantil que no necessita aval parlamentari. A hores d'ara, ningú vol posar noves condicions, però ERC ha fixat quatre prioritats pels pressupostos: avenços en sobirania, defensa de la llengua, serveis públics -amb la mirada en educació i salut- i mobilitat.
El compliment dels acords, una arma de doble tall
El compliment dels acords és on ERC se la juga. Fins ara, mantenir l'exigència cap als socialistes pot veure's com un factor positiu fins i tot si no hi ha avenços. En els últims mesos, el partit ha tancat un acord pel nou model de finançament -pendent del tortuós aval del Congrés-, el consorci i també hi ha hagut lles primeres concrecions en l'Autoritat Aeroportuària de Catalunya. Però no és suficient i el partit insisteix que cal anar més enllà per tenir comptes. Sobre si els pot penalitzar acabar aprovant-los, fonts republicanes ho neguen: "Una majoria del país vol pressupostos i les institucions els necessiten per funcionar".
En tot cas, el desenllaç dels acords és una arma de doble fil. Pot ser una recompensa electoral pels republicans si aconsegueixen que els socialistes els compleixin, però també poden penalitzar si finalment Pedro Sánchez i Illa no els fan efectius. I aquí hi ha pesat el calendari i hi continuarà pesant més enllà de Catalunya. Les eleccions a Extremadura, Castella i Lleó, l'Aragó i ara Andalusia entorpeixen els acords a Catalunya. I, tot i que els comicis catalans són d'aquí a dos anys, el 2027 serà any electoral a l'Estat. Si Sánchez cau, els acords d'investidura d'Illa queden en paper mullat. El futur dels republicans, doncs, també queda lligat a la Moncloa.
Junqueras recupera el timó... pendent d'Europa
Internament, la tensió ha desescalat. "L'Esquerra de 2024 no té res a veure amb la del 2026", apunta una font consultada. Junqueras ha recuperat el timó del partit i l'oposició ha donat treva. Un exemple és que Alba Camps, cara visible dels opositors a l'actual president durant l'últim procés intern, ha entrat de diputada al Parlament i no ha fet pas cap guerra interna. Tampoc hi ha hagut baixes de renom a la militància del partit malgrat alguns casos esporàdics. Cap dels moviments crítics ha optat per constituir-se com a corrent intern i només ho ha fet Àgora Republicana de Joan Tardà que, malgrat no trobar-se amb Junqueras en la proposta del front d'esquerres, li manté la confiança.
Ara bé, Junqueras, per ara, no pot ser candidat a la presidència de la Generalitat. Els tribunals li neguen l'amnistia i, per tant, la inhabilitació es manté encara fins al juliol de 2031. Tothom, també a les files de Junts amb Carles Puigdemont, esperen el pronunciament del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que podria accelerar l'aplicació total de la llei. Els republicans creuen que el posicionament del tribunal europeu no tardarà en arribar, però per ara no tenen novetats. De la possible candidatura o no de Junqueras depenen part de les expectatives electorals d'ERC i tothom n'és conscient a Calàbria, malgrat que posen en valor Elisenda Alamany i Gabriel Rufián.
Operació remuntada
Unes expectatives, però, que van a l'alça. Els republicans creuen que han "llegit bé la realitat" i que això els ha permès "reconnectar" amb la ciutadania i acumular forces per créixer el 2027. Les últimes enquestes apunten a la revifada i la de l'Ara els situava entre els 27 i els 30 escons. Una enquesta interna dels republicans també els apropa a aquestes xifres mentre que l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió els situava entre els 22 i els 23. El partit sí que creu que pot recuperar votants que se'n van anar cap a Junts i cap al PSC ara fa dos anys a més de mobilitzar-ne dels que van optar per l'abstenció.
Creuen que els socialistes estan patint cert desgast al Govern: "La bona gestió que prometien és cada cop més deficient". Dels juntaires, preveuen que Aliança Catalana els farà mal, mentre sostenen que és difícil que arreplegui vot d'ERC. Amb aquest escenari, el partit deixa clar que l'objectiu és governar i, a hores d'ara, descarten fer-ho amb el PSC. "Sortirem a guanyar les eleccions", diu una font consultada. El repte és difícil perquè ERC parteix de molt avall i el sorpasso al PSC sembla inassumible, però és evident que qui sigui la primera força d'esquerres té tots els números d'arribar a Palau.
