Quan María Jesús Montero va anunciar que deixava el govern espanyol per centrar-se en Andalusia, Salvador Illa hi va parlar per desitjar-li sort i posar-se a disposició seva pel que calgués. Les mirades es traslladaven a una campanya electoral complicada, en què el PSOE en tindrà prou si evita la majoria absoluta de Juanma Moreno Bonilla i força el PP a pactar per enèsima vegada amb vegada amb Vox. Qualsevol altre escenari o bé és molt improbable o bé seria una derrota sense pal·liatius per als socialistes en un territori que històricament havia estat el seu graner de vots més important.
En aquesta missió, Montero no troba dates per a Illa. En els primers compassos de campanya ja s'ha desplaçat a Andalusia l'expresident José Luís Rodríguez Zapatero i també hi anirà el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. El president de la Generalitat, però, no hi tindrà cap paper destacat. "Ens hem posat a disposició i mirem d'encaixar els horaris", apunten des del seu entorn. "Jo volia que vingués i ell volia venir, però no hem pogut per la dinàmica de dates de campanya", justificava la mateixa Montero en una entrevista recent a La Vanguardia. La imatge d'un acte conjunt entre els dos dirigents no serà possible.
L'absència podria sorprendre, tenint en compte el pes que té Salvador Illa al PSOE. Catalunya és el principal puntal territorial de Sánchez i els bons resultats del PSC l'any 2023 expliquen en bona mesura que els socialistes es mantinguin encara a la Moncloa. Sota el Govern d'Illa, la Generalitat és punta de llança en el desplegament d'algunes lleis estatals, com la d'habitatge o la d'eficiència judicial, i la coordinació entre les dues administracions és total. Si històricament es deia que era Andalusia qui manava al PSOE -per la quantitat de vots que li aportava-, Catalunya és ara la joia de la corona.
El que passa a Madrid es queda a Madrid
Però una cosa és Madrid i l'altra és Andalusia. I la sensació és que a l'exministra no li interessa massa remenar el seu passat recent i donar arguments al PP. La darrera etapa de Montero al govern espanyol ha estat marcada per dos acords importants: la condonació del deute autonòmic -aprovat al govern espanyol i pendent del Congrés- i la reforma del finançament autonòmic -presentat però pendent encara d'un nou Consell de Política Fiscal i de tramitació incerta al Congrés-. Tots dos acords porten el segell de Montero i el PP els ha aprofitat per atiar l'anticatalanisme i acusar la candidata del PSOE de cedir a l'independentisme.
De res serveix a l'exministra haver-se plantat amb la reivindicació catalana -ho demanava ERC però també, de manera més o menys explícita, el Govern d'Illa- de recaptar l'IRPF o que la lletra petita dels dos acords digui que Andalusia és el territori que més beneficiat en surt. Tampoc els missatges de conciliació que envia el president de la Generalitat cada cop que en té l'ocasió. Els acords amb el Govern i amb ERC, i que en els més importants sigui Montero qui hi apareix, encara pesen massa. Potser per això a la ministra ja li va bé que la campanya basculi excessivament cap a les relacions amb la Generalitat.
Eleccions que també ressonen a Catalunya
Ara fa un any, l'aleshores ministra es deixava veure per Barcelona, aprofitant la Feria de Abril que es fa al Fòrum. Aleshores, Montero i Illa van reivindicar la relació "estratègica" entre Catalunya i Andalusia, dos territoris que van definir com els "motors" d'Espanya en un missatge en defensa del diàleg i la convivència, i en contra de la confrontació atiada pel PP. Les intervencions ja tenien un regust de precampanya. Enguany, la candidata del PSOE té altres prioritats evidents i no es mou d'Andalusia, des d'on assegura que "tot el que s'ha aconseguit per Catalunya també pot assolir-ho Andalusia", començant pel nou model de finançament.
La campanya, de moment, pivota sobre la privatització de la sanitat i dels serveis públics que promou el govern del PP. I això és bo pels interessos catalans. A Palau, algunes veus insistien en la necessitat d'encarrilar acords ràpid -pensant sobretot en pressupostos- pel risc d'algun estirabot durant la campanya amb rèpliques a Catalunya, que compliqués les negociacions en marxa. De moment no ha passat. En tot cas, qüestions de fons com la reforma del finançament continuen aturades, i no es desencallaran fins després de les andaluses. Unes eleccions que, agradi més o menys, han marcat l'agenda catalana, encara que Illa no participi finalment de la campanya.
