Deu anys després del “Superdissabte” que va certificar la desaparició de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), el secretari general de Junts, Jordi Turull, l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias i l’expresident Artur Mas coincideixen a qüestionar si va ser o no una decisió encertada. La desaparició de CDC es va aprovar el maig del 2016 amb el suport del 70% de la militància, en plena crisi pels casos de corrupció, la confessió de Jordi Pujol sobre els diners a Andorra i el desgast polític social derivat de les retallades i del procés independentista.
Tot i que l’objectiu era refundar l’espai convergent sota unes noves sigles i intentar deixar enrere el deteriorament de marca que arrossegava Convergència, Turull assegura que mai va ser partidari de “matar el partit” i defensa que es va prendre “una decisió estructural per unes circumstàncies conjunturals”. Trias, per la seva banda, lamenta que molta gent vinculada al pujolisme quedés “òrfena” políticament i Mas reconeix que la desaparició de CDC "potser" no era imprescindible per afrontar la nova etapa.
El fracàs del PDeCAT
Després de la dissolució de CDC, el naixement del Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT) havia de convertir-lo en l’hereu natural del projecte convergent, però el procés va acabar sent molt més complicat del previst i el partit no va aconseguir consolidar-se políticament. Turull defineix el naixement del PDeCAT com un procés “tortuós” i considera que el partit ja va néixer amb “defectes de fàbrica”, especialment per les tensions internes sobre el gir independentista.
Per la seva banda, Mas també admet que en aquella etapa va faltar un lideratge fort i cohesionat. Amb els anys, el PDeCAT va quedar eclipsat per Junts i es va acabar dissolent definitivament el 2023 després dels mals resultats electorals.
El retorn de “l’esperit convergent”
Una dècada després, el debat dins de l’espai postconvergent gira ara entorn de la recuperació de “l’esperit convergent”. Tant Mas, com Trias i Turull relacionen aquest concepte amb la centralitat política, el catalanisme, la transversalitat i la capacitat d’aglutinar sensibilitats diferents sota un mateix projecte polític.
Turull defensa que aquest esperit encara existeix dins de Junts i recorda que bona part de l’antiga militància convergent es va integrar al partit de Carles Puigdemont, Mas, però, considera que encara hi ha sectors convergents que no s’han reincorporat del tot al nou espai polític. Per la seva banda, Trias parla reclama una “voluntat de retrobament”, especialment des del món municipal.
