Hi haurà aliances entre candidats a les primàries de Junts a Barcelona?

Pilar Calvo apareix com a candidata oficialista mentre sondeja la possibilitat de sumar Glòria Freixa a la seva proposta; Jordi Martí intenta fer lluir el bagatge al grup municipal mentre Cuevillas aspira a ser la sorpresa en la votació del 21 de juny

Publicat el 15 de juny de 2026 a les 06:54

Entre els implicats en les primàries de Junts per triar candidat a l'alcaldia de Barcelona no va passar desapercebut un gest durant la benedicció de la Torre de Jesús de la Sagrada Família amb el Papa com a protagonista. Albert Batet, adjunt a Carles Puigdemont, s'hi va endur Pilar Calvo, una de les quatre aspirants a liderar la llista del partit a la capital catalana. Un gest que, en cercles interns, ha estat interpretat com la confirmació definitiva que la diputada a Madrid és la candidata oficialista. S'hi suma el suport explícit de Gonzalo Boye, advocat de Puigdemont, i la denúncia -sempre en privat- de "facilitats" a l'hora d'arribar als militants per disposar dels avals necessaris per presentar-se. 

Els avals els tenen tots -Calvo, Jordi Martí, Glòria Freixa i Jaume-Alonso Cuevillas-, però entre bambolines circula una pregunta: arribaran els quatre al final del camí o hi haurà aliances abans del 21 de juny, que és quan hi ha programada la votació? En aquest sentit, la possibilitat que hi hagi aliances comença a estar sobre la taula, almenys en les estratègies d'alguns candidats. Segons diverses fonts consultades per Nació, Calvo s'ha plantejat sumar Freixa -secretària primera de la mesa del Parlament i amb suports a la federació barcelonina, tant a Sarrià-Sant Gervasi com a Sant Andreu- a la seva proposta, però per ara no ha tingut èxit. El propòsit, en aquest sentit, és deixar més aïllat Martí. 

L'actual cap de files de Junts a l'Ajuntament ha resistit fins al final per forçar les primàries -la direcció hauria preferit que hagués acceptat les ofertes que li havien arribat del sector privat-, però ha de continuar remant a contracorrent. La negativa de Josep Rius a participar del procés -va esquivar la confrontació interna amb Martí- va fer que Puigdemont i Jordi Turull, que apostaven per ell, haguessin de buscar una alternativa. Finalment es van decidir per Calvo, amb l'aval de Míriam Nogueras, portaveu a Madrid. En l'operació també hi va participar Batet, que fa dues setmanes es va reunir amb Cuevillas. Dirigents consultats insisteixen que s'està intentant desbrossar el camí de la diputada al Congrés.

Pel camí, a banda, hi ha cares conegudes -com ara Jaume Giró, el primer que va sortir en públic a qüestionar el rumb de Puigdemont- que han descartat formar part de les primàries. L'exconseller d'Economia, ben connectat amb els quadres barcelonins i amb antenes al territori, va estar en contacte amb Martí, però ha optat per no implicar-se en el procés, tot i que havia rebut missatges a favor de fer el pas. En el fons, un enfrontament entre Martí i Calvo és també un pols entre dues maneres d'entendre el partit i dues maneres de defensar el projecte de Junts. El cap de files a l'Ajuntament, per exemple, ve de l'etapa de Convergència i no n'ha renegat. Té al seu costat Xavier Trias

Freixa no va militar a CDC i es va saltar l'etapa del PDECat, i estava al sector privat quan va sumar-se a les llistes de Junts en les eleccions catalanes del 2017. Amb el pas del temps ha anat teixint bones relacions tant amb Turull com amb Josep Rull, president del Parlament, que la va escollir com a secretària primera de la mesa. El dia a dia del grup a la cambra catalana en l'anterior legislatura la va dur a no tenir una relació òptima amb Batet, en aquell moment cap de files de Junts al Parlament, i això també explica el canvi de rol en aquesta legislatura. Té el suport públic de Salvador Vergés, portaveu i protagonista creixent, i de Joan Canadell, un dels diputats més populars en la fundació del partit. 

Campanya en marxa

Des de dissabte, els candidats poden fer campanya. Tenen temps fins divendres, dos dies abans de la votació, per convèncer els militants. De moment no s'ha fet públic el cens, però sí que les fonts consultades assenyalen que cada aspirant ha hagut de rebre un mínim de 200 avals per presentar-se. Cuevillas és el candidat més outsider, perquè no forma part de cap corrent organitzat, sinó que és més aviat d'adscripció directament propera a Puigdemont, com va indicar en una entrevista a Nació. També ha insistit en la idea que no cal fer servir el nom del líder de Junts per fer campanya o per desacreditar els rivals. Ell s'hi va reunir a l'octubre, a Waterloo, i van abordar l'escenari de Barcelona. 

Les primàries han exposat per primera vegada els límits de Puigdemont dins del partit, en la mesura que ha rebut negatives -com la d'Artur Mas, a qui va contactar Turull, i de Tatxo Benet, que es va reunir dues vegades personalment amb ell- i que el seu candidat, Josep Rius, no ha arribat al final del camí. A diferència del que preveia, el líder de Junts ha hagut d'afrontar tot aquest procés des de l'exili: comptava amb poder tornar l'estiu de l'any passat, perquè així li havien traslladat emissaris del PSOE, però el Tribunal Suprem continua sense aplicar l'amnistia -fa dos anys que es va aprovar al Congrés- i ha de vetllar per les qüestions internes a distància. L'excepcionalitat continua afectant el partit. 

Escull Nació com la teva font preferida de Google