Carles Puigdemont hauria preferit gestionar des de Catalunya la tria del candidat de Junts a Barcelona. De fet, la previsió era abordar aquesta carpeta l'estiu del 2025, que és quan el PSOE li havia comunicat -per canals no oficials- que es podria abordar el retorn des de l'exili. Ja en aquell moment, al grup municipal s'hi acumulaven les inquietuds. "Anem tard", sostenia aquells dies un regidor. "Si ho allarguem, patirem", pronosticava. Un any després, Junts afronta unes primàries que han exposat per primera vegada els límits de Puigdemont en la vida interna del partit: són diversos els candidats que s'han negat a fer el pas, i d'altres que han resistit les pressions per deixar-ho estar.
Per parts. El líder a l'exili, després de l'èxit que va suposar l'operació Xavier Trias del 2023 -victòria a les urnes agredolça, perquè Jaume Collboni va impedir que arribés a l'alcaldia gràcies a un pacte amb els Comuns i el PP-, busca una cara coneguda. Fins i tot havia traslladat que tenia noms que garantirien repetir el triomf, com es desprenia de converses amb personalitats que l'anaven a veure a Waterloo. Amb el pas del temps es sondegen figures com Tatxo Benet, fundador de Mediapro i ara president de FemCat, però sense èxit malgrat dues trobades celebrades a Bèlgica. I, en paral·lel, Jordi Turull planteja a Artur Mas i a Quim Forn si estan disposats a fer un pas endavant.
La concatenació de negatives obliga a activar les alternatives. Un cop Benet torna a dir que no, a mitjans d'abril, la direcció s'activa per fer una proposta a la militància abans de l'estiu. Tots els plans passen per proposar una candidatura liderada per Josep Rius, un dels dirigents de la màxima confiança de Puigdemont. Però no es compta amb un element clau: Jordi Martí, cap de files del grup a Barcelona i col·laborador estret de Trias durant més de dues dècades, planta cara. Li arriben dues ofertes del sector privat, algunes d'elles induïdes per Junts, i les descarta perquè vol ser el candidat. "Amb una altra proposta, no s'hi hauria atrevit; amb Rius, no ho dubta", sosté un dirigent consultat.
Un cop Martí -que ja té els avals- comunica a Turull que fa el pas, Rius madura el pas enrere. "Si hagués perdut, tothom hagués interpretat que la derrota no era seva, sinó de Puigdemont", remarca una altra veu amb ascendència. El comunicat de retirada de provoca un moviment en cadena: altres aspirants pensen que pot ser el seu moment. És el cas, per exemple, de Jaume Alonso-Cuevillas, el primer advocat del líder de Junts en l'etapa a l'exili, que ja n'havia parlat amb ell a l'octubre. I, tenint en compte que Martí no compta amb el suport de Puigdemont, el seu entorn s'activa per trobar algú que pugui plantar-li cara. Aaba apareixent és el de Pilar Calvo, que també té els avals.
Míriam Nogueras beneeix el pas, i també ho fa Albert Batet, adjunt a la presidència de Junts i que en els últims dies ha monitorat l'activitat dels candidats. Un tuit de Gonzalo Boye, advocat de Puigdemont, escrit en castellà i en el qual elogia Calvo dient que és "la millor", sacseja els grups de missatgeria del partit. Tothom es pregunta: és la diputada de Madrid la candidata oficialista? Compta amb el suport de l'expresident de la Generalitat? Puigdemont no es pronuncia públicament -no ho té previst-, però tothom pren posicions. També Glòria Freixa, pròxima a Turull, que portava mesos meditant si feia el pas i finalment es decideix a tirar endavant la candidatura. Qui no es presenta és Jaume Giró.
El futur del partit
Quan fa uns mesos va aflorar la inquietud en el món municipal de Junts pel rumb del partit, es van posar dues demandes sobre la taula. Una era nomenar un cap de l'oposició al Parlament. La direcció no va atendre-ho -no es vol normalitzar la substitució de Puigdemont mentre estigui a l'exili-, però es va situar Salvador Vergés com a portaveu a la cambra catalana. L'altra petició era procedir ja a la tria del candidat a Barcelona. Giró era un dels noms que sonava amb força, però descarta fer el pas. Té converses amb Martí, però finalment no cristal·litza una aliança. En la convenció municipalista de dissabte passat, tots els candidats -menys Cuevillas- van compartir espai amb els dirigents territorials.
En aquesta convenció hi sobrevola el futur del partit: si les municipals no van bé, hi haurà canvis? En teoria no hi ha d'haver congrés fins al 2028 -l'últim va ser a Calella el 2024-, però ja es comença a parlar d'un avançament tècnic per l'any vinent, en funció de les circumstàncies. Turull, que continua recorrent amunt i avall el país per presentar el màxim de candidatures possible -tasca que recau també en Joan Ramon Casals, responsable de política municipal-, és secretari general des del 2022. Continuarà, en funció de com vagin els comicis de l'any vinent, claus per establir el poder territorial al partit? Ell mateix és conscient que hi ha veus de la formació que prefereixin que no continuï.
En el fons, això sí, la gran pregunta és què passarà amb Puigdemont. Les primàries de Barcelona han exposat els seus límits per primera vegada en clau interna -fins ara, totes les decisions o tots els plans, ja fos la sortida del Govern o bé el pacte trencat amb el PSOE, havien rebut l'aval tant dels quadres com de la militància-, i de moment no pot posar data al seu retorn. No tothom a Junts comparteix l'estratègia que s'està seguint -en la convenció municipalista hi havia dirigents territorials preocupats per si el partit està encetant un "camí cap a la irrellevància"-, i les municipals seran una prova de foc. A Barcelona, encara més: els plans de la cúpula s'han vist truncats des del primer moment.
