Un estrateg municipalista de Junts, fa unes setmanes, es pronunciava en termes nítids sobre l'estratègia del partit a l'àrea metropolitana: "No hi ha res a fer". Altres veus són més optimistes, i defensen que les municipals del 2027 serveixin com el punt de partida per créixer en la zona del país on tenen menys èxit electoral. Les raons, segons diverses fonts consultades per Nació, són aquestes: la dificultat atàvica de l'espai postconvergent per funcionar a la regió que envolta Barcelona, el canvis de marca des de la desaparició de CDC, l'aparició de més actors que han encarit entrar als ajuntaments -Vox, des del 2019, i Aliança, a partir d'ara- i els efectes del procés allà on gaudia de menys simpaties.
Un dirigent del partit acostuma a fer servir aquest diagnòstic per radiografiar la situació: "Si Carles Puigdemont ja no convencia a la zona metropolitana l'any 2017, imaginem-nos ara". Una de les places simptomàtiques és Badalona -230.642 habitants-, on fa tres anys Junts va quedar fora amb només 4.314 vots. El candidat, David Torrents, era el secretari d'organització del partit, càrrec al qual va arribar auspiciat per la seva proximitat amb Laura Borràs. L'espai postconvergent mai ha tingut una presència hegemònica a Badalona, primer un feu del PSC i ara governada amb majoria absoluta per Xavier García Albiol, però havia tingut quatre regidors i més de 10.000 vots a principis de la dècada passada.
En aquell moment, el candidat era Ferran Falcó, un dels dirigents que, amb la mort de CDC, es van anar apartant progressivament de primera fila per discrepàncies amb el rumb estratègic del procés. Una ullada al perfil de Junts a Badalona a X serveix per dimensionar fins a quin punt s'ha girat full del que va representar un cap de llista com Torrents, escorat cap al sector dels independents del partit i allunyat de l'herència convergent. El 12 de febrer, la secció local del la formació va penjar un vídeo que, sota el fil musical de Bad Bunny, rememorava greatest hits de la història de CDC amb Jordi Pujol i Artur Mas. Un dels lemes que fan servir és Torna l'ordre, tota una declaració d'intencions.
A Badalona no hi ha candidat proclamat, a diferència de l'Hospitalet de Llobregat, segona ciutat del país -292.161 habitants-, on Eliseu Esterlich ha agafat el relleu de Teresa Rubio. Esterlich, metge de professió i vinculat des de fa molts anys a l'espai postconvergent, aspira a revertir els mals resultats de fa tres anys, quan Rubio es va quedar fora de l'ajuntament amb només 3.082 vots, un 3,72% del total. Qui està al capdavant de l'estratègia municipal és Joan Ramon Casals, que va agafar el relleu de David Saldoni, i també hi juga un paper rellevant Judith Toronjo com a secretària d'organització. Jordi Turull, com a secretari general, és qui vetlla per anar trobant i nomenant els nous candidats.
Canvis, amenaces i exemples d'èxit
Un dels perfils nous que s'han buscat és el de Esther Alòs a Santa Coloma de Gramenet, una de les ciutats metropolitanes en què Junts va treure un dels pitjors resultats a les últimes municipals. Fa uns mesos que viu a la ciutat i, abans, havia anat a les llistes de Sant Cugat del Vallès. Pretén superar els escassos 500 vots obtinguts -per sota del Pacma- en una ciutat de 123.250 habitants. Que hi ha voluntat de revertir la situació ho exemplifica el fet que Alòs, en la seva presentació com a candidata, va estar acompanyada per Toni Castellà, vicepresident de Junts i home de la màxima confiança de Puigdemont. A Sant Boi de Llobregat tampoc es va obtenir representació.
Al Baix Llobregat, l'únic exemple d'èxit massiu és del de Martorell, amb Xavier Fonollosa al capdavant: 16 regidors amb el 64% dels vots. De tradició convergent, passat al PDECat i finalment aterrat -amb accent propi- dins de Junts, és un dels alcaldes que ha plantejat dubtes sobre les vies d'empadronament -cas que està judicialitzat, com va avançar Nació- i que ha emprès mesures polèmiques, com ara la prohibició -finalment matisada- d'omplir garrafes en fonts públiques. L'altre alcalde que va repetir en el càrrec va ser Isidre Sierra a Sant Climent de Llobregat, tot i que fa unes setmanes va deixar el càrrec en mans de Jordi Pérez Condeminas per promoure un relleu generacional.
Al marge de la regió metropolitana -on Sierra va dirigir l'estratègia prèvia a les eleccions del 2023-, Junts també té diverses amenaces en ciutats grans. La principal és Sabadell, on el conflicte entre els dos regidors i la direcció és total -demandes incloses- i el camí està adobat en la línia d'un acord perquè el cap de llista sigui Gabriel Fernàndez, candidat d'ERC en els últims comicis i ara al capdavant d'una plataforma independent. Un relat que dista, en tot cas, del retorn als orígens convergent que demanen amplis sectors d'alcaldes i regidors. En un context de preponderància socialista i d'ascens d'Aliança -a cavall del discurs contra la immigració-, Junts no ho tindrà senzill a les municipals.
