El papa Lleó XIV ha afirmat aquest dilluns al Congrés espanyol que “la pluralitat política no hauria de generar la desqualificació permanent de l’adversari. En una convivència madura, el conflicte pot convertir-se en un camí cap a la pau”. Ho ha dit en un històric discurs, el primer que fa un pontífex en el parlament espanyol, un dels plats forts del seu viatge a l'estat espanyol. Ha estat la seva intervenció més explícitament política des que va aterrar a l’estat espanyol, dissabte passat.
El pontífex ha proclamat que el món travessa una profunda crisi espiritual i cultural. Ha defensat el bé comú i la pau com a valor essencial en les relacions internacionals. “Tota guerra és una dolorosa derrota de la capacitat de negociar”, ha dit, assenyalant que les armes “poden generar un silenci temporal, però mai edifiquen una autèntica pau”. El Papa ha mostrat la preocupació per l’aposta d’Europa pel rearmament: "Preocupa que, en diversos llocs del món, i també a Europa, torni a presentar-se el rearmament com una resposta quasi inevitable davant la fragilitat de l'escenari internacional".
El tema de la pau ha estat nuclear en tot el discurs pontifici, escoltat tothora en silenci respectuós per tots els parlamentaris presents. “La veritable seguretat prové de la justícia i el dret internacional, posant la vida dels pobles per damunt dels interessos que es beneficien de les guerres”, ha assenyalat el cap de l'Església catòlica.
Acollir l'immigrant sense discriminar "per origen nacional"
Ha entrat a fons en el tema de la immigració i l’acollida, refermant una política que vagi més enllà de la simple gestió de fluxos, defensant “una acollida respectuosa i oportunitats reals d’integració” a la societat d’acollida, treballant contra les causes que provoquen l’emigració, i rebutjant la prioritat nacional en política migratòria. Ha estat quan ha dit que discriminar per "origen nacional, ètnic, religiós o lingüístic, o per la seva condició econòmica o social" vulnera "greument" el "principi universal de la igual dignitat de tots els éssers humans". Ha propugnat també una gestió “coordinada” de les fronteres per part dels estats.
Lleó XIV ha fet una defensa explícita de la “vida humana”, referint-se al “nen encara no nascut, el vell, el malalt”. Segurament aquesta referència a l'avortament ha estat el passatge del seu discurs més distant amb la política del govern de Pedro Sánchez. Ha esmentat explícitament la defensa de la vida “des de la concepció” i la família com a sosté espiritual: “És la primera escola d’humanitat, on s’aprèn la gramàtica essencial de la convivència”.
El pontífex ha dit expressament: "Es pot considerar plenament justa una societat que deixa a l'ombra el nen encara no nascut?". En un altre passatge, ha afegit que "la vida humana no és una qüestió parcial o confessional. És una meta de la civilització". També ha fet una defensa nítida al “dret dels pares a elegir l’escola que volen per als seus fills”.
“L’Església camina acompanyant la humanitat”, ha assenyalat Lleó XIV, que ha afirmat que reconeix l’autonomia de les institucions polítiques, refermant que al Congrés les diferències “s’escolten i s’ordenen”, i que tota activitat legislativa respon finalment a la pregunta de quina concepció de l’home es té. S’ha referit al llegat de la cultura hispànica, des del Quixot que va parlar de la llibertat com a valor suprem a la figura de Santa Teresa, passant per l’escola de Salamanca.
El pontífex, al referir-se al segle XVI, ha admès que “no sempre l’Església va estar a l’alçada”, però ha destacat el paper de jesuïtes i dominics en la defensa de la dignitat humana i el sentit d’una autoritat sotmesa a la responsabilitat. Ha afirmat que forma part del llegat espanyol la combinació de l’acció històrica i la lucidesa de la raó moral. També ha esmentat l’impacte de les transformacions tecnològiques i, com va escriure en la seva primera encíclica, ha assegurat que “la tecnologia no és neutra”. El Papa ha convidat al discerniment sobre com afecta la IA a la persona.
Al final del discurs, el Papa ha fet una defensa encesa de l'espai religió a la societat, quan ha exclaamt que "la fe no pretén imposar-se a través de privilegis ni coercions; no obstant, tampoc pot ser relegada al silenci com si fos irrellevant per a la vida pública. En aquest context, el sigil sagramental de la confessió revesteix una importància especial per a l'Església".
L’expectació era màxima sobre el que diria davant els parlamentaris i la classe política espanyola. Hi havia moltes incògnites sobre si faria alguna referència a la corrupció, com esperaven elss ectors conservadors, si incidiria en la polarització -contra la qual ja va advertir només aterrar a Espanya- o si aprofundiria en algun dels grans temes socials que el neguitegen, com l’acollida als immigrants.
Lleó XIV venia del seu encontre amb Pedro Sánchez, que s’ha fet a la nunciatura. Així que surti del Congrés, es dirigirà cap a la seu de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), un altre punt rellevant de la seva agenda, ja que s’espera que enviï algun missatge als bisbes espanyols.
