Feia anys que tots els sectors reclamaven un document que planifiqués la implantació de les renovables. Tanmateix, quan s’ha presentat, un bon nombre d’entitats i ajuntaments en reclamen refer-lo de nou i amenacen amb la vida judicial. “No acceptarem canvis puntuals”, adverteix Alex Terés, un dels alcaldes més bel·ligerants contra el Plater, en referència a la possibilitat oberta pel Govern de canviar alguns elements clau del pla.
Refer un pla iniciat fa cinc anys
El Plater és fruit de la pionera llei de canvi climàtic de 2017. La redacció va començar quatre anys més tard i el 2023 se’n va fer un primer procés de consulta pública. Ara, després de tres mesos de poder-hi presentar al·legacions, els opositors al pla de renovables consideren que s’ha “fet amb presses, de qualsevol manera, sense escoltar el món local i només per a les grans companyies energètiques”, assegura Terés, alcalde de Vilademuls i president del consell comarcal del Pla de l’Estany.
En aquest sentit, en les darreres setmanes s’ha produït una convergència entre alguns dels més ferms opositors al Plater. Per una banda, la denominada Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa -que fa anys que critica l’actual model de desplegament de les renovables-, per l’altra sindicats agraris com Unió de Pagesos i Revolta Pagesa, i també uns 300 ajuntaments.
No només reclamen la retirada d’aquest Plater -i reiniciar des de zero el procés- sinó una moratòria als grans projectes de renovables. Malgrat que no han aclarit a partir de quina dimensió es refereixen, l’alcalde de Pinós, en representació a tots els ajuntaments del Solsonès, ha explicat que havien reclamat que no hi hagués cap instal·lació superior a les 5 hectàrees (i, per tant, uns 5 MW).
Cal recordar que, segons el Plater, Catalunya necessita 33.100 MW en energia solar fotovoltaica d’aquí al 2050, dels quals un 58% seria en espais de conreus, pastures i boscos, però el 42% restant en teulades i sòls antropitzats.
Montserrat Corberó, membre de la Xarxa Catalana per una Transició, ha evitat dir -a pregunta de Nació- quina potència acceptarien en espais no antropitzat, però ha assegurat que hi ha estudis que consideren viable satisfer la demanda amb teulades i altres espais degradats. Això sí, bona part d’aquests documents no tenen en compte la viabilitat tècnica i econòmica dels projectes i l’augment de la demanda elèctrica, vinculada a l’electrificació.
No acceptaran canvis puntuals
La directora de l’Institut Català de l’Energia, Anna Camp, va recórrer totes les comarques del país per presentar les línies mestres del Plater. Posteriorment, es va obrir una fase de tres mesos d’exposició pública per tal que administracions i particulars hi presentessin al·legacions. Entre altres, els ajuntaments tenien dret a limitar un 35% l’àrea considerada prioritària -cal recordar que només un 10%, en el millor dels casos, acabarà ocupada-.
Arran de l’allau d’al·legacions -la Generalitat en reconeix 12.400, però els opositors estimen que són més-, la consellera Sílvia Paneque va anunciar un segon període d’exposició pública, un fet que suposa endarrerir l’aprovació del decret fins a l’estiu del 2027. “És només un càlcul polític per treure el Plater de les municipals”, assegura Xavier Sánchez, alcalde de Viladasens i promotor d’un manifest que, segons les seves dades, ja han signat 308 ajuntaments de 38 comarques diferents.
El moviment en contra del Plater es va gestar precisament a les comarques gironines, una demarcació sense cap parc eòlic i pràcticament sense solar fotovoltaica. Ara bé, eviten considera-ho una injustícia: “El que és injust és la trinxada que s'ha fet a l'Ebre i Tarragona”. “No caurem en aquest joc. Per aquí no hi passarem”, ha afirmat Sánchez a pregunta de Nació.
El també conseller comarcal del Gironès ha anunciat la creació de l’Associació de Municipis per a la Reforma del Plater que inclourà els “millors tècnics i millors recursos jurídics”. Entre altres, ha amenaçat en portar el document al jutjat contenciós administratiu si el Govern no el retira i també suport jurídic a tots els municipis on es presentin projectes de renovables.
De fet, destaca que la majoria d’ajuntaments han presentat “al·legacions a la totalitat” i no per puntualitzar el document, com es destaca des de Territori. En aquest sentit, l’alcalde de Vilademuls ha assegurat que no acceptarien canvis puntuals en la metodologia -per exemple reduir el màxim del 5 al 4%- sinó la retirada de l’actual document. “La Generalitat s’ha convertit en l’enemic”, ha conclòs Narcís Saurina, alcalde de Bàscara.
