Aquesta setmana es tanca el període de tres mesos per presentar al·legacions al Plater, el document que fixa els objectius municipals i comarcals d'implementació d'energia eòlica i fotovoltaica. En un context en què un bon nombre d'ajuntaments i entitats s'hi oposen pel seu impacte territorial, també hi ha qui considera que hauria de ser més ambiciós. En aquest sentit, el sector renovable ha presentat una al·legació conjunta en què demana, entre altres, que s'adapti a la directiva europea i concreti els denominats espais d'acceleració. “No volem que neixi coix”, assegura Enric Pardo, portaveu de Renovem-nos.
Al·legació conjunta
El sector renovable en ple ha presentat una al·legació conjunta al Plater. Signada per Unefcat i EolicCat -patronals solars i eòlica-, el Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya, el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i l'entitat Renovem-nos. Consideren que les zones de prioritat superior delimitades en el document actual no són suficients per assolir els objectius de generació renovable establerts per als anys 2030 i 2040.
Segons el text presentat, el projecte de Plater identifica espais favorables per a la generació d'energia, però no especifica l'impacte d'aquesta qualificació en la tramitació administrativa, la compatibilitat urbanística, la connexió a la xarxa o l'emmagatzematge. A més, les organitzacions assenyalen que una part important de les superfícies delimitades no disposa de la capacitat efectiva de connexió necessària per desplegar els projectes previstos.
Zones en funció de la viabilitat
Per solucionar-ho, l'al·legació sol·licita que el Plater delimiti la superfície basant-se en la viabilitat material dels terrenys. Això inclou condicionants com el recurs eòlic o solar disponible, la geometria de les parcel·les, l'accessibilitat, la proximitat a la xarxa elèctrica i la capacitat real d'evacuació. Les entitats argumenten que la baixa sensibilitat ambiental d'un terreny no és un criteri suficient si la zona no compta amb possibilitats tècniques de connexió.
La proposta conjunta planteja adaptar el document a la directiva europea 2023/2413, la qual fixa l'obligació de delimitar “zones d'acceleració renovable” amb procediments de tramitació abreujats. En aquests espais, l'avaluació ambiental se simplifica de manera que els projectes individuals només han d'analitzar els impactes no previstos en l'avaluació ambiental estratègica prèvia del mateix pla, mantenint els controls de l'òrgan ambiental en cas d'indicis d'impactes significatius.
Enric Pardo recorda que el termini per transposar la directiva acabava el maig de 2025 i que, de manera parcial, no es va fer fins al febrer d'enguany. “És evident que quan es va començar a redactar el pla català no s'havia fet, però si ara s'aprova sense adaptar naixerà coix”, assegura el portaveu de Renovem-nos. “Encara hi som a temps”, afegeix en declaracions a Nació.
L'al·legació també sol·licita vincular la planificació territorial del Plater amb la de la xarxa elèctrica. Les entitats demanen que cada zona de prioritat superior inclogui una anàlisi de les necessitats de subestacions, reforços de xarxa i capacitats d'emmagatzematge. La finalitat és que la Generalitat utilitzi el pla com a document de referència per negociar les inversions d'infraestructura amb l'Estat i els gestors de xarxa.
D'altra banda, les organitzacions proposen centrar la planificació en els objectius a curt i mitjà termini -2030, 2035 i 2040- per reduir el debat sobre superfícies que no acabaran sent executables. Segons el document, definir zones realment viables i connectables permetria focalitzar la tramitació en espais on la implantació de projectes sigui tècnicament possible. “No cal abastar-ho tot perquè hi ha molts passos intermedis”, conclou Pardo.
Cal recordar que, a causa de les desenes d'ajuntaments que rebutgen el Plater o en reclamen matisos, el Govern va acceptar obrir un segon període d'exposició pública una vegada es resolguin les al·legacions.
