Tot apunta que Catalunya viurà l'estiu més càlid d'ençà que hi ha registres. El juliol, per exemple, es va tancar amb anomalies de 4 o 5 ºC per sobre de la mitjana. També es frega el rècord de dies per sobre de 40 graus mentre que Barcelona ja ha superat el registre més elevat de nits tòrrides.

En aquest context, se succeeixen els avisos per contaminació d'ozó. La formació d'aquest component -potencialment perjudicial per a la salut- s'afavoreix per la calor i la radiació solar. Fins ara, el llindar d'informació s'ha superat en 27 dies, una xifra més alta que tot l'estiu passat (24) i del rècord absolut (28). “Ens preocupa molt”, admeten des de la direcció general de Qualitat Ambiental. En aquest sentit, recorden la dificultat d'incidir en un contaminant que no s'emet de manera directa.

Ara bé, els límits legals s'incompleixen? Sí, però no és un indicador fàcil d'entendre. Concretament, se situa en 120 µg/m3 de mitjana octohorària màxima, que no es pot superar en més de 25 dies de mitjana dels darrers tres anys. El darrer informe de la direcció de Qualitat Ambiental (PQA), consultat per Nació, mostra que cinc de les 39 estacions de mesura van quedar per sobre. Si es té en compte el valor de la nova directiva europea -a complir a partir del 2030- serien cinc més.

I els objectius fixats per la mateixa Generalitat en el marc del pla de qualitat de l'aire? El llindar per al 2025 era de 22 dies, un fet que deixa vuit estacions per sobre. De cara al 2027, el mateix document ja ho rebaixa a 20, com a pas intermedi per complir la nova legislació europea.

El mateix PQA preveu un total de 37 accions per evitar la contaminació d'ozó tant en l'àmbit de la mobilitat, com industrial o de sensibilització. Malgrat que només tres no han començat a executar-se -sistemes de mobilitat compartida, gestió del trànsit als accessos i observatori de la qualitat de l'aire-, la majoria -segons l'avaluació de Territori- se situen entre el 40 i el 60%.

L'ozó, un contaminant secundari afavorit per la calor

L'ozó és una molècula formada per tres àtoms d'oxigen i, per aquest motiu, es coneix com a O3 -l'oxigen que respirem en té dos-. Ara bé, no es tracta d'una substància que s'emeti en cap procés industrial o el trobem al medi ambient de manera natural: és un contaminant secundari format a partir de la descomposició d'altres elements.

Concretament, els principals precursors són els òxids de nitrogen (NOx) i els compostos orgànics volàtils (COV) emesos principalment pels vehicles i la indústria. La llum solar, en interaccionar-hi, provoca que es trenquin aquestes molècules i els àtoms d'oxigen alliberat es recomponen amb el que hi ha a l'atmosfera formant l'ozó.

Evidentment, aquest procés es genera tot l'any, però és a l'estiu -amb una major radiació solar i, especialment, en episodis de forta calor- quan aquesta reacció es multiplica i pot suposar un problema tant per a les persones com per als ecosistemes.

A Catalunya hi ha dos tipus d'avisos, el llindar d'informació (180 micrograms per metre cúbic) i el d'alerta (240). En el primer cas s'adverteix la població vulnerable i, en el segon, a tothom. Aquests són els consells:

• No fer esforços físics prolongats a l'aire lliure.
• Evitar que els nadons, els nens, la gent gran i les persones afectades per malalties cròniques passin llargues estones a l'exterior.
• Evitar els desplaçaments innecessaris amb vehicle motoritzat.
• Utilitzar el transport públic o el mitjà de transport menys contaminant.

La contaminació per ozó repunta

En els darrers anys els avisos per superació d'ozó s'havien reduït força. “La contaminació atmosfèrica ha millorat molt gràcies a les regulacions europees”, explicava fa mesos Xavier Querol, investigador de l'Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA) del CSIC.

Per hores, s'havia passat de mitjanes de 200 hores a inicis de la dècada dels 90 a menys de 50 entre 2020 i 2024. De fet, en aquest període tot just es va superar en cinc o sis dies, segons les dades del Departament de Territori.

Aquesta situació contrasta amb els dos últims anys. El 2025 es va tancar amb un total de 24 dies i enguany -quan encara queda més de la meitat d'agost- ja són 27. “És sorprenent i preocupant”, admetia Querol en conversa amb Nació. Amb un total de 107 hores fins al 10 d'agost, tot apunta que se superarà el registre més elevat des del 2004.

L'estiu passat, a més, es va superar el llindar d'alerta -241 micrograms a Alcover (Alt Camp)-, per primera vegada des del 2021. Enguany, aquest fet ha succeït una ocasió a Badalona, sent la primera superació d'aquest límit a l'àrea metropolitana de Barcelona en la present dècada.

La reducció de la marinada pot ser un problema

Tradicionalment, les zones on es forma més ozó són les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona. La marinada -un vent típic de les tardes d'estiu- empeny la contaminació cap a l'interior. Aquest fet provoca que algunes de les zones més afectades acabin sent la plana de Vic i el Montseny, entre altres.

En aquest sentit, tres de les cinc estacions que superen el límit legal se situen a Osona -Tona, Vic i Manlleu. Les altres dues són Igualada (Anoia) i també el punt de mesura del Montsec, entre la Noguera i el Pallars Jussà.

Ara bé, recentment dos estudis han posat sobre la taula un element que pot alterar aquest règim tradicional. Per una banda, la constatació que amb el canvi climàtic disminuirà el règim de brises marines i això mantindrà la concentració d'O3 més estancada a les zones litorals. Per l'altra, les dades del Meteocat que, per primera vegada, han analitzat l'evolució del vent: s'ha reduït un 14% en dues dècades. “A l'estiu pot ser positiu pels incendis, però negatiu per la persistència de contaminants”, explica Marc Prohom, cap de Climatologia del Servei Meteorològic.

Crítiques de passivitat

Malgrat la successió de jornades superant el límit d'informació, a diferència de les alertes per calor o de risc d'incendi, no és una qüestió que transcendeixi a la població en general. En aquest sentit, Ecologistes en Acció denuncia que la Generalitat no compleix el seu propi pla de qualitat de l'aire que inclou informar els centres hospitalaris, educatius i de persones grans, o la població en general a través de la premsa, la ràdio i la televisió.

“Són canals que la Generalitat no ha utilitzat, ja que s’ha limitat a publicar avisos rutinaris a la seva pàgina web, que adverteixen de l’episodi quan aquest ja s’ha produït”, explica Dídac Navarro. De fet, incloure l'ozó en el pla va ser una “victòria” de l'entitat, perquè una sentència del TSJC va obligar a aplicar mesures per reduir l'impacte d'aquest contaminant secundari.

Fonts de Territori, per la seva banda, ho neguen. Asseguren que utilitzen totes les vies de comunicació disponibles tant de pròpies com de Protecció Civil i del Departament de Salut.