L'estiu ha començat molt potent amb una onada de calor els quatre primers dies de l'estació. Del 21 al 24 de juny es va superar cada dia el llindar dels 40 graus, fet que determina una jornada roent i que obliga a activar l'avís per calor. Tot plegat després que el 2025 es marqués un nou rècord amb un total de 16 superacions. Es tracta d'un fet que no era gens habitual i així ho mostren les dades d'aquest interactiu: hi ha una Catalunya que s'està acostumant -a la força- a superar els 40 ºC. "Era excepcional, però ara ens comença a semblar normal", admet Jordi Cunillera, cap de la unitat de canvi climàtic del Meteocat.

D'un dia i mig a quasi tretze per any

A l'hora d'analitzar el conjunt del país, les dades més fiables són de les dues darreres dècades. Des del 2007, el Meteocat disposa d'una xarxa d'observatoris automàtica prou àmplia per assegurar que no s'escapa cap temperatura extrema.

Fins al 2014, superar els 40 graus era força excepcional. La mitjana de dies era d'un i mig mentre que al cap de l'any només passava en cinc ocasions sumant els més de 180 estacions del Servei Meteorològic. De fet, ni el 2008, ni el 2010 ni el 2013-14 s'hi va arribar cap vegada.

La situació va començar a canviar el 2015. En el següent període de set anys la mitjana es va enfilar fins als cinc dies i els quasi 60 registres anuals. En aquest període destaca el 2019 amb nou jornades i els dos dies més càlids d'ençà que es tenien registres: el 28 de juny es va arribar a 43,6 ºC a Artés i l'endemà encara va pujar més: 43,8 a Alcarràs.

Ara bé, com passa en el conjunt del planeta, l'acceleració tèrmica fa un pas més a partir del 2022. Des d'aleshores -sense comptar el present any- la mitjana se situa a tocar dels 13 dies i els 165 registres. Aquest 2026, quan encara no s'ha arribat a juliol, s'acumulen quatre dies, 32 observatoris diferents i fins a onze comarques: totes les de Ponent excepte les Garrigues, però també la Ribera d'Ebre i el Priorat, el Pallars Jussà, l'Alt Urgell, el Solsonès i el Bages. Fins ara, el valor més elevat s'ha registrat a Vilanova de Segrià (43,0 ºC), la segona màxima més alta abans de Sant Joan d'ençà que hi ha dades.

I més enrere? Els 40 encara eren més excepcionals

"Es tracta d'un fenomen que cal emmarcar en el context global", assegura Cunillera. En aquest sentit, recorda que al sud de la península Ibèrica "pràcticament cada estiu" ja s'arriba als 44 o 45 graus mentre que a París -que en 154 anys només havia arribat tres vegades als 40 graus- ha encadenat aquesta setmana dos dies consecutius. 

Un dels problemes d'analitzar l'impacte del canvi climàtic a escala regional o local és disposar de sèries prou llargues. En el cas del conjunt de Catalunya, des del 1998 fins al 2006 les dades són força similars a les comentades anteriorment. Més enllà de l'excepcional estiu del 2003 -12 dies-, la majoria d'anys s'arribava una o dues vegades a la quarantena.

Ara bé, continua sent insuficient per analitzar si és una tendència realment significativa. Sí que es demostra molt clarament amb el cas de Lleida. El Servei Meteorològic, per tal d'elaborar el butlletí anual d'indicadors climàtics -conegut com a BAIC-, ha homogeneïtzat sèries a partir de dades pròpies o d'altres organismes.

A la capital del Segrià, per exemple, per tenir les dades des del 1950 s'han utilitzat fins a cinc observatoris: un de municipal de l'Ajuntament a la dècada dels 50, tres de l'Aemet fins al 2019 i l'actual estació de la xarxa automàtica del Meteocat.

Durant les primeres dècades en la majoria d'estius no s'hi arribava mai i eren excepcionals els anys amb dues superacions: 1967, 1982 -l'estiu més càlid del segle XX- i 2003. En canvi, s'hi ha arribat de manera consecutiva en els dotze darrers anys i cada vegada més dies: cinc el 2019, set el 2023 i 8 el 2025. Enguany, els 40 ja es van superar a Lleida els quatre primers dies de l'estiu astronòmic, com constata l'agricultor Arturo Solé, observador de la xarxa XOM del Meteocat.

"No només són més fortes, sinó que tenim calorades més matineres", explica en declaracions a Nació. En aquest sentit, suposa que, de mitjana, la fruita maduri entre 5 i 7 dies abans. "Enguany encara s'ha avançat més que el 2025", apunta Solé. No només obliga a augmentar els tractaments fitosanitaris sinó a canviar els horaris de treball: "Ens hi posem a les sis del matí perquè a la tarda és impossible treballar". En aquest sentit, disposar d'una estació a la finca -on cultiva des de préssecs i nectarines a pomes i peres- li permet optimitzar algunes de les decisions agronòmiques.

Just al límit del "forn de Ponent" se situa la localitat de Nalec, al sud de la comarca de l'Urgell. Allà, la família Figuerola ja fa 42 anys que anota les principals dades meteorològiques. "Fins al 2019 no es va arribar cap vegada als 40 graus i ara ja en portem quatre", explica en Xavier a aquest mitjà. També es dedica a l'agricultura i explica que aquest augment sostingut de temperatures "afecta molt” tant a la vinya com als ametllers i les oliveres. "A partir de 36-37 graus pateixen un estrès molt elevat”, assegura.

Què diuen les sèries centenàries?

A Catalunya hi ha dues sèries meteorològiques centenàries. A Barcelona, l'Observatori Fabra -el 30 de juliol de 2024 va assolir el rècord de 40,0 ºC per primera i única vegada- mentre que a Roquetes, l'Observatori de l'Ebre funciona des de 1905.

En aquests 121 anys de dades, els 40 graus són excepcionals. S'hi va arribar per primera vegada el 1982 mentre que el 2003 es van superar en dues ocasions. El 2019 ja van ser tres, el 2023 cinc i el 2025 un total de set jornades. Enguany, de moment, encara no s'ha estrenat el marcador.

Precisament, la vall de l'Ebre és un altre dels forns de Catalunya. Les temperatures -especialment a la Ribera i al Baix Ebre- s'enfilen amb entrades de sud. A Lleida, la conca de Tremp -i, en menor grau, la Catalunya Central- ho fa quan els vents són de ponent mentre que la tramuntana reescalfada impacta a l'Alt Empordà. Vents de component sud-oest (garbí) i oest van ser els responsables de la calorada més gran d'ençà que es tenen registres el juliol del 2023: 45,4 a Figueres i 85 observatoris del Meteocat -de 25 comarques- per sobre la quarantena.