Fa una setmana, la consellera Sílvia Paneque va inaugurar la primera renovació d'un parc eòlic de Catalunya. Concretament, la instal·lació de Colladetes ha passat de 54 a 8 aerogeneradors, però augmentant la generació d'electricitat quasi el doble. Per la Generalitat, aquesta actuació és un model que s'hauria de replicar a tots aquells parcs construïts entre 1999 i el 2010. Actualment, hi ha sis projectes en tramitació i, en alguns casos, també incorporen bateries per emmagatzemar l'energia produïda. "Cal que la Generalitat posi les eines perquè el procés sigui el més àgil possible", assegura Víctor Cusí, president d'EolicCat.

Renovar dos dels parcs eòlics més antics

Més enllà de Colladetes, actualment hi ha sis parcs eòlics tramitant -en diverses fases- la repotenciació. "Tots haurien d'estar connectats de nou abans del 2030", explica Daniel Pérez, director general de L'Energètica.

Els més avançats són els de Pebesa, al Baix Ebre, així com el de Trucafort, al Priorat. Es tracta, precisament, de dues instal·lacions amb participació pública. En el primer cas, per exemple, l'empresa de renovables de la Generalitat en disposa del 32%, mentre que en el segon de quasi un 10%. Són parcs molt antics -1995 i 1999, respectivament- que ja han esgotat la seva vida útil.

La repotenciació suposa passar de 27 a 3 aerogeneradors i de 91 a 6, respectivament, una mostra de com ha evolucionat la tecnologia en les darreres tres dècades. De fet, a Colladetes s'hi ha instal·lat els primers molins de 6 MW a Catalunya, una xifra que multiplica per 10 les antigues turbines.

Repotenciar i hibridar amb bateries

Quatre projectes més, segons la direcció general d'Energia, han començat una tramitació administrativa que, a priori, és més ràpida que un projecte nou. La clau és que es consideri una modificació "no substancial", tal com ha passat al parc de Colladetes on, des de la presentació del projecte a la connexió a la xarxa, van passar poc més de tres anys. "És un rècord i és excepcional. Quan les coses van bé, també cal destacar-ho", explica Sergi Mas, responsable d'Enervent.

"El document aclareix el procediment sense haver de canviar el marc normatiu", assegura Daniel Pérez en declaracions a Nació. "No hauria de ser difícil replicar l'exemple de Colladetes", afegeix. Més escèptic es mostra Víctor Cusí, president de la patronal del sector: "Cal que la Generalitat posi eines perquè la tramitació sigui el màxim àgil" apunta.

Per tal d'optar per aquesta via exprés, el decret 16/2019 marca que la potència només pot augmentar un 15%. Ara bé, la gran majoria de projectes es mantenen sense increment, ja que la xarxa no té més capacitat d'evacuació. En canvi, la generació d'electricitat sí que augmenta significativament: les instal·lacions reformades passen d'una mitjana de funcionament de 2.000 hores a 2.500, segons els càlculs realitzats per EolicCat als quals ha tingut accés Nació.

Tres dels quatre projectes -Mudèfer I i II (Terra Alta) així com Alta Anoia- incorporen també bateries per emmagatzemar energia. És el que s'anomena hibridació -també es pot fer amb parcs fotovoltaics- amb l'objectiu que en hores d'excés de producció no s'acabi malbaratant electricitat verda, el denominat curtailment.

Repotenciar o allargar la vida útil?

Els aerogeneradors no surten de fàbrica amb una vida útil exacta. Ara bé, es considera que el seu rendiment pot començar a decréixer a partir dels 20 anys. "És com un cotxe. Hi ha un moment en què ja no trobes peces i costa més arreglar-los que comprar-ne un de nou", explica didàcticament Víctor Cusí. Ara bé, totes les fonts consultades admeten que a vegades pot sortir més a compte allargar el funcionament que repotenciar. "Especialment, si tens una visió a molt curt termini", puntualitza el director de L'Energètica pública.

L'existència d'ajuts europeus Next Generation ha esdevingut una motivació per tal que els parcs eòlics més antics del país fessin el pas. Estan situats en zones molt bones per la quantitat de vent i això encara fa més favorable la inversió per renovar-los. La segona convocatòria de l'Institut per a la Diversificació i Estalvi d'Energia (IDAE) suposava per al conjunt de l'Estat un total de 512 milions d'euros -també en part per a centrals hidràuliques- dels quals 30 serviran per a parcs eòlics de Catalunya.

Es tracta de Mudèfer I i II, Alta Anoia, Trucafort, Veciana així com l'ampliació de Vilalba. Uns projectes que segons dades facilitades per l'expert Jaume Morron suposaran una inversió total de 226 milions d'euros. En els tres primers casos, a més, incorporen bateries. Això sí, amb una capacitat força reduïda. El responsable de l'influent butlletí Windletter, Sergio Fernández, apunta que, més enllà de raons tècniques, aquesta aposta limitada per l'emmagatzematge s'explica per poder augmentar la puntuació als ajuts.

De 756 molins a 242

Coincidint amb la inauguració de la renovació de Colladetes, la consellera Sílvia Paneque va presentar un "pla renove" per al conjunt dels parcs eòlics de primera generació a Catalunya. A partir de les dades d'EolicCat, el Govern s'ha fet seva la proposta de passar en un total de 44 parcs eòlics de 756 aerogeneradors a només 242.

Els càlculs teòrics apunten que mantenint o augmentant lleugerament la potència actual -de 1.235,8 a 1.297,6 MW-, la producció es podria disparar un 31%, de 2.470 GWh a 3.244 GWh anuals.

Malgrat que la patronal marcava la possibilitat de fer les actuacions des del 2027 fins al 2030, la Generalitat considera "més realista" l'escenari 2036. En aquest sentit, és evident que no hi haurà més ajuts dels Next Generation, però caldrà veure si l'Estat hi continua aportant fons per tal de facilitar-ho: "Les renovacions són rendibles, però també ho és mantenir un parc funcionant que ja està amortitzat", destaca Pérez.

Malgrat que hi ha instal·lacions del 1995, 1999 i 2001, el gruix es van connectar entre el 2006 i el 2012, a les Terres de l'Ebre, al sud del Camp de Tarragona i Ponent així com a la Catalunya Central. Per comarques, a la Terra Alta es passaria de 203 a 65 aerogeneradors, al Baix Ebre de 174 a 58 i a l'Anoia de 167 a 54, a les Garrigues de 118 a 38 i al Baix Camp de 112 a 36, segons les dades a les quals ha tingut accés Nació.

"Les infraestructures energètiques tenen una petjada en el paisatge. Cal apostar pels projectes que no només permetin tirar endavant la transició energètica sinó que redueixin aquest impacte", va explicar la consellera Sílvia Paneque en la presentació del pla. En aquest marc, el sector de les renovables confia que la repotenciació generi menys friccions als municipis afectats, però també recorden que sense nous parcs no es compliran els objectius de descarbonització.