La central hidràulica reversible de la Baells és pel Govern un projecte estratègic. No només hi dona suport, sinó que ha autoritzat que L’Energètica pública n’esdevingui sòcia. Inicialment, havia d’assumir un 10% del capital, però segons ha pogut saber Nació, l’executiu i ERC han tancat un acord per tal que sigui el doble en la fase de tramitació i que es pugui negociar amb els promotors per arribar al 30% si s’acaba construint.
Del 10 al 20%
La central reversible de la Baells és un projecte que pretén equilibrar el balanç elèctric entre les hores de producció renovable més gran i les que no funcionen. Tindrà una potència de 512 MW i pot suposar una inversió de 400 milions d’euros.
Els promotors -el 50% de la societat correspon a l'austríaca Verbund i l'altra meitat a e-Storagy, spin-off de l'espanyola Capital Energy- estan en plena tramitació. Per una banda, han sol·licitat una captació d'aigua a l'ACA -el procés és circular i, per tant, no se'n perd- mentre que l'avantprojecte ja es va posar a exposició pública i ara està pendent l'elaboració del document definitiu que l'Estat haurà d'autoritzar.
La Generalitat, que sempre ha vist amb bons ulls la iniciativa, va autoritzar fa pocs mesos que L’Energètica n’esdevingués soci amb un 10% de la participació. Ara, en el marc de les negociacions dels pressupostos, fonts de l'executiu i d'ERC confirmen a Nació que tenen un acord polític per tal que assumeixi fins a un 20% de la societat.
"Més control sobre el projecte”
El text de l’acord també preveu que “estigui en disposició per augmentar al 30% quan la central comenci la seva construcció”. Aquest fet, segons apunten les dues parts, implica que l’empresa pública pugui negociar amb els dos socis un segon augment de la participació, si la central rep el vistiplau definitiu per construir-se.
Cal recordar que els seus promotors, pocs dies abans que el “no” guanyés a les consultes municipals de Vilada i la Nou de Berguedà, van celebrar-ne l’entrada i es van mostrar disposats que se superés el 10-20% previst inicialment.
El diputat Jordi Albert, un dels negociadors republicans i portaveu adjunt al Parlament, assegura que l’objectiu és “tenir més control públic sobre el projecte” i que, des de l’inici, ha estat una de les demandes dels representants d’ERC al Berguedà, conscients que la central es faria amb participació de la Generalitat o sense.
Si al final L’Energètica acaba assumint la màxima participació prevista en l’acord, el capital públic representarà quasi un 48% del total, ja que la meitat de Verbund correspon a la República d’Àustria.
Quina inversió representarà?
Ara mateix és difícil calcular la inversió exacta que haurà d’aportar la Generalitat a través de L’Energètica. En les primeres fases -d’elaboració i tramitació dels projectes- s’estima una despesa de 15 milions d’euros, dels quals 6 els aportarà l’Estat a través dels ajuts Next Generation. D’aquesta manera, l’aportació pública podria ser d’uns 1,8 milions.
El conjunt del projecte acabarà costant uns 400 milions d’euros. Més enllà que caldrà afinar el pressupost, no significa que el Govern n’hagi d’aportar un terç, ja que una part substancial de l’obra es finançarà a crèdit i es pagarà amb el mateix rendiment de la instal·lació, segons fonts consultades per Nació.
