Quan es parla del mamífer terrestre més gran d'Europa s'acostuma a pensar amb l'os bru. Tanmateix, hi ha un animal que el supera: el bisó europeu. Extingit totalment per la caça a inicis del segle XX, les darreres dècades s'ha anat reintroduint a l'est d'Europa. A la península Ibèrica -sigui en reserves zoològiques o en semillibertat- n'hi ha uns 180. Fa quatre mesos, en el marc d'un projecte de rewilding, se'n van deixar anar nou en una finca de Guadalajara. L'objectiu, segons els impulsors del projecte, és analitzar si aquesta espècie s'adapta al clima mediterrani, en ple debat científic sobre si té sentit una futura reintroducció.
Fins a 900 quilos de pes
El bisó europeu (Bison bonasus) és el mamífer terrestre més gran d'Europa. És herbívor -menja herbàcies, però també llenyoses, escorces, fulles i fruits caiguts- i, en edat adulta, només pot ser depredat per llops, ossos i la cacera humana.
Pot arribar a quasi 3 metres de longitud i dos d'alçada i amb un pes que es pot enfilar fins als 900 quilos -tot i aquesta mida colossal, són més petits que el seu parent americà (Bison bison)-.
Aquestes grans dimensions, precisament, era un dels elements que en motivava la caça arreu del continent. Un fet que va provocar l'extinció progressiva: el segle XVIII en punts del centre i l'est d'Europa i a inicis del XX a Polònia i Rússia. De fet, es considera que l'últim exemplar en llibertat va ser abatut el 1927 al Caucas.
Malgrat la seva extinció a la natura, van quedar exemplars en captivitat. Un fet que va permetre que dues dècades després se'n comencés la reintroducció al bosc de Białowieża, a Polònia. Actualment, també és present a Rússia, Bielorússia, Romania, Ucraïna, Eslovàquia, Lituània i el Kirguizstan amb un total de 8.800 animals. La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) el qualifica de vulnerable: nivell que queda per sota d'en perill crític i en perill a l'hora d'avaluar el risc d'extinció.
El bisó europeu va viure a la península Ibèrica?
Mentre el bisó s'expandeix a l'est d'Europa, hi ha força debat sobre si té sentit que també ho faci a la resta del continent. Va viure a la península Ibèrica? Hi ha científics consideren que no ho va fer mai. En aquest sentit, en un article publicat a la revista Conservation Science and Practice un total de 25 investigadors liderats pel zoòleg Carlos Nores, professor de la Universitat d'Oviedo, asseguren que les evidències de l'art paleolític -per exemple a la cova d'Altamira- corresponen a una altra espècie, el bisó estepari (Bison priscus).
Més enllà de qüestionar que es pugui considerar una espècie autòctona -fet que n'impedeix per llei la reintroducció-, aquests biòlegs també asseguren que el seu retorn “no restauraria cap funció ecològica perduda recentment a la península Ibèrica”. “La recuperació del bisó europeu es pot considerar una responsabilitat per a aquells països que se superposen amb la seva antiga àrea de distribució natural, cosa que no és el cas de cap país amb un entorn mediterrani”, conclouen.
“És una espècie que va sorgir a l'Europa oriental i que està adaptada a climes molt més freds. Alguns projectes de reintroducció ja van fracassar fa una dècada i, amb la tendència climàtica actual, el seu futur a la península Ibèrica és encara menys falaguer”, explica Nores en declaracions a Nació.
L'article va ser respost recentment en la mateixa revista. Diversos científics -des d'especialistes en bisons a experts en veterinària, ecologia i paleontologia- consideren que el grup liderat per Nores havien "fracassat en l'intent de demostrar la inadequació de la seva reintroducció". Per Pablo Schapira, director del projecte liderat per Rewilding Spain, no és tan important si a la península Ibèrica hi van viure -malgrat assegurar que en els dos darrers anys s'han localitzat restes paleontològiques que ho avalen- sinó sobretot si es pot adaptar a l'actual clima mediterrani i desenvolupar funcions ecològiques que s'han perdut, entre altres, per l'abandonament rural.
Nou bisons en una gran finca de Guadalajara
En ple debat científic, fa quatre mesos es van alliberar nou exemplars de bisó europeu en una finca de Guadalajara, al límit del parc natural de l'Alto Tajo. Els animals poden pasturar en semillibertat per unes 400 hectàrees del municipi del Recuenco, ja s'han convertit en un atractiu turístic. De fet, el consistori d'aquesta població de 80 habitants celebra que la seva arribada faciliti la instal·lació d'un “ressort ecològic” format per 32 cabanes i una inversió de 3,5 milions d'euros.
L'alcalde, el socialista Enrique Collada -de només 28 anys i força famós a les xarxes socials-, també defensa el projecte impulsat per Rewilding Spain per contribuir a la gestió forestal i per la comptabilitat amb altres activitats primàries com la ramaderia, la caça o la recol·lecció de bolets.
- Un exemplar de bisó europeu en llibertat a l'est d'Europa
- Stefan Stefanov / Rewilding Europe
Schapira, en declaracions a Nació, recorda que en cap cas es tracta d'una reintroducció sinó que, legalment, funciona com una activitat ramadera amb els corresponents permisos i sanejaments. De fet, ho presenta com un estudi científic a través d'un projecte internacional impulsat per la mateixa entitat així com les universitats del País Basc, Manchester i Aarhus. Entre altres, s'analitzarà el grau d'estrès a partir de l'estudi de les hormones de poblacions en semillibertat de la península Ibèrica amb sis en llibertat de l'est d'Europa. "No hi ha evidències científiques sobre si es poden adaptar al nou clima mediterrani", explica el responsable de Rewilding Spain.
També està previst una segona investigació sobre l'impacte en els ecosistemes i la seva capacitat de reduir el combustible vegetal -i, per tant, el risc d'incendis- gràcies al pasturatge natural. El projecte -que treballa en una gran àrea de 850.000 hectàrees a l'anomenat sistema Ibèric sud- ja ha tirat endavant altres iniciatives en aquesta línia a partir de cavalls semisalvatges, vaques rústiques -s'ha apostat pel denominat tauros, com varietat similar a l'extint ur- o ases salvatges.
I la gran pregunta, té sentit reintroduir el bisó europeu a la península Ibèrica. "No ho hem de descartar. Estem parlant del darrer bòvid salvatge del continent i podria desenvolupar una funció ecològica que no poden fer ni els cérvols", assegura Pablo Schapira. Una posició que es contraposa amb la Carlos Nores: "Les races rústiques de bestiar i espècies silvestres com els mateixos cérvols poden desenvolupar una activitat de desbrossament similar o fins i tot millor". "Fomentar o mantenir les races rústiques és molt menys espectacular que portar bisons de Polònia o dels Països Baixos, i no resulta atractiu per als mitjans de comunicació", conclou el zoòleg. El debat està servit.
- Fonts: Conservation Science and Practice: "Rewilding through inappropriate species introduction: The case of European bison in Spain" / "Comment: Nores et al. (2024) fail in their attempt to demonstrate the inappropriateness of an eventual introduction of the European bison to Spain as a rewilding initiative"
