La crisi de biodiversitat és global, però una de les zones més vulnerables són les illes. Quan una espècie hi entra en crisi -especialment si és endèmica-, la possibilitat d'extingir-se és molt elevada. És el que li ha passat a la sargantana pitiüsa, un animal que només viu a Eivissa i Formentera, que pateix una greu davallada a causa de l'arribada fa dues dècades d'una serp. Ara, una investigació del CREAF ha pogut constatar com aquest rèptil té capacitat de nedar al mar, fet que ha provocat el seu extermini d'una desena de petits illots.
Una espècie emblemàtica en perill
La sargantana pitiüsa (Podarcis pityusensis) és una de les espècies més emblemàtiques de les Illes Balears i un dels principals endemismes dels Països Catalans. Originària d'Eivissa i Formentera -i dels seus illots- també va ser introduïda a Mallorca. Té una grandària mitjana, potes fortes i cap curt. A més, té molta variabilitat i, de fet, té diverses subespècies.
Tanmateix, fa poc més de dues dècades la colobra de ferradura (Hemorrhois hippocrepis) va arribar a Eivissa. La primera citació data del 2003 i es considera que va arribar importada conjuntament amb exemplars d'olivera procedents de la península Ibèrica.
Progressivament, es va anar escampant per l'illa, fet que va provocar un greu retrocés de la sargantana. La situació, de fet, s'ha anat agreujant progressivament, ja que actualment la serp invasora ocupa el 90% d'Eivissa i també ha arribat a Formentera. “Recentment, ha estat qualificada d'en perill d'extinció”, destaca l'investigador Oriol Lapiedra.
- Un exemplar de sargantana de les Pitiüses de l'illot de Santa Eulària, on l'espècie ja ha estat exterminada
- Roberto García Roa
La desaparició de la sargantana suposa perdre un símbol cultural, però també funcions clau per a la natura i l’agricultura, ja que és l’espècie principal encarregada de pol·linitzar les plantes, dispersar llavors i controlar plagues d’insectes.
La colobra nedadora
Una de les singularitats de la sargantana pitiüsa és la gran variabilitat. “Els exemplars de cada illot han evolucionat de manera independent i presenten tonalitats diferents”, explica Lapiedra en declaracions a Nació. De fet, n'hi ha de blavoses i verdoses, però també groguenques, ataronjades o marronoses.
En els darrers anys s'havia constatat que algunes d'aquestes poblacions pràcticament desapareixien. Aquest fet, va provocar que els investigadors posessin sobre la taula la hipòtesi que la colobra fos nedadora i cobrís les desenes o centenars de metres que separen Eivissa dels seus illots.
Aquest fet es va poder constatar en directe l'abril del 2024. “Les serps hi arriben nedant i exterminen les sargantanes amb pocs mesos”, apunta el biòleg del CREAF. En aquest sentit, científics i fotògrafs van poder captar imatges de l'arribada a l'illot de Santa Eulària, una zona on ara mateix ja no queda cap exemplar de l'espècie autòctona.
De fet, ja són nou illots -d'un total de 40- illots del nord, del sud-est i del sud d'Eivissa on el llangardaix de les Pitiüses ha quedat exterminat. “Les colobres quan no tenen menjar, intenten colonitzar nous territoris encara que hagin de passar pel mar”, explica Guillem Casbas, un altre dels investigadors de l'estudi.
La sargantana reneix al zoo de Barcelona
Científics i administracions no s'han quedat de braços plegats assumint l'extinció de l'espècie. En aquest sentit, cada any es cacen centenars de serps per intentar frenar-ne la invasió, però el mateix temps s'ha engegat un programa de cria fora de les Pitiüses.
Concretament, l'any passat va començar l'"operació Sargantana" amb el trasllat al Zoo de Barcelona els 17 primers exemplars. El projecte ja ha donat els seus fruits i fa pocs dies es va anunciar que havien nascut 32 cries, una xifra que supera les expectatives inicials del govern balear. En aquest sentit, s'ha anunciat el trasllat de 33 sargantanes més provinents de l'illeta de Cala Salada, ses Margalides, illa Murada, es Caragoler Gros i l’illot de sa Sal Rossa amb l'objectiu de salvar el màxim de diversitat genètica.
- Una de les sargantanes pitiüses nascudes al Zoo de Barcelona
- Zoo de Barcelona
“Els resultats inicials del projecte són una notícia esperançadora per a la conservació de la biodiversitat balear i confirmen que les actuacions van en la direcció correcta”, va assegurar Joan Simonet, conseller balear d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, en la seva visita al zoològic de la capital del Principat.
