La llei de la restauració de la natura obliga a revertir la degradació del 20% territori de la Unió Europea per al 2030 i la totalitat dels ecosistemes en mal estat per a mitjan segle. Catalunya aposta, entre altres, per recuperar antics estanys o zones de secà de Ponent, però hi ha un altre element que els científics consideren prioritari a escala continental: les mines i pedreres. En aquest sentit, un estudi internacional amb participació catalana fixa els criteris per convertir aquestes zones degradades amb illes de biodiversitat.
Anàlisi de 500 casos arreu d’Europa
Arreu d’Europa hi ha desenes de milers d’antigues pedreres i mines abandonades. No en va, a Catalunya s’han documentat fins a 2.100 casos on es va acabar l’activitat extractiva sense fer-ne la posterior restauració. Evidentment, també hi ha centenars de casos on sigui per la mateixa iniciativa privada o per part de les administracions, aquests espais s’han recuperat per tal de millorar-ne no només la geomorfologia sinó la biodiversitat.
L’estudi publicat per la Society for Ecological Restoration Europe, amb la participació del CREAF, ha analitzat mig miler d’exemples en una desena d’estats europeus. Es conclou que la regeneració natural pot ser molt efectiva, però que l’èxit depèn de comprendre bé les condicions específiques de cada lloc i de mantenir un seguiment a llarg termini.
“Abans de fer aquest canvi de xip cal alinear els marcs legals actuals que afecten aquestes explotacions, que ara són massa poc ambiciosos, amb els objectius de restauració europeus, també cal millorar els incentius perquè els actors implicats s’hi comprometin i dotar de més eines al sector”, especifica l’ambientòleg Vicenç Carabassa, investigador del CREAF i un dels autors de l’estudi.
L’article publicat recomana fer un seguiment de les explotacions a partir de criteris científics, posar a disposició guies pràctiques de restauració adaptades a cada context, crear una xarxa d’espais restaurats amb èxit que fossin font d’inspiració i implicar les administracions, sector i agents en tot el procés.
Cinc barreres i cinc alternatives per solucionar-les
Restaurar un espai absolutament degradat no és fàcil. En aquest sentit, el mateix estudi identifica fins a cinc barreres: els marcs legals, la implementació deficient, el coneixement ecològic insuficient, la manca d’orientació al context així com la infrautilització dels espais restaurats. En contraposició, també traça cinc camins per superar-les amb èxit.
Marcs legals limitats
Enfortir els marcs reguladors per establir i fer complir objectius de restauració clars
Alinear la legislació i les polítiques mineres amb els objectius de la llei europea de restauració de la natura; integrar l'activitat de les pedreres, la mineria i la restauració en l'ordenació del territori; establir objectius de restauració clars.
Implementació deficient
Promoure la col·laboració de les parts interessades en els esforços de restauració
Implicar experts en restauració, agents locals i comunitats abans, durant i després de la restauració; proporcionar incentius, suport i creació de capacitats; millorar l'aplicació dels objectius de restauració; verificar el progrés cap als objectius i el compliment normatiu.
Coneixement ecològic insuficient
Millorar la comprensió de les dinàmiques de recuperació per guiar la restauració
Recollir dades a llarg termini mitjançant la recerca i el seguiment per rastrejar i comprendre la recuperació dels ecosistemes; intercanviar coneixements entre investigadors, professionals, el sector extractiu i els responsables polítics; aplicar una gestió adaptativa per abordar les limitacions (per exemple, connectivitat ecològica limitada, condicions difícils del terreny, espècies exòtiques invasores).
Manca d'orientació específica al context
Proporcionar directrius específiques per a una restauració ecològica eficaç
Desenvolupar orientacions específiques per a diferents condicions de pedreres i mineria i per als tipus d'hàbitats i espècies objectiu; proporcionar exemples d'enfocaments amb menys èxit i resultats subòptims per fomentar l'aprenentatge i evitar la repetició d'errors comuns.
Infrautilització dels llocs restaurats
Demostrar els beneficis d'una xarxa de llocs extractius restaurats
Identificar i mostrar llocs amb bones pràctiques de restauració; donar suport a xarxes que millorin la Infraestructura Verda mitjançant el restabliment o la creació d'hàbitats, complementant (no substituint) els esforços de conservació més amplis; informar la societat sobre els valors i els serveis ecosistèmics que proporcionen els llocs restaurats.
Amb una bona planificació guiada per la ciència, i sovint també gràcies a la regeneració natural, aquests paisatges poden renéixer com mosaics d’hàbitats rics i diversos, que inclouen prats, matollars, boscos joves o zones humides.
En el cas d’antigues sorreres poden evolucionar de manera espontània cap a dunes i talussos vegetats que creen una combinació d’espais oberts valuosos per la fauna. En altres casos, les basses que es formen després de l’extracció, pobres en nutrients, esdevenen llocs de cria clau per a amfibis en declivi, mentre que les parets verticals de sorra o roca ofereixen espais de nidificació per a ocells com l’àguila cuabarrada.
A més, segons els investigadors, si les explotacions estan a prop de paisatges agrícoles intensius i homogenis, un cop recuperades poden actuar com a refugis per a insectes, papallones i plantes, gràcies a la seva heterogeneïtat i al fet que sovint mantenen condicions que ja no es troben en altres indrets.
“En aquest sentit, és clau entendre que no substitueixen els ecosistemes ben conservats, sinó que els complementen, ajudant a ampliar i enfortir la xarxa d’espais naturals en un context de creixent pressió sobre el territori”, conclou Carabassa. Això és perquè sempre cal tenir en compte que la restauració és l’última solució i que, difícilment, aconseguiran el nivell de funcionalitat d’espais ben conservats.
L’aposta de Catalunya per restaurar pedreres
Catalunya ja ha revisat quasi 900 pedreres abandonades i, d’aquestes, n’ha decidit prioritzar una setantena en el marc d’un pla de restauració per al període 2022-2027. D’aquestes, tot just l’any passat se n’havien finalitzat dos i n’hi havia tres més en obres. En aquest sentit, fonts del Departament de Territori expliquen que abans d'aquest estiu s'espera que acabin les actuacions de la Torre del Moro (Alcanar), Mina de Barita (Bagà) i Omaira (les Borges Blanques). El 2025 n'hi havia una vintena més amb el projecte redactat o en redacció.
- Vicenç Carabassa i Pau Montero, investigador i tècnic del CREAF, respectivament
- Galdric Mossoll / CREAF
Un dels casos d’èxit a Catalunya és la pedrera la Falconera de Sitges (Garraf), on la cimentera Molins SA hi extreu roca calcària i el CREAF hi realitza projectes d’investigació. Concretament, s’han cobert les zones obertes i degradades amb sòls artificials o tecnolsols fets a mida, fets amb barreges de terra, palla i altres esmenes orgàniques com el compost.
Sobre aquesta terra nova, s’hi han fet créixer plantes específiques que han donat lloc a hàbitats d’interès prioritaris, com la màquia mediterrània (amb arbustos i arbres acostumats a la sequera) o els prats secs calcícoles, un hàbitat especialment interessant per l’àguila cuabarrada. En aquest sentit, Catalunya s’està convertint en un referent europeu en la restauració de pedreres i antigues mines.
