Una activitat extractiva mal gestionada pot provocar un doble impacte: durant el procés i quan s'acaba. En aquest sentit, a Catalunya es calcula que hi ha quasi 2.100 casos on es va acabar la retirada de material sense fer-ne la posterior restauració. Per començar a curar la ferida de les pedreres abandonades, el Govern va identificar 70 casos prioritaris on hi pretén actuar fins al 2027. El pla, que permetrà restaurar més de 360 hectàrees, ha començat a donar els primers fruits a la Garrotxa, el Baix Empordà i el Baix Penedès, comarca on precisament aquest dimecres la consellera Sílvia Paneque ha visitat la recuperació ambiental d'una antiga pedrera al Montmell.

Més de 2.000 activitats extractives sense restaurar

Quan es parla d'activitats extractives a què ens referim? Es tracta, bàsicament, de pedreres, però també d'argiles, guixeres, carboneres així com de zones on s'obtenien minerals a cel obert. El seu abandonament sense restauració ha provocat grans cicatrius en el paisatge així com un fort impacte en l'entorn i la biodiversitat.

A Catalunya, segons el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, hi ha un total de 2.088 activitats extractives que van cessar la seva activitat sense restaurar el terreny. Globalment, ocupen fins a 1.874 hectàrees, l'equivalent a unes 1.200 illes de l'Eixample de Barcelona.

Priorització de 70 pedreres a restaurar

D'aquestes més de 2.000 zones abandonades, ja se n'han revisat unes 850. Per començar la feina, la direcció general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic en va prioritzar una setantena on la "relació cost-benefici" fos la màxima. “Es tracta de retornar a la natura allò que ho havia estat”, ha explicat la consellera Sílvia Paneque.

Aquesta primera llista es va incloure el pla de restauració d’activitats extractives 2022-2027, que ara comença a veure els primers fruits amb dues obres finalitzades a la Garrotxa i el Baix Penedès, tres en execució a la Garrotxa i el Baix Empordà i 19 més amb el projecte redactat o en redacció. Es tracta tant d'activitats antigues que no han tingut mai autorització minera ni programa de restauració -i que tampoc s'han recuperat de manera natural- així com activitats més recents que, malgrat tenir un programa de restauració, el titular no l'ha realitzat de manera total o parcial. En aquest cas, les despeses que assumeix l'administració es poden recuperar a través de les fiances que estableix la normativa.

De les 70 activitats extractives, que sumen 363,4 hectàrees, la majoria rebran fons europeus per ser restaurades: 39 del Feder i 21 dels Next Generation. Les deu restants seran finançades exclusivament amb fons propis de la Generalitat -es destinaran, per exemple, 16,5 milions d'euros del Font Climàtic-. Tant la redacció del projecte com la seva execució es realitza per part d'empreses públiques: Forestal Catalana i Infraestructures de la Generalitat. Tots aquests projectes, tal i com ha destacat Paneque, contribuiran a complir la quota catalana de la llei europea de restauració de la natura que pretén revertir la degradació del 20% del territori de la Unió Europea per al 2030.

D'antiga pedrera a refugi de biodiversitat

De moment, ja s'han acabat dos dels projectes de restauració i n'hi ha tres més en execució. Aquest dimecres, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha visitat els treballs finalitzats a l'antiga pedrera de Can Magí Vidal, a l'espai natural protegit del Montmell-Marmellar, que també forma part de la Xarxa Natura 2000.

L'activitat extractiva, al vessant septentrional del Puig de la Talaia, el cim més alt de la serra del Montmell i del Baix Penedès, es remunta a la dècada dels setanta del segle passat. Va funcionar fins al 1995, quan es va resoldre la caducitat minera de l’explotació i va quedar abandonada.

La restauració, iniciada el 2023, ha comptat amb un pressupost de quasi 423.000 euros. Ha consistit a crear una morfologia que redueixi l'erosió i permeti l'acumulació d'aigües pluvials en dues basses temporals, un element que convertirà l'antiga pedrera en un refugi de biodiversitat, gràcies a les canalitzacions amb escullera.

Posteriorment, s’ha realitzat una revegetació amb espècies autòctones i, en les zones amb més desnivell, s’hi ha aplicat una hidrosembra sobre fibra de coco. També s’han desmantellat les antigues instal·lacions de formigó, s’han retirat diverses tipologies de residus i s’ha habilitat un camí per connectar amb un itinerari de senderisme.