La cigala, la «cançó de l'estiu» que et permet calcular la temperatura

A Catalunya hi ha un mínim de 12 espècies d'un insecte que avança el seu “cant” característic a causa el canvi climàtic

Publicat el 10 d’agost de 2025 a les 11:02

No hi ha res més mediterrani que una cala solitària, una pineda de pi blanc i una cervesa fresca. Una postal idealitzada en temps de calor que es complementa amb un so molt característic, el de les cigales. Ara bé, no canten -estridulen-, no és una sola espècie -només a Catalunya n'hi ha una dotzena- i són molt difícils de veure malgrat tenir una dimensió considerable. I sí, com passa amb els grills, el seu cant permet estimar la temperatura, malgrat que no és una ciència molt exacta.

Almenys 12 espècies i tres subfamílies

Sovint, es confonen les cigales amb els grills. Ambdós són insectes i tenen un so relativament similar. Ara bé, els animals que sentim els dies d'estiu són els primers, que a Catalunya inclouen un mínim de 12 espècies i tres subfamílies.

El grup de Recerca en Biologia Animal de la Universitat de Girona està centrat en aquests animals i, conjuntament amb el Termcat, van oficialitzar el 2019 els noms en català. Les cigales -també conegudes com a xitxarres al País Valencià i fet-fet a la Franja de Ponent- inclouen fins a tres taxons: Cicadinae -cigales o xitxarres-, Cicadettinae -cigalelles o xitxarretes- i Tibicininae -brunzidores-.

Tradicionalment, hi ha hagut força desconeixement sobre la distribució de les cigales al nostre país. Els investigadors de la UdG han cobert aquest buit -també en qüestions com el seu paper en les zones afectades per incendis- i han identificat un total de 12 espècies com la cigala del pi, la brunzidora ala-roja i la cigalella argentada. Tanmateix, hi ha almenys cinc espècies presents en zones com el País Valencià, la Catalunya Nord o Occitània que se sospita que també podrien ser al nostre país.

El cant de la cigala s'avança amb el canvi climàtic

Malgrat que popularment es parla del cant de la cigala, aquest insecte quan emet el so estridula. De fet, el seu cric-cric característic s'anomena carrisqueig. Només l'emeten els mascles i es produeix amb la vibració de dues petites membranes anomenades timbals, situades a cada costat de l'abdomen.

El so de les cigales van efectivament vinculades a la calor i, de fet, es considera que comencen a estridular a partir d'uns 24,5 ºC. Un estudi fenològic amb participació de l'Aemet al centre de la península Ibèrica iniciat el 1985 apunta que en quatre dècades s'ha avançat del 22 a l'11 de juny, fet que es vincula al canvi climàtic.

I la pregunta del milió. És cert que a partir del cant de la cigala es pot determinar la temperatura? Sí, però amb limitacions. El 1897 el físic nord-americà Amos Dolbear va constatar que els grills cantaven més de pressa a mesura que augmentava la temperatura. Després de temps d'investigació, va aconseguir establir una fórmula que ho relaciona on N és el número de cants en un minut.

Malgrat que també és aplicable a les cigales, la realitat és que el tipus d'espècie, la seva edat i altres variables en condicionen l'èxit, però ha aconseguit arribar als nostres dies. Això sí, un advertiment: el carrisqueig de les cigales és més difícil d'identificar que el dels grills perquè els cric-cric tenen tendència a superposar-se.