La pesta porcina africana no es va originar al laboratori de l'IRTA-CReSA ubicat a Bellaterra. Així ho determina l'estudi genètic realitzat per l'Institut de Recerca Biomèdica. Malgrat que els resultats són clars, el Departament d'Agricultura ha reaccionat amb prudència, ja que legalment és una tasca que correspon a un laboratori de Madrid. Ara bé, aquesta opció es pot donar per impossible i es reobren totes les altres, també la via d'importacions il·legals d'embotits. “No es pot descartar cap hipòtesi”, assegura el conseller Òscar Ordeig.
La pesta porcina no es transmet per l'aire i requereix que es produeixi contacte per tal que hi hagi contagi. En aquest sentit, Agricultura assegura que “d'acord amb l’experiència internacional, la hipòtesi més plausible continua sent la introducció del virus a través de material contaminat, especialment aliments d’origen porcí”. Aquestes són totes les opcions, per bé que no es descarta que mai es conegui la causa: “Hi ha hagut brots que se n'ha determinat l'origen i altres que no”.
1. La “teoria de l'entrepà”
Va ser l'opció prioritària fins que el Ministeri va assenyalar la possibilitat d'una fuga de laboratori i ara torna a prendre força. Com? Un aliment contaminat arriba a Catalunya -per exemple en un entrepà d'un camioner d'un país amb pesta porcina- i les restes van a parar a les escombraries. A continuació, un senglar s'ho menja i comença el brot. Les patronals dels transportistes, per cert, van carregar amb duresa contra Ordeig per apuntar-ho.
2. La importació il·legal de carn contaminada
No deixa de ser una variant de l'anterior, però fins ara se n'havia parlat poc. De fet, un estudi recent identifica que el 2023 i el 2024 es van identificar a Itàlia embotits importats de manera il·legal amb pesta porcina -malgrat que sense capacitat de contagiar-. “Caldria mirar si productes importats d'Europa o de fora poden ser un factor de risc”, ha reconegut el conseller d'Agricultura, que ha evitat descartar aquesta via: “Està tot obert”.
3. Vehicles contaminats
El contacte indirecte -restes de sang o femtes en camions o altres materials- és una de les vies que poden explicar salts de la malaltia en el mapa. Aquest fet podria ser compatible amb la zona del brot -a prop de l'AP-7-, però no ha transcendit cap evidència que ho sustenti.
4. Contacte entre animals
És una de les vies més habituals per explicar l'expansió de brots, però sempre geogràficament propers. El fet que en tot l'estat francès no consti la presència de pesta porcina, fa que no s'hagi situat com una hipòtesi massa factible. “És molt difícil”, assegura Cristina Massot, secretària general del departament.
5. Fuga del laboratori
L'anàlisi de 17 de les 19 soques amb les quals es treballa o s'ha experimentat a l'IRTA-CReSA demostra que són diferents del virus dels senglars. En queden dues per seqüenciar que porten congelades més de cinc anys, fet que pràcticament impossibilita que causés un brot. En aquest sentit, si l'Institut de Recerca Biomèdica fos el de referència en l'àmbit estatal, avui ja es donaria aquesta hipòtesi per oficialment descartada, però caldrà esperar que el Laboratori Central de Veterinària d'Algete (Madrid), obtingui les mateixes conclusions. De moment, malgrat que el centre de recerca investigat evitar fer valoracions “fins a tenir els resultats definitius”, sí que ha trencat el silenci a les xarxes: A dia d'avui no hi ha cap indici que indiqui que l’origen sigui el nostre laboratori. “Des d’aquí volem reconèixer i agrair l’esforç i el compromís de tot l’equip en aquesta emergència sanitària”.
I ara què?
A l'espera que en les pròximes setmanes el Ministeri d'Agricultura confirmi el que ja s'ha anunciat avui, com continuarà la investigació per esclarir l'origen? “Quan tinguem la informació concloent, els científics diran com procedir”, s'ha limitat a afirmar Ordeig. De fet, experts i responsables polítics d'Agricultura coincideixen: “Hi ha hagut brots que s'ha pogut determinar i altres que no”.
Més enllà de les hipòtesis, l'anàlisi genòmica aporta alguns detalls interessants:
La soca 29 és molt diferent
Ja s'havia comentat, però l'estudi de l'IRB ho reafirma. El virus trobat als senglars morts de Cerdanyola és diferent que les 800 mostres consultables en base de dades públiques i per això se l'ha anomenat soca 29. Això vol dir que no s'havia identificat anteriorment, no pas que no hagués circulat en altres països. Per altra banda, la diferència respecte a les mostres de l'IRTA-CReSA és molt notable, segons ha explicat Toni Gabaldón, investigador de l'IRB i del Centre de Supercomputació de Barcelona. Concretament, d'una cadena de 190.000 lletres, n'hi mancaven un segment de 10.000 i hi havia fins a 27 mutacions puntuals, en un virus que tendeix a mutar poc.
No permet determinar l'origen geogràfic
La soca del Vallès és diferent de les 28 que havien circulat des del 2007 per Europa. Ara bé, hi ha alguna similitud que permeti descobrir l'origen del focus? Gabaldón assegura que té una similitud més gran amb alguns dels virus que van circular a l'Europa de l'Est, “però que no s'hi pot traçar una relació directa perquè hi ha moltes diferències”.
El virus pot evolucionar cap a variants menys virulentes
Un dels elements que sustentaven la teoria del laboratori -més enllà que els senglars morts van aparèixer a pocs metres de l'IRTA-CReSA- era un comportament anòmal del brot, amb pocs senglars infectats. En aquest sentit, els mateixos experts europeus havien admès que podia ser compatible amb la fuga d'una soca vacunal, però també amb un comportament natural. “L'evolució dels patògens tendeix cap a l'atenuació i a un augment de la transmissió”, assegura l'expert de l'IRB.
De fet, malgrat que les soques que han circulat a Europa han estat molt virulentes, també hi ha hagut variants “suaus” com les d'Estònia i Letònia. Una situació que, si es confirma, podria obligar a fer canvis: “Si té moltes mutacions això pot afectar la transmissibilitat i, per tant, el temps que poden estar infectats els senglars. Si es confirma que tenim un virus molt diferent, ens haurem d'adaptar perquè els protocols europeus estan pensats per a variants altament patògens”, assegura Christian Gortázar, catedràtic de Sanitat Animal a l'Institut d'Investigació en Recursos Cinegètics (IREC) en declaracions a Science Media Center.
