Salvador Illa va assegurar l’estiu passat, després dels dos grans incendis forestals de la Segarra i del Baix Ebre, que a Catalunya hi havia “massa bosc”. L’afirmació -que segurament no deixava de ser un titular- devia generar una sorpresa majúscula. Això és perquè els catalans no coneixen els seus boscos. Més del 60% creuen que estan en retrocés, malgrat l’expansió sense precedents des de mitjan segle XX.
La realitat forestal…
Cap a la dècada dels cinquanta a Catalunya menys del 30% del país estava cobert per boscos, una xifra que s’enfilava fins al 45% si s’inclouen els prats i matollars. L’abandonament rural i l’expansió dels combustibles fòssils va suposar un accelerat procés d’expansió.
Segons les darreres dades disponibles, ja hi ha quasi 2,1 milions d’hectàrees forestals -d'aquestes, 1,3 milions són boscos pròpiament-, una xifra que equival al 64,7% del total. La comparació d’imatges -tant des de l’aire com des de terra- acostumen a ser molt eloqüents. Feixes i camps de conreu a tocar dels pobles que s’han convertit en boscos joves que envolten nous barris i urbanitzacions.
En aquest sentit, tal com explica Josep Maria Espelta, investigador del CREAF especialitzat en gestió forestal, un terç de les forests de la regió metropolitana de Barcelona ocupen antigues zones agrícoles abandonades després del 1950.
… i la percepció forestal
Els catalans desconeixen absolutament la realitat forestal. No en va, més d’un 60% consideren que està en expansió, segons dades d’una enquesta del CEO. Una percepció errònia que és màxima a la regió metropolitana, al Camp de Tarragona i a Ponent, però que supera la meitat arreu excepte Catalunya Central (47%) i l’Alt Pirineu (34%). En aquest àmbit, si s’inclou també la població que considera que s’ha mantingut, la xifra supera àmpliament els dos terços.
En els darrers anys ha augmentat la certesa que aquesta expansió, però sobretot la seva densificació per manca de gestió forestal -i en un context de canvi climàtic- és un dels elements de risc per a la generació de megaincendis. Tanmateix, només a l’Alt Pirineu (15%) i a la Catalunya Central (14%) -que en les darreres dècades ha patit focs molt destructius- consideren que l’actual superfície és excessiva. De fet, en les zones més urbanes més del 50% dels enquestats la consideren insuficient.
“És evident que hi ha un gravíssim problema de comunicació entre recerca, administració i ciutadania”, apunta Espelta. En aquest sentit, admet que la barrera entre l'urbà i el rural és cada vegada més difusa, ja que malgrat que a les grans ciutats el 82% dels ciutadans són contraris a polítiques de prevenció d’incendis que suposin reduir superfície forestal, als micropobles la xifra tot just baixa al 69%.
Retrat del bosc català: micropropietat privada, joves i vulnerables a les pertorbacions
Ara bé, com és aquest bosc que desconeixem? El retrat robot és relativament fàcil de fer: finques privades molt petites, amb fort pendent, amb arbres joves i vulnerables a pertorbacions com sequera, incendis i plagues, més probables pel canvi climàtic.
Aquestes són algunes de les dades més destacades dels boscos catalans:
- Superfície: 2.076.000 hectàrees (64,7% de Catalunya)
- Pendent: més del 45% amb terrenys per sobre del 20%
- Propietat: 76,1% privada i 23,9% pública
- Superfície mitjana de propietat privada: 6,7 ha
- Finques inferiors a 5 ha: 83% (i un 52% per sota d’1 ha)
- Forests gestionades: vora el 50%
És una realitat -que sumada a la percepció social negativa- dificulta la gestió forestal. En aquest sentit, és molt difícil intervenir en zones formades per múltiples micropropietats -herència de la realitat medieval- en zones d’elevat pendent i, per tant, de molt difícil mecanització.
Malgrat això, la cadena de valor forestal representa l’1% del PIB, malgrat ocupar tot just 3.300 treballadors. Dels boscos catalans s’extreu:
- 580.000 tones per biomassa per energia
- 462.000 tones de fusta d’obra
- 2.800 tones de suro
- 2.700 kg de tòfona
- 500 tones de pinya i 5 tones de pinyons
- 1.556 tones de mel
- 1.600 tones de bolets
- 1,3 tones d’herbes aromàtiques
Ara bé, com recorda l’investigador del CREAF, més enllà d’això cal tenir en compte els valors ecosistèmics -captació de CO2, generació d’aigua blava, biodiversitat…- i també els socials: salut, recreatius i el paisatge, entre altres.
