La primavera més plujosa de les últimes dècades -especialment al nord del país- podia fer pensar que l'estiu seria tranquil. Malgrat que aquestes precipitacions garantien que la temporada d'incendis començaria més tard, el Govern ja va advertir que la gran quantitat de combustible disponible acabaria sent un problema. El juny més sec d'ençà que hi ha registres ha contribuït a confirmar els pronòstics més pessimistes. Catalunya, quan encara no s'ha arribat al 10 de juliol, ja pateix la pitjor campanya des del 2012 amb quasi 9.600 hectàrees cremades, bona part de les quals concentrades als grans incendis de la Segarra i el Baix Ebre.

Situació complicada a partir del 20 de juny

La situació es va complicar just abans de pont de Sant Joan amb un gran nombre de petits incendis, majoritàriament agrícoles. Van afectar comarques de Ponent com la Segarra i la Noguera, però també de la Catalunya Central com el Solsonès i el Bages així com de l'entorn metropolità. Els més grans van ser el de Granyena (494 hectàrees) i Plandogau (140 hectàrees).

La baixada transitòria de les temperatures va millorar una situació que havia provocat els Bombers per la simultaneïtat, és a dir, la coincidència de diversos focs que dificulten l'estratègia d'extinció. Ara bé, la gran onada de calor que va afectar Catalunya a partir del dissabte 28 de juny ho va tornar a complicar tot.

De nou, la Segarra va tornar a endur-se la pitjor part. L'incendi de Torrefeta va cremar 5.577 hectàrees -un 71% de superfície agrària-, dels quals més de 4.500 de l'espai natural Valls de Sió i Llobregós. Va afectar un total de cinc termes de tres comarques -Segarra, Noguera i Urgell-, va provocar la mort de dos agricultors i l'afectació d'una vintena de construccions.

La continuïtat d'un paisatge dominat pel cereal -els paisatges agrícoles també poden tenir configuracions més resilients als incendis-, però sobretot la interacció amb les tempestes del Prepirineu van comportar una situació explosiva que els Bombers no van dubtar a qualificar d'incendi de sisena generació. En aquest sentit, es va formar un pirocúmul “mai vist” a Catalunya -de 14 quilòmetres d'alçada- i el foc va arribar a avançar a 28 km/h.

El juny del 2025, de fet, es va tancar amb el nombre més gran d'incendis (161) dels darrers quinze anys, segons dades facilitades pels Agents Rurals. Una xifra que supera els 142 del 2022 i els 136 del 2017.

Dos grans incendis forestals en una setmana

El foc de la Segarra va ser el primer gran incendi forestal (GIF) de la temporada a Catalunya. Per tal de ser classificat així, cal que la superfície afectada superi les 500 hectàrees o, si no ho fa, tingui comportaments que puntualment superi la capacitat d'extinció.

Ja aleshores, els experts van advertir que la situació hauria estat molt pitjor en una zona forestal. En aquest sentit, Jordi Vendrell, director general de la Fundació Pau Costa, considerava absolutament clau que plogués durant les dues primeres setmanes de juliol per evitar que la situació fos crítica als boscos. Malgrat que ho ha fet a la meitat nord, les precipitacions pràcticament no han arribat a la regió metropolitana i, especialment, al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre.

En aquest sentit, l'incendi de Paüls ha suposat complir les pitjors previsions. Un foc que va iniciar-se de manera molt explosiva en una zona d'orografia complicada, segons destaquen els Agents Rurals, i que el mestral que va bufar de nit va acabar de complicar. El darrer recompte oficial situa la superfície cremada en 3.100 hectàrees, de terreny majoritàriament forestal.

La pitjor campanya d'incendis des del 2012

No és habitual que Catalunya encadeni dos GIF en pocs dies de diferència. De fet, no se'n va produir cap ni el 2023 ni el 2024, malgrat estar en plena sequera. Els últims dataven del 2022 quan van afectar Baldomar (Noguera) i Sant Fruitós del Bages. En el primer cas, que va coincidir amb diversos focs provocats per llamp al Solsonès, va obligar a deixar cremar un flanc per evitar un megaincendi que, en paraules de David Borrell, cap dels Bombers, hagués tingut un potencial de fins a 100.000 hectàrees.

Els grans incendis forestals -a banda de les possibles afectacions personals i materials- tenen capacitat per concentrar bona part de les hectàrees cremades. El 2022, per exemple, aquests dos incendis van suposar el 64% del total mentre que la resta van ser fruit de fins a 641 focs. De fet, els conats -quan no arriben a 1 hectàrea- acostumen a representar el 90% del total.

El 2019, amb un juny extremadament càlid, també va ser molt complicat, sobretot per l'incendi de la Torre de l'Espanyol (6.081 ha). Ara bé, per trobar un any amb més hectàrees cremades que l'actual cal retrocedir fins al 2012 amb un total de 17.922 hectàrees. Un estiu marcat pels grans incendis de l'Alt Empordà que, juntament amb un segon focus més petit a Portbou- va afectar quasi 11.000 hectàrees de 19 municipis, va provocar fins a sis morts, va deixar més de 3.000 persones sense llum i va obligar els cossos d'emergència a treballar durant sis dies. Això sí, el 8 de juliol de 2012 la superfície afectada al conjunt de Catalunya era d'unes 6.300 hectàrees, força inferior a l'actual.

Ara bé, l'afectació dels darrers anys són incomparables amb les campanyes més negres del final del segle XX. Només en superfície forestal, el 1986 es van cremar 65.000 hectàrees, un total de 75.000 el 1994 i 18.000 més el 1998, principalment pels megaincendis de la Catalunya Central. Uns desastres que van obligar a moure fitxa i a crear primer les agrupacions de defensa forestal (ADF) i, posteriorment, el GRAF, el cos d'elit dels Bombers especialitzat en actuacions forestals.