Dos morts, uns 20.000 veïns confinats durant hores i fins a 5.300 hectàrees afectades. Aquestes són algunes de les fredes dades del foc de la Segarra, ja estabilitzat des de quarts d'onze de la nit. Segons els Bombers, es tracta d'un dels primers incendis de sisena generació que ha patit Catalunya. De fet, el pirocúmul que es va formar va assolir una alçada “mai vista” al nostre país: 14 quilòmetres.

Què és un incendi de sisena generació?

Des de fa anys s'ha popularitzat la classificació dels incendis a partir de generacions. En el context del canvi climàtic i de la manca de gestió forestal, ha aparegut el concepte d'incendi de sisena generació.

Es caracteritzen per tenir tanta energia que poden modificar les condicions meteorològiques de l'entorn i pel seu comportament erràtic. Els canvis de direcció i acceleracions, la creació de remolins i tempestes de foc així com la seva velocitat, energia i intensitat, superen clarament la capacitat d'extinció –fins i tot la impossibilitat d'atacar-los des de l'aire- i reacció dels operatius forestals. Tot plegat, pot provocar afectacions de desenes de milers d'hectàrees i un gran potencial de danys humans i materials.

Un pirocúmul de “dimensions mai vistes”

A diferència d'altres ocasions, els Bombers de la Generalitat no han dubtat immediatament de considerar l'incendi de la Segarra de sisena generació. Un dels elements singulars va ser la formació d'un gran pirocúmul, un núvol de gran creixement vertical causat per la interacció del foc -cendres i vapor d'aigua- amb l'atmosfera que, en aquesta ocasió, va assolir una altura “mai vista” de 14 quilòmetres.

El perill d'un pirocúmul és que en poques hores, es desploma. Perd l'estructura que l'ha format i cau sobre el terreny fent avançar en pocs minuts la superfície cremada en centenars o milers de noves hectàrees. Més enllà del salt que suposa en afectació, és molt difícil predir la zona que quedarà afectada. Això obliga, tal com va passar a la Segarra, a retirar els efectius per evitar la possibilitat d'atrapaments. “Falten dades per entendre el seu comportament i saber com es desplomarà. Catalunya lidera un projecte per avançar en aquest àmbit”, ha explicat Jordi Vendrell, director general de la Fundació Pau Costa, en declaracions al 324.

La interacció amb les tempestes properes, inicialment, encara va complicar més la situació. El vent a la zona va arribar als 120 km/h i, segons els Bombers de la Generalitat, l'incendi va avançar a una velocitat punta de 28 quilòmetres per hora, una de les més altes registrades a Europa. Posteriorment, les pluges van afavorir l'estabilització de l'incendi, una situació que a l'inici de l'onada de calor hagués estat impossible.

Tanmateix, un dimecres de temperatures extremes -cinquè i darrer dia de l'alerta per calor- així com la possibilitat de noves tempestes, fa mantenir desenes de dotacions a la zona per l'alta probabilitat de revifalles. Això sí, tal com ha admès el mateix president Salvador Illa, a partir de finals de setmana s'espera una treva.