El temps de TV3 no seria el mateix sense el repàs de càmeres. Aquests dies, a banda de temperatures d'escàndol, destaca la presència d'un cercle vermell amb el concepte O3. Què significa? La calor ha disparat la contaminació per ozó, un fet que té un impacte directe sobre la salut, especialment per a nadons, infants, dones embarassades i persones amb malalties prèvies. De fet, només al juny, s'ha superat el llindar d'informació vuit vegades, més que la majoria dels darrers estius sencers. A més, per primera vegada des del 2021, aquest dilluns es va superar el llindar d'alerta.

L'ozó, un contaminant secundari vinculat a la calor

L'ozó és una molècula formada per tres àtoms d'oxigen i, per aquest motiu, es coneix com a O3 -l'oxigen que respirem en té dos-. Ara bé, no es tracta d'una substància que s'emeti en cap procés industrial o el trobem al medi ambient de manera natural, és un contaminant secundari format a partir de la descomposició d'altres elements.

Concretament, els seus principals precursors són els òxids de nitrogen (NOx) i els compostos orgànics volàtils (COV) emesos principalment pels vehicles i la indústria. La llum solar, en interaccionar-hi, provoca que es trenquin aquestes molècules i els àtoms d'oxigen alliberat es recomponen amb el que hi ha a l'atmosfera formant l'ozó.

Evidentment, aquest procés es genera tot l'any, però és a l'estiu amb una major radiació solar i, especialment, en episodis de forta calor quan aquesta reacció arriba a màxims i pot suposar un problema tant per a les persones com per als ecosistemes. De fet, la campanya de vigilància de l'ozó del Departament de Territori es realitza entre el 15 de maig i el 15 de setembre.

El juny ja ha superat els pics d'ozó del 2023 i 2024

Hi ha dos llindars per contaminació d'ozó durant una hora: el d'informació -situat a 180 µg/m3- i el d'alerta -240 µg/m3-. En el primer cas es reclama als col·lectius vulnerables que redueixin l'exercici físic -especialment a l'exterior- mentre que en el segon la recomanació es fa efectiva al conjunt de la població.

En els darrers anys els avisos per superació d'ozó s'havien reduït força. “La contaminació atmosfèrica ha millorat molt gràcies a les regulacions europees”, assenyala Xavier Querol, investigador de l'Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA) del CSIC. El 2024 van ser sis -i el primer no es va produir fins al 18 de juliol- mentre que el 2020, el 2021 i el 2023 només cinc, segons les dades del Departament de Territori.

Aquesta situació contrasta amb el juny d'enguany. “És sorprenent i preocupant”, admet Querol. El mes -que s'ha tancat amb rècord de calor mitjana al conjunt del país- ha acumulat vuit jornades amb la superació del llindar d'informació i un el d'alerta: 241 a Alcover (Alt Camp), un fet que no passava des del 2021. Els 180 micrograms s'han superat en 11 dels 49 punts de control i un total de 26 vegades. Són xifres que queden per sobre de quatre dels darrers cinc anys.

En aquest sentit, el 2022 -que va ser l'estiu més càlid d'ençà que hi ha registres- es va tancar amb un total de 10 dies, 12 punts de superació i 38 hores. Uns registres, tanmateix, que queden per sota d'anys anteriors, quan la calor d'estius com el 2019 es combinava amb valors de contaminació força superiors.

La plana de Vic concentra els pics de contaminació d'ozó

Dels nou punts de control on s'ha superat el llindar d'informació -el llindar d'alerta no s'activa des del 2021- els tres primers són d'Osona i el Montseny. Com s'explica? La marinada que comença a bufar cap al migdia empeny l'ozó produït a la regió metropolitana nord amunt a través de la vall del Congost. Una vegada a la plana de Vic, l'orografia en dificulta la dispersió cap a altres zones. Aquest fenomen -en grau més baix- també es repeteix a la demarcació de Tarragona i l'ozó pot acabar arribant fins al Pallars o Andorra.

Tanmateix, el plomall de contaminació generat a Tarragona -que Querol relaciona directament amb la petroquímica- en cas d'advecció africana com l'actual pot dirigir-se cap al nord i acabar afectant el Penedès i la mateixa regió metropolitana de Barcelona. Per l'investigador especialitzat en contaminació cal augmentar els esforços, ja que la situació del Principat contrasta amb la del País Valencià, on aquests dies malgrat la calorada no hi ha hagut superacions.

De fet, la manca de control de l'ozó va provocar una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra la Generalitat de Catalunya a causa d'una denúncia d'Ecologistes en Acció. L'executiu de Pere Aragonès no ho va recórrer i la resposta va ser aprovar in extremis -en l'última reunió abans del traspàs de poders al nou Govern- un pla de qualitat de l'aire que, per primera vegada, abastia el conjunt del país i incloïa actuacions específiques contra aquest contaminant secundari.

En un context general de la millora de la contaminació a Europa, l'ozó té una lleugera tendència a empitjorar, especialment al sud d'Europa, segons un estudi d'ISGlobal, un fet que els investigadors vinculen a l'escalfament global. “La gestió de l'ozó presenta un repte complex. Les estratègies convencionals de control de la contaminació, que se centren en la reducció de les emissions de contaminants, poden no ser suficients”, apunta Joan Ballester Claramunt. A més, els científics han detectat un fenomen preocupant, el gran increment d'episodis compostos, és a dir, jornades en què els nivells elevats d'ozó es combinen amb el de partícules en suspensió (PM25). “Aquesta complexa interacció crea un bucle nociu que posa en relleu la necessitat urgent d'abordar simultàniament el canvi climàtic i la contaminació atmosfèrica”, afegeix l'investigador de l'ISGlobal.

Provoca una de cada cinc morts per malalties respiratòries

L'ozó és una substància oxidant i això provoca impactes sobre la salut humana, però també els ecosistemes i l'agricultura. En concentracions elevades a la troposfera -no a l'estratosfera, on la famosa capa d'ozó ens protegeix dels rajos ultraviolats- pot provocar tos, irritació a la faringe, el coll i els ulls, així com sequedat a la gola.

També pot produir problemes respiratoris com l'agreujament de l'asma, la malaltia pulmonar obstructiva crònica, la disminució de la funció pulmonar i les infeccions respiratòries. En aquest sentit, un gran estudi internacional xifrava en un milió de morts prematures anuals i una de cada cinc vinculades a malalties respiratòries.

També repercuteix negativament en la vegetació. El contaminant penetra a les fulles de les plantes i redueix la fotosíntesi, n'alenteix el creixement i augmenta la vulnerabilitat a plagues i malalties. Als ecosistemes, pot provocar la pèrdua de biodiversitat i reduir el creixement dels boscos. A l'agricultura, l'ozó pot reduir el rendiment dels cultius.

A més, aquest contaminant secundari en absorbir la radiació i atrapar la calor a les parts més baixes de l'atmosfera actua com un potent gas d'efecte hivernacle, de tal manera que, de manera indirecta, també hi contribueix. Curiosament, l'augment d'ozó troposfèric és causa i conseqüència del canvi climàtic.