La sequera ja és història, però no els seus impactes en la biodiversitat. Alguns dels grups més sensibles a l'escassetat hídrica són els peixos i també les papallones. En aquest sentit, ja sense restriccions i amb els embassaments plens, la cicatriu que va deixar la manca de pluges encara es nota actualment en forma de desequilibri. Concretament, a l'àrea metropolitana de Barcelona, el seguiment realitzat el 2024 conclou que van augmentar molt les espècies més comumes en detriment de les rares, que encara van ser més escasses.
L'any amb més desequilibri
Aquest dijous s'ha publicat el sisè informe de l’Observatori Metropolità de Papallones mBMS. El 2004 va ser l'any en què es va detectar el desequilibri més important entre les poblacions de les diferents espècies de papallones des de l’inici del projecte. Concretament, la papallona més abundant als parcs i les platges metropolitans, la blanqueta de la col (Pieris rapae), ha passat de concentrar el 17 % del total d’observacions l’any 2023 a acumular-ne el 2024.
Mentre aquesta espècie ha augmentat tant, pràcticament la totalitat de les restants han disminuït, com és el cas de la blaveta estriada (Leptotes pirithous), que ha passat d’obtenir el 16 % de les observacions a concentrar-ne només el 8 %. El projecte avança algunes dades del 2025 amb un increment sense precedents de papallones de fins a tres vegades més abundància que en anys anteriors, tot i que encara es detecten els desequilibris de 2024.
“Durant el 2024 hem observat que la quantitat de papallones ha augmentat respecte els anys anteriors de sequera i, de fet, s'han assolit valors una mica per damunt de la mitjana. També s'ha mantingut el nombre d'espècies al conjunt dels parcs i platges, però l’abundància de papallones de cada espècie s’ha desequilibrat molt respecte anys anteriors”, explica Joan Pino, catedràtic d’Ecologia de la UAB, director del CREAF i corresponsable científic de l’mBMS. “Aquesta homogeneïtzació de la comunitat podria ser un efecte derivat de la llarga sequera que ha afectat la regió entre 2021 i mitjans de 2024 i de la qual la comunitat encara no s’hauria recuperat”, destaca Pino.
Un 2025 que fulmina rècords
Més enllà de l’informe del 2024, l’Observatori Metropolità de Papallones ja avança algunes dades del 2025. La primavera d’enguany ha estat extremadament plujosa i això es reflecteix en un notable increment de la vegetació. Per a les papallones més plantes i flors és sinònim de més recursos i aliment i, per tant, de recuperació. “En el que portem d’any, els indicadors que analitzem estan fulminant els rècords anteriors i tot està molt per damunt de la mitjana.
Els voluntaris estan veient més espècies i més individus a cada mostreig que fan respecte la mitjana del projecte. Han registrat fins a tres vegades més abundància que en anys anteriors”, exclama Elena Domene, cap de l’àrea de Sostenibilitat de l’Institut Metròpoli i corresponsable científica de l’mBMS. “Per això les papallones es consideren organismes bioindicadors, perquè són capaces de reaccionar ràpidament als canvis de l’entorn”, finalitza Domene; i tanca amb una advertència: “seguim detectant una dominància molt acusada de la blanqueta de la col malgrat les bones condicions, pel que no sabem quan trigarà en recuperar-se l’equilibri previ a la sequera”.
Fins ara, els mostrejos es repartien en parcs i platges metropolitans, però el 2025 s’han incorporat tres espais nous corresponents a les zones fluvials del riu Llobregat. Es tracta de Ca n’Albareda a Sant Andreu de la Barca, els aiguamolls de Molins de Rei i el parc agrari de Sant Boi de Llobregat, “unes zones encara inexplorades pel que fa a les papallones”, destaca Jesús Fernández, cap de servei d’Infraestructura Verda de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). “Amb aquestes tres noves incorporacions cobrim de nord a sud el tram de riu Llobregat que travessa l’àrea metropolitana”, detalla Fernández.
