El passat diumenge havia de ser un dels dies més càlids de la història recent de Catalunya. Els sistemes de predicció del Meteocat auguraven que el Baix Ebre arribaria als 45,4 °C, una calorada mai registrada al país, i que la meitat de les estacions meteorològiques del Principat superarien la barrera simbòlica dels 40 °C. Però un aliat inimaginable ha salvat Catalunya d'aquest forn: els incendis de l'oest de la península, on ja han cremat més de mig milió d'hectàrees, han generat un núvol de fum que ha tapat Catalunya durant dies. 

Una calitja molt perjudicial per a la salut i que ha fet disparar els detectors de diòxid de carboni de l'Estat al seu màxim històric. Però amb un efecte positiu: ha bloquejat la radiació solar i, per tant, ha evitat que els termòmetres s'enfilessin tant com el que estava previst. Aldover, al Baix Ebre, que es preparava per arribar als 45,4 °C, finalment va registrar una temperatura màxima quatre graus per davall del previst. L'error de la previsió del Meteocat, que no comptava amb el núvol de fum dels focs peninsulars, posa en relleu l'efecte barrera que ha protegit el país d'una de les pitjors onades de calor, que l'Aemet ja ha donat per conclosa.

Finalment, de les 28 comarques que el diumenge havien de superar els quaranta graus, només cinc ho van arribar a fer: el Baix Ebre, el Baix Camp, la Ribera d'Ebre, el Priorat i l'Alt Empordà. En el conjunt de Catalunya, la temperatura màxima mitjana va ser 3,5 °C més baixa del que s'esperava i gairebé dos menys que el dia anterior. El fum va tallar en sec una onada de calor que en només tres dies va fer pujar els termòmetres en més de tres graus. 

La temperatura es desploma a Ponent

Les comarques de Ponent, que a l'estiu no destaquen precisament per les seves baixes temperatures, van ser les que més van notar l'efecte "refrescant" de la calitja. La regió lleidatana va registrar temperatures gairebé 7 °C inferiors al que estava previst, situant-se en una de les zones amb menys calor del Principat. A Seròs, al Segrià, la reducció va fregar els 9,3 °C. Al final, les temperatures màximes van rondar els 35, una xifra elevada però molt lluny del que és habitual en plena onada de calor.

Si bé les Terres de l'Ebre són les que més han patit aquesta segona onada d'enguany —amb algunes màximes que van fregar els 44 °C—, poden agrair a la calitja que la situació no hagi estat pitjor. El territori es va estalviar uns quatre graus, a jutjar pel que el Meteocat preveia per diumenge. El fum dels incendis també els va perdonar batre un rècord nacional, els 45,4 °C que s'esperaven a Aldover. El rècord el va fixar el 2019 Alcarràs, al Segrià, amb 43,8 °C. 

Menor —però també notable— va ser l'efecte en l'àmbit metropolità de Barcelona, on els termòmetres es va desplomar en dos graus, i a les comarques gironines, on algunes estacions van sobrepassar lleugerament les prediccions per aquell dia.

L'onada de calor, escurçada per la calitja, ha deixat pas a un episodi de pluges intenses i tempestes elèctriques, per les quals el Meteocat ha activat alertes en catorze comarques amb un nivell de perill moderat.

Un núvol de fum que es veu des de l'espai

La península Ibèrica mai no havia patit tants incendis com aquest agost. A Espanya, el govern ha anunciat que declararà zona catastròfica les àrees afectades de Lleó, Galícia, Astúries i Extremadura, on només en una setmana han cremat 337.000 hectàrees. Uns focs que continuen descontrolats —tot i que la baixada de temperatures ajudarà a vèncer-los— i que han generat un núvol de fum que ha arribat a França, al Regne Unit i al nord d'Àfrica i que s'han vist des de l'espai.