Els agricultors catalans i europeus alçen la veu amb una fèrria determinació contra l’acord comercial entre la Unió Europea i el Mercosur, denunciant una competència deslleial que posaria en perill la seva subsistència i la integritat del model agroalimentari europeu. Aquestes protestes, que han escalat amb bloquejos estratègics a infraestructures clau, revelen una creixent indignació davant d’un pacte que privilegia els interessos industrials transnacionals en detriment de la sobirania alimentària i la sostenibilitat ambiental.
La pagesia catalana, liderada per entitats com Unió de Pagesos i Revolta Pagesa, ha desplegat una estratègia de bloqueig massiu: talls indefinits a l’AP-7 i la N-II a Pontós, així com l’ocupació del Port de Tarragona, epicentre logístic vital. Aquestes accions, que han paralitzat el trànsit i el comerç, s’inscriuen en una onada continental de descontentament, amb manifestacions prèvies a Brussel·les i Madrid que han forçat l’ajornament reiterat de la signatura de l’acord fins a l’any vinent. Aquestes són les claus de la protesta
Competència deslleial
Aquest pacte obriria les fronteres a un diluvi d’importacions sud-americanes —carn bovina, porcina, avícola, cereals, sucre i soja— produïdes a costos ínfims gràcies a mà d’obra precària, subsidis opacs i absència de costos ambientals internalitzats. Els agricultors locals, sotmesos a regulacions estrictes i costos elevats, veuen condemnada la seva rentabilitat per una pressió deflacionista implacable que erosionaria marges ja estrets i desplaçaria productes de proximitat. Els ramaders i arrossaires temen una erosió irreversible dels preus i una regressió en les normatives ambientals i sanitàries de la UE, amb clàusules mirall i salvaguardes insuficients per contrarestar la desigualtat competitiva. D'altra banda, el control dels estàndards de qualitat i seguretat alimentària constitueix un altre punt crític. Tot i que les institucions europees asseguren que es mantindran les normes vigents, el sector agrari dubta de la capacitat real per garantir que els productes importats compleixin els mateixos requisits.
Risc sanitari i ambiental
Els productes del Mercosur incorporen pesticides, hormones de creixement i additius prohibits a la UE, a més de provenir de sistemes ramaders intensius amb risc de zoonosis i residus químics. Aquesta influx amenaçaria la salut pública i revertiria avanços mediambientals, fomentant indirectament la deforestació accelerada de l’Amazònia i altres ecosistemes, en col·lisió amb els objectius del Pacte Verd Europeu.
Despoblament rural
L’acord precipitaria la fallida, asseguren els pagesos, de milers d’explotacions petites i mitjanes —eix de la identitat rural catalana i espanyola—, accelerant l’exode cap a les urbs i agreujant el despoblament de territoris interiors com Lleida o Tarragona. Aquesta dinàmica erosionaria la teixit social, la diversitat genètica agrícola i la sobirania alimentària, privilegint agroindústries multinacionals sobre models familiars sostenibles.
Clàusules ineficients
Les suposades salvaguardes quantitatives i clàusules mirall —que pretenen equiparar normes laborals, sanitàries i fitosanitàries— resulten òbvies en la seva ineficàcia, segons expliquen els sindicats: manca de mecanismes de verificació independents, sancions febles i precedients històrics de compliment laxe. Sense blindatge jurídic vinculant, el sector agropecuari quedaria desarmat davant d’un dumping social i ecològic sistèmic.
