Els agricultors catalans i europeus alçen la veu amb una fèrria determinació contra l’acord comercial entre la Unió Europea i el Mercosur, denunciant una competència deslleial que posaria en perill la seva subsistència i la integritat del model agroalimentari europeu. Aquestes protestes, que han escalat amb bloquejos estratègics a infraestructures clau, revelen una creixent indignació davant d’un pacte que privilegia els interessos industrials transnacionals en detriment de la sobirania alimentària i la sostenibilitat ambiental.​

La pagesia catalana, liderada per entitats com Unió de Pagesos i Revolta Pagesa, ha desplegat una estratègia de bloqueig massiu: talls indefinits a l’AP-7 i la N-II a Pontós, així com l’ocupació del Port de Tarragona, epicentre logístic vital. Aquestes accions, que han paralitzat el trànsit i el comerç, s’inscriuen en una onada continental de descontentament, amb manifestacions prèvies a Brussel·les i Madrid que han forçat l’ajornament reiterat de la signatura de l’acord fins a l’any vinent.​ Aquestes són les claus de la protesta

Competència deslleial

Aquest pacte obriria les fronteres a un diluvi d’importacions sud-americanes —carn bovina, porcina, avícola, cereals, sucre i soja— produïdes a costos ínfims gràcies a mà d’obra precària, subsidis opacs i absència de costos ambientals internalitzats. Els agricultors locals, sotmesos a regulacions estrictes i costos elevats, veuen condemnada la seva rentabilitat per una pressió deflacionista implacable que erosionaria marges ja estrets i desplaçaria productes de proximitat. Els ramaders i arrossaires temen una erosió irreversible dels preus i una regressió en les normatives ambientals i sanitàries de la UE, amb clàusules mirall i salvaguardes insuficients per contrarestar la desigualtat competitiva.​​ D'altra banda, el control dels estàndards de qualitat i seguretat alimentària constitueix un altre punt crític. Tot i que les institucions europees asseguren que es mantindran les normes vigents, el sector agrari dubta de la capacitat real per garantir que els productes importats compleixin els mateixos requisits.​

Risc sanitari i ambiental

Els productes del Mercosur incorporen pesticides, hormones de creixement i additius prohibits a la UE, a més de provenir de sistemes ramaders intensius amb risc de zoonosis i residus químics. Aquesta influx amenaçaria la salut pública i revertiria avanços mediambientals, fomentant indirectament la deforestació accelerada de l’Amazònia i altres ecosistemes, en col·lisió amb els objectius del Pacte Verd Europeu.

Despoblament rural

L’acord precipitaria la fallida, asseguren els pagesos, de milers d’explotacions petites i mitjanes —eix de la identitat rural catalana i espanyola—, accelerant l’exode cap a les urbs i agreujant el despoblament de territoris interiors com Lleida o Tarragona. Aquesta dinàmica erosionaria la teixit social, la diversitat genètica agrícola i la sobirania alimentària, privilegint agroindústries multinacionals sobre models familiars sostenibles.​

Clàusules ineficients

Les suposades salvaguardes quantitatives i clàusules mirall —que pretenen equiparar normes laborals, sanitàries i fitosanitàries— resulten òbvies en la seva ineficàcia, segons expliquen els sindicats: manca de mecanismes de verificació independents, sancions febles i precedients històrics de compliment laxe. Sense blindatge jurídic vinculant, el sector agropecuari quedaria desarmat davant d’un dumping social i ecològic sistèmic.