L’escalada bèl·lica al Pròxim Orient ha colpejat de ple l’agricultura catalana, provocant un encariment sobtat dels costos de producció que amenaça la viabilitat de moltes explotacions. Segons han denunciat les principals organitzacions agràries, com JARC, Asaja i Unió de Pagesos, el preu dels fertilitzants s'ha disparat un 40% i el del gasoil agrícola més d’un 30% des de l’inici del conflicte. Aquesta situació arriba en un moment d’alt consum per a la pagesia i en un any ja complicat per la meteorologia, amb camps de cereals que en algunes zones encara estan impracticables per l'excés de pluja.
El sector del cereal és un dels més castigats, especialment pel preu de la urea. Aquest fertilitzant nitrogenat, clau en l’actual campanya d’adob, ha passat de costar uns 450 euros per tona al desembre a superar els 650 euros actualment. Vicenç Pascual, responsable de cereals de JARC, adverteix que aquest sobrecost de 200 euros equival al valor de 1.000 quilos de gra, el que aboca directament el sector a produir sota pèrdues. La crisi es deu en gran part a la paràlisi de les plantes de producció a l'Iran i Qatar, que sumen una quarta part del mercat mundial, i al bloqueig logístic a l’estret d’Ormuz.
Davant d’aquesta incertesa, molts agricultors de regadiu es plantegen ara no sembrar panís i deixar les terres en guaret per evitar arruïnar-se. Alhora, el sector critica el que consideren una "especulació" amb el preu del carburant, lamentant que se'ls apliquin preus de futur a un gasoil que ja es troba en dipòsits locals. Per tot plegat, les organitzacions reclamen a l’Administració mesures de xoc, com una rebaixa immediata de l’IVA sobre el gasoil professional i la suspensió dels aranzels europeus al carboni per a la importació de fertilitzants.
Finalment, la pagesia alerta que aquest increment dels costos de producció, que en el cas de la fruita ja suposa un sobrecost d'uns 12 o 13 cèntims per quilo aquest 2026, acabarà repercutint inevitablement en el preu del cistell de la compra. Per garantir la continuïtat de les finques, els productors reclamen una aplicació real de la Llei de la cadena alimentària per evitar que se'ls pagui per sota del que els costa produir, una mesura que consideren vital per evitar que el sector s'enquisti en una crisi permanent similar a la que va provocar la guerra a Ucraïna.
L'encariment de la fruita i els fertilitzants no és casualitat, sinó una combinació de factors geoestratègics i costos operatius que han canviat radicalment aquest 2026. Aquí t'explico els motius tècnics d'aquesta pujada:
El bloqueig dels fertilitzants: Per què puja la urea?
La urea és el fertilitzant nitrogenat més utilitzat i la seva producció depèn totalment del gas natural. El conflicte a l'Orient Mitjà ha creat una tempesta perfecta per dues vies:
- L'energia com a matèria primera: El gas natural no només s'usa per moure les fàbriques, sinó que és la font de l'hidrogen necessari per fabricar amoníac (la base de la urea). Quan el preu del gas puja per la inestabilitat a la regió, el cost de fabricar el fertilitzant es dispara automàticament.
- El col·lapse logístic: Qatar i l'Iran són gegants del sector. El tancament o la inseguretat a l'estret d'Ormuz obliga els vaixells a fer rutes molt més llargues i cares. Això ha creat una "subhasta" global: com que hi ha poc producte disponible, els països amb més capacitat econòmica paguen més i s'emporten l'estoc, deixant els mercats locals com el nostre amb preus prohibitius.
Les xifres de la fruita: On van els 13 cèntims de més?
Pere Roqué (Asaja) assegura a aquest diari que ja existeix un sobrecost de 12 o 13 cèntims per quilo, es refereix a la suma de diversos factors que han pujat simultàniament aquest any:
- Càmera frigorífica i conservació: Mantenir la fruita a la temperatura adequada des de la collita fins que arriba al supermercat consumeix molta electricitat. Amb l'energia pels núvols, el cost d'emmagatzematge ha pujat un 20%.
- Transport i logística: El gasoil agrícola no només serveix per al tractor; el transport de la fruita des del camp fins a la central fruitera i després cap als punts de venda és ara molt més car pel preu del carburant.
- Adobs i tractaments: Com que els fertilitzants s'han encarit un 40%, cada arbre costa més de mantenir sa i productiu.
- Ma d'obra i embalatges: A la pujada dels carburants s'hi suma l'increment de preu dels plàstics i cartons (derivats del petroli i de processos industrials intensius en energia).
El llindar de la supervivència: Si produir un quilo de fruita costava, per exemple, 50 cèntims l'any passat, ara en costa 63. Si el pagès rep els mateixos 55 cèntims de sempre, està perdent 8 cèntims per cada quilo que ven. D'aquí ve la reclamació d'arribar als 65-70 cèntims en origen: no per guanyar més, sinó per no haver de tancar l'explotació.
