El món de l'excursionisme català ha perdut aquest dijous una de les seves figures més autèntiques i estimades. Lluís Garrofé i Cònsul ha emprès als 94 anys el seu darrer ascens, deixant enrere una estela de cims conquerits i, sobretot, una lliçó de vida que ha inspirat generacions senceres d'alpinistes i amants de la natura. Nascut a Tartareu, mestre de professió i muntanyenc per vocació, Garrofé va personificar com ningú l'estima a l'excursionsme i, en els darrers anys, la simbiosi entre la fragilitat de l'edat i la fortalesa de l'esperit.
Una fita per a la història: els 212 tres-mils
La seva entrada definitiva a l'olimp de l'excursionisme va tenir lloc l'any 2013. Als 81 anys, una edat en què molts abandonen les xiruques, ell va completar el catàleg oficial dels 212 tres-mils del Pirineu. Aquesta gesta, culminada amb una tenacitat admirable, li va valer el reconeixement del Piolet de Juli Soler i Santaló. Per a en Lluís, però, el cim mai no va ser una qüestió de rècords, sinó un estat de plenitud física i espiritual.
L'avi que va conquerir el sostre de l'Àfrica
Si el Pirineu era la seva llar, el Kilimanjaro va ser el seu testimoni davant del món. L'any 2016, amb 84 anys, va pujar fins al sostre d'Àfrica (5.895 m) acompanyat de la seva néta Irina. Aquella imatge de l'avi i la néta al cim, units per una mateixa passió, es va convertir en una icona de la transmissió de valors i de la lluita contra el pas del temps. "Vaig pujar al Kilimanjaro amb el cos d'un vell, però amb la il·lusió d'un nen", solia dir modestament.
El mestre de la felicitat senzilla
Més enllà de les altures, Lluís Garrofé va ser un home de paraula i pensament. En el seu llibre "Caminar per ser feliç", escrit a quatre mans amb el periodista Josep Ramon Ribé, va recollir la seva saviesa: una vida basada en la frugalitat, l'exercici diari i una pau interior innegociable. Mai va voler ser un heroi, sinó un acompanyant que ensenyava a llegir el paisatge i a respectar el silenci de les pedres.
Vinculat estretament al Centre Excursionista de Lleida, a l'escola Gaspar de Portolà de Balaguer i a la seva terra de la Noguera, Garrofé deixa un buit profund a les valls del Montsec, on tantes vegades se'l va veure caminar amb pas ferm i mirada curiosa. Se'n va el mestre, l'amic i l'excursionista incombustible, però el seu exemple romandrà viu en cada fita que marqui el camí de qui decideixi, com ell, que la felicitat es troba caminant. El funeral es celebrarà aquest divendres 6 de març a partir de les cinc de la tarda a l'església parroquial de Tartareu.
