Catalunya ha engegat per primera vegada un pla per aturar el declivi dels insectes pol·linitzadors amb una trentena de mesures fins al 2030. Ara bé, què són exactament els pol·linitzadors? De quines espècies estem parlant? Quina importància ecològica, però també econòmica tenen? Per què pateixen un retrocés tant al conjunt del planeta com al nostre país? A continuació, 10 preguntes amb resposta sobre la importància dels pol·linitzadors a Catalunya.

1. Què és la pol·linització?

La pol·linització és el transport de grans de pol·len des de les anteres d’una flor (part masculina) cap a un estigma (part femenina). Es tracta d’un procés previ i necessari per a la reproducció sexual de moltes plantes procés ecològic essencial per al funcionament dels ecosistemes.

2. Totes les plantes depenen de la pol·linització?

La gran majoria. Prop del 90% de les plantes silvestres que fan flors depenen en major o menor grau dels pol·linitzadors per a la formació de fruits i llavors. En aquest sentit, un declivi generalitzat -com s'està produint tant a escala planetària com al nostre país- afecta no només a la reproducció de moltes plantes, si no també la supervivència de molts animals que s’alimenten de fruits i llavors. El manteniment dels pol·linitzadors, per tant, és clau per garantir l'estabilitat dels ecosistemes.

3. L'agricultura depèn de la pol·linització?

Sí, per aquest motiu la pol·linització es considera un servei ecosistèmic fonamental. El 75% de les plantes conreades al món en depenen per produir fruits i llavors. Destaquen el meló, la síndria, la carabassa, el kiwi, el cacau i algunes varietats d’ametller. També en depenen entre el 40 i el 90% molts fruiters com pomeres, pereres, cirerers, el cogombre, el mango, o l’alvocat. En el rang del 10 al 40% se situen hortalisses com l’albergínia, els pèsols, les faves, els pebrots i les maduixes, i algunes oleaginoses com la colza o el gira-sol (10-40%). A Catalunya, segons les dades del pla presentat aquest dimecres, més de 100.000 hectàrees de conreu -d'un total de 800.000- depenen totalment o parcialment de la pol·linització per insectes.

• Paneroles, mosquits i paparres: totes les plagues d'aquest estiu a Catalunya
• Catalunya ja planteja la reintroducció de la foca monjo
• Nius i voltors negres «fake»: l'estratègia per aconseguir que criï a l'Empordà

4. Quin valor econòmic té la pol·linització?

Més enllà del valor intrínsec de la biodiversitat, s'ha estimat l'aportació que fan en l'agricultura. En un moment en què el 51% de la superfície agrària europea pateix dèficit de pol·linització, es calcula que una absència total d'aquestes espècies suposaria una disminució de la producció del 7%, amb pèrdues de 3 bilions d'euros anuals. A Catalunya, aquesta aportació es calcula entre 290 i 321 milions d’euros per any.

5. Quantes espècies de pol·linitzadors hi ha a Catalunya?

No hi ha una xifra tancada, però se situen al voltant de les 5.000. Entre els grups d'insectes pol·linitzadors destaquen els coleòpters -al conjunt de la península Ibèrica hi ha unes 750 espècies d'escarabats florícoles-, els lepidòpters -unes 230 papallones diürnes i més de 3.000 de nocturnes- i himenòpters: formigues, vespes i abelles -només a Catalunya n'hi ha 600 espècies-. Jordi Bosch, investigador del CREAF, apunta més enllà de la xifra total la seva importància és molt variable: alguns són clau, altres menys i hi ha espècies que pol·linitzen moltes espècies de plantes i altres poques.

6. L'abella de la mel és un pol·linitzador silvestre?

No, no es considera silvestre perquè es tracta d'una espècie domesticada que depèn completament del maneig humà per sobreviure i obtenir-ne diversos productes apícoles. En aquest sentit, l'abella de la mel (Apis mellifera) és, amb diferència, el pol·linitzador gestionat més utilitzat arreu del món en la gran majoria dels conreus. A diferència de moltes altres espècies, no està en declivi ni a l'estat espanyol ni a Catalunya. A casa nostra, de fet, s'ha passat en menys de tres dècades de 46.500 ruscos a 122.000.

7. Per què és important la diversitat de pol·linitzadors?

La diversitat de pol·linitzadors és fonamental per garantir el funcionament dels ecosistemes. En aquest sentit, les comunitats amb una alta diversitat són més resilients en enfront de les pertorbacions, tant d’origen natural com antròpic. Les comunitats diverses tenen un alt grau de complementarietat (espècies amb funcions diferents) que permet que totes les plantes rebin un bon servei de pol·linització.

8. Els pol·linitzadors estan en declivi?

Sí, clarament. Des de fa dècades s'ha constatat -especialment al nord d'Europa i a Amèrica del Nord- una disminució tant de la diversitat com de l'abundància dels insectes pol·linitzadors, especialment abelles i papallones. Un estudi d’Alemanya assenyala pèrdues de biomassa d’insectes voladors del 70% només 25 anys, malgrat que aquestes caigudes no afecten totes les espècies per igual. En el cas de les abelles, un 37% de les espècies d’abelles es troben en regressió i un 57% (sobretot les de la regió Mediterrània) no hi ha prou informació per definir-ne l'estatus.

9. I a Catalunya?

Sí, també. Ho demostren les dades del Catalan Butterfly Monitoring Scheme, un dels programes de seguiment de fauna més longeu d'Europa. Més enllà de les extincions locals dels darrers anys -fins a 210 poblacions, un fenomen molt vinculat a la sequera-, l'índex d'abundància de papallones ha passat de 100 a 59,9 en només tres dècades. Ara bé, com assenyala Jordi Bosch, investigador del CREAF, hi ha poca informació més enllà de les papallones. En aquest sentit, el pla preveu un programa de seguiment de les poblacions i l’elaboració de catàlegs i mapes de distribució dels principals grups de pol·linitzadors: abelles i sírfids.

10. Quines són les causes del declivi dels pol·linitzadors?

Les causes del declivi dels insectes pol·linitzadors són múltiples i inclouen els canvis d’usos del sòl (intensificació agrícola, urbanització, fragmentació d’hàbitats, tancament d’espais oberts) i el canvi climàtic, entre altres. Són factors que poden actuar de manera simultània i produir efectes sinèrgics. Per exemple, l’estrès nutricional fa que els pol·linitzadors siguin més vulnerables a les malalties o als plaguicides.