El voltor negre és una espècie d'ocell considerada vulnerable a Catalunya. En aquest sentit, només hi ha 19 parelles establertes en una sola població, a la serra de Boumort (el Pallars Jussà). Una de les vies per assegurar la seva conservació implica diversificar les seves poblacions i ara s'intenta que s'estableixi a l'Empordà, concretament a la vall de la Muga. Per fer-ho, s'ha optat per una estratègia innovadora: instal·lar nius i falses figures de voltors per tal d'aconseguir que comenci a criar al Pirineu Oriental. “Hem identificat els millors pins per atraure els individus que puguin sobrevolar la zona”, explica Aleix Millet, responsable de Fundació Pioneers of Our Time.

La importància del voltor negre

El voltor negre (Aegypius monachus) està classificada al catàleg d'espècies amenaçades com a vulnerable a Catalunya, on viu menys d’1% del total de la població europea. De fet, la destrucció dels seus hàbitats i la persecució directa van provocar que desaparegués de moltes zones del continent, també al nord-est de la península Ibèrica.

El 2007 va començar la reintroducció al Prepirineu, concretament a la reserva de Boumort. Al llarg dels darrers anys, la població ha anat augmentant de manera sostinguda. El darrer cens xifra en 66 els exemplars i en un total de 19 parelles. Per altra banda, fa pocs mesos van arribar al massís del Port els primers individus per aconseguir recuperar-hi l'espècie un segle després de desaparèixer.

El voltor negre és clau en els ecosistemes perquè actua com un “servei de neteja natural”, ja que s'alimenten d'animals morts i, així, ajuden a frenar la propagació de patògens que podrien afectar molt greument el bestiar i la fauna. De fet, gràcies als seus sucs gàstrics extremadament àcids, és capaç de neutralitzar bacteris i virus perillosos per a altres animals i per als humans. A més, com a espècie paraigua, protegir el seu hàbitat comporta beneficis per a moltes altres espècies de fauna i flora associades als ecosistemes forestals mediterranis.

Es tracta l'ocell necròfag més gran d'Europa i, a diferència d’altres espècies, troba refugi als boscos. En aquest sentit, construeix els seus nius als arbres més alts: unes estructures de grans dimensions -arribar a superar els centenars de quilos- que reutilitzen any rere any.

Nius artificials i falsos voltors

Aconseguir una població de voltor negre a la vall de la Muga és un dels objectius del projecte CustForest, que pretén demostrar en diversos punts de Catalunya com és compatible la gestió forestal sostenible amb la conservació de la biodiversitat. De moment, a la zona tot just hi ha una població flotant, amb alguns individus que hi han fet aturada de manera recurrent. “Poden provenir de Boumort, de França o del sud-est de la península Ibèrica”, explica Aleix Millet, responsable de Fundació Pioneers of Our Time, l'entitat que lidera CustForest a l'Alt Empordà.

L'actuació estrella ha estat la construcció de vuit nius: “Hem escollit els millors pins per muntar plataformes artificials”. Aquests nius disposen de cinc figures que simulen ser voltors. L'objectiu és que facin “d'efecte crida”: aconseguir que les aus que sobrevolen la zona -els individus joves poden fer grans desplaçaments- ho trobin atractiu i s'hi quedin.

En les darreres setmanes s'havien col·locat set nius i aquest dijous, coincidint amb el Dia Mundial de Medi Ambient, es va instal·lar el vuitè i darrer, juntament amb en Rodolfo, un dels voltors negres fake. Per poder-ho fer, s'ha comptat amb la col·laboració dels Agents Rurals especialitzats en treballs verticals. Ho explica Francesc Gomes, coordinador del grup de suport de muntanya del cos: primer, adeqüen la capçada de l'arbre per fixar-hi la plataforma: “Hi col·loquem branques seques i fortes perquè tingui una bona base. Després brancada verda més flonja així com del mateix pi brancada del mateix pi”.

A banda dels nius, també s'han fet treballs silvícoles per millorar l'estructura del bosc, reduir la càrrega de combustible i generar espais favorables per a la nidificació del voltor negre. En aquest sentit, el CREAF, com a soci científic d'un projecte finançat per la Fundació Biodiversitat i liderat per la Xarxa de Conservació de la Natura, ha escollit els millors arbres per fer compatible la gestió forestal amb la preservació de l'espècie. “Comparem l'evolució de parcel·les gestionades i sense fer-ho per analitzar l'efectivitat d'aquests treballs”, afegeix Mireia Banqué, tècnica del centre de recerca.