El parc natural del Cap de Creus va ser el primer de Catalunya de caràcter marítim-terrestre. Situat a l'extrem més nord-oriental del país, té una superfície de quasi 14.000 hectàrees, de les quals 3.000 són marines. Malgrat que es va crear el 1998, fins aquest divendres no s'ha pogut aprovar el denominat pla rector d'ús i gestió (PGRUG). Un document que veta algunes de les activitats més polèmiques -com les festes als vaixells i les motos d'aigua-, però que també multiplica per 20 la superfície on es restringeix la navegació i la pesca.

15 anys per tenir un pla d'usos al parc natural

Catalunya té actualment 14 parcs nacionals o naturals, una xifra que augmentarà fins a 19 si es compleixen les previsions del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. Ara bé, molts d'aquests espais encara no disposen dels instruments de gestió que n'assegurin els objectius de conservació i la convivència entre activitats. És el que passava al Cap de Creus: mentre la part terrestre disposava del seu pla de protecció des del 2006, la part marina encara tenia pendent el PRUG.

“Portem 15 anys de batalla. Fa tres anys que ho vam reobrir i hem pogut solucionar una qüestió que portava més d'una dècada encallada”, assegura Marc Vilahur, director de Polítiques Ambientals i Medi Natural. En aquest sentit, la junta del parc natural ha aprovat definitivament aquest divendres, amb la presència de Sílvia Paneque, el pla que regula els usos de la zona marítima i que, per exemple, marca on es pot amarrar i quines activitats queden restringides. “Ja serà d'aplicació aquest mateix estiu, només caldrà que es publiqui al DOGC”, apunta Vilahur en declaracions a Nació. “Agraeixo als alcaldes l'esforç de consens per poder aprovar un document que, després de 200 reunions, ens permetrà preservar l'entorn marí del Cap de Creus, però també els usos socials i econòmics d'aquests municipis”, afegeix la consellera de Territori.

Es multiplica per 20 la zona amb la navegació restringida

Fins ara, només hi havia una petita zona de 19 hectàrees al voltant de l'illa s'Encalladora, on no es podia ni navegar ni pescar. Es tracta d'una reserva integral on només hi podien accedir els científics.

El document aprovat aquest divendres multiplica quasi per 20 la zona amb la navegació restringida fins a les 352 hectàrees. La major part de l'ampliació se centra a la punta del cap de Creus -tant al nord com al sud-, però també s'inclou un petit sector al cap Norfeu.

Com s'ha definit aquesta àrea? “L'interès biològic ha estat l'element clau, però també s'ha tingut en compte la coherència geogràfica”, apunta el director general de Medi Natural. Malgrat que a la comarca s'han alçat veus en contra, des de la Generalitat considera que no s'afecta la pesca convencional: “El que quedarà molt controlada és la pesca recreativa que sovint és una activitat econòmica il·lícita”.

Camps de boies per fer efectives les restriccions

El document prohibeix l'ús de motos d'aigua -a excepció de les companyies autoritzades a fer visites guiades i dels veïns empadronats als municipis inclosos al parc- en tota la superfície marina protegida i veta les polèmiques festes de vaixells a les cales. “Es podran sancionar de manera clara i àgil aquestes activitats”, assegura Marc Vilahur. També es limitaran les zones i els horaris on els vaixells poden fondejar.

Per fer efectives les restriccions, el Departament de Territori ja té a punt camps de boies que començaran a desplegar tan bon punt el pla sigui efectiu. A més, tal com destaca la consellera Paneque, s'aposta per l'ús de la videovigilància. Per altra banda, es treballa de manera conjunta amb els Agents Rurals per “augmentar les dotacions” i disposar d'un sistema eficaç de vigilància. “L'objectiu és que el pla no sigui un document, sinó una eina real que ajudi a una millor conservació de la biodiversitat i a una millor convivència en un territori amb molta pressió, especialment a l'estiu”, conclou el director general de Medi Natural.