A Catalunya cada any es produeixen entre 500 i 600 incendis forestals. Un dels objectius dels Agents Rurals és determinar-ne la causa en tots els casos. Un objectiu de màxims que no s'assoleix -de mitjana el 15% queden sense resoldre-, però que es va acostant gràcies a la incorporació de gossos ensinistrats i drons, però també a la política d'actuar "des del minut 0". "Mentre els Bombers estan pendents del cap de l'incendi, nosaltres busquem el cul. La part més freda", resumeix gràficament Jaume Torralba, responsable del cos a l'àrea de Barcelona. Tenen la feina de "desconstruir l'incendi" per arribar al punt exacte on comença.

Tècniques d'investigació criminalística

Els Agents Rurals són la policia integral del medi ambient a Catalunya. I una de les seves tasques -que pot tenir una derivada judicial- és la de determinar per què es produeixen els incendis: "Tenim l'obligació d'estudiar tots i cadascun dels focs agrícoles i forestals", assenyala Torralba.

Per fer-ho, apliquen unes minucioses tècniques d'investigació criminalística com qualsevol altre cos policial. La metodologia de les evidències físiques del pas del foc, provinent dels Estats Units, permet determinar progressivament la zona d'inici del foc. "És clau treballar des del minut 0. Com més aviat s'investigui, més possibilitats d'èxit hi ha", apunta el sotsinspector Quico Rivera.

En aquest sentit, els responsables del cos destaquen una de les singularitats del model català en què el 100% dels agents estan formats específicament en aquest àmbit. De fet, l'ampliació de la plantilla -que preveu arribar a finals de la dècada amb un mínim de 800 persones- és un dels elements que pot fer reduir encara més el nombre de focs que queden sense resoldre. "La majoria dels casos es concentren en episodis que es produeix quan no hi ha disponibilitat i s'hi va l'endemà", admet Torralba.

Gossos i drons, noves estratègies per investigar incendis

El passat 21 de juliol un incendi va començar a cremar a la zona de Mas Ratés, a tocar del nucli urbà de Viladecans. La columna de fum va alarmar els veïns d'aquesta zona, ja que no només era molt visible des de molts punts del Baix Llobregat sinó que amenaçava d'afectar la zona de l'ermita de Sant Ramon.

Els Bombers de la Generalitat van activar unes 25 dotacions terrestres i sis mitjans aeris d'un incendi que, finalment, va cremar 3,5 hectàrees. Els Agents Rurals van arribar-hi encara amb el foc actiu i ho van fer una de les noves incorporacions al cos -en Rodrigo- i una agent en pràctiques -l'Alícia-. En aquest sentit, la formació teòrica i pràctica de 600 hores els permet estar preparats per iniciar la investigació. Ara bé, depenent de la complexitat es requereix la presència d'un agent major d'incendis així com els grups especialitzats.

Concretament, es tracta dels drons del Grup de Suport Aeri, en actiu des del 2018 i que permeten amb pocs minuts tenir fotografies a vista d'ocell que ajuden a determinar la zona on hagi pogut començar l'incendi. L'objectiu des de terra és anar delimitant cada vegada més aquesta àrea fins que es redueix a pocs metres quadrats. "Aleshores ja comença la feina de posar-se de genolls i analitzar pam a pam", explica Quico Rivera. De fet, s'acaba treballant amb una quadrícula i pinzell en mà, pràcticament com si es tractés d'una excavació arqueològica.

Hi ha vegades -com la simulació que els Agents Rurals han organitzat aquest divendres a Viladecans- que no es troben indicis que permetin determinar una causa. És aleshores quan entra en escena la unitat canina, incorporada el 2021 i que és clau sobretot per als incendis intencionats, que poden arribar a representar fins al 25% del total. "Els gossos estan ensinistrats per trobar substàncies accelerants com els derivats del petroli", explica Lluís Pallarès, sotsinspector de l'àrea de Grups Especials. A la zona cremada del Baix Llobregat, la gosseta Collie no ha fallat i en pocs segons ha trobat la substància que s'havia col·locat en el punt on va començar.

Ara bé, què va causar realment el foc de Viladecans? Els Agents Rurals no es pronuncien, ja que la causa està judicialitzada. És el mateix cas que els dos grans incendis d'aquesta temporada -la pitjor des del 2012- que van cremar milers d'hectàrees a la Segarra i al Baix Ebre. "Les millores tecnològiques no només ens permeten reduir els incendis sense causa coneguda sinó que també augmenten la qualitat dels informes", destaca Jaume Torralba.

Crida a la prevenció: el 36% dels incendis són negligències

Hi ha una data molt coneguda: nou de cada deu incendis tenen origen humà. Efectivament, els focs naturals -bàsicament causats per llamps- es mantenen molt estables al voltant del 10-11%. "Som una societat amb una elevada consciència del risc", defensa Torralba. En aquest sentit, a inicis de segle se'n produïen entre 800 i 900 i, actualment, malgrat l'augment de població la xifra s'ha reduït significativament.

• «Els paisatges agrícoles també poden ser més resilients als incendis»
• Què és i què no és un gran incendi forestal? Quan es considera de sisena generació?
• Barcelona, el territori d'Europa més poblat amb un bosc més dens

L'element principal és de la de les negligències, una qüestió que des del 1994 pot acabar comportant conseqüències penals i que suposa el 36%. Pot tractar-se de llençar una cigarreta -un comportament que encara ara provoca incendis-, l'ús de bufadors o radials o bé tasques agrícoles sense seguir els protocols indicats. En aquest calaix també s'hi inclouen conductes de risc que havien anat molt a la baixa -com per exemple barbacoes- que ara, tal com reconeix el sotsinspector Quico Rivera, realitzen persones nouvingudes per desconeixement. "Cal ser conscients que moltes activitats intrínsecament ja duien un perill associat", adverteix en l'enèsima crida a la prevenció.

Els accidents -tant de trànsit com provocats per línies elèctriques o màquines agrícoles- suposen el 13% mentre que la intencionalitat encara avui s'enfila fins al 25%. És en aquest àmbit que són claus els gossos ensinistrats que, de mitjana, actuen cada estiu en 15 o 20 incendis.