El Parc Natural del Montseny recorda un estiu més que està prohibit banyar-se en gorgs i rius de la zona per protegir l'hàbitat de ribera on viuen espècies d'alt valor com els tritons del Montseny (Calotriton arnoldi), l'únic amfibi endèmic a Catalunya i en perill d'extinció.

L'entrada a l'aigua de persones i mascotes posa en risc la seva supervivència, atès que són especialment sensibles a fongs, virus i altres patògens que es transmeten a través de l’aigua i que els poden arribar a causar la mort. Les espores de patògens poden ser transportades per la roba humida, fang a les sabates, salabrets, i fins i tot les mans després de contactar amb individus infectats.

L’entrada a l’aigua o el simple contacte amb les mans mullades, tant de persones com de mascotes, pot afavorir la transmissió de malalties infeccioses, com la quitridiomicosi o la infecció per ranavirus, essent una greu amenaça per al tritó i altres amfibis.

Aquestes accions també alteren la qualitat de l’aigua, incrementant-ne la terbolesa i la matèria orgànica, a més de provocar l’erosió del sòl. Tot plegat té un impacte directe sobre la flora i la fauna local, segons informen des del parc.

El 41% de les espècies d’amfibis del món estan amenaçades i en els darrers anys s’ha registrat una disminució notable de les poblacions (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2020). Per aquesta raó, des del Parc Natural del Montseny es recomana als visitants evitar el contacte amb l’aigua i controlar que els animals de companyia tampoc hi entrin.

El tràfic il·legal d’espècies exòtiques, que acaben alliberats a rieres i gorgues, és un altre factor de risc per al tritó del Montseny i la resta de població autòctona d’amfibis. Està totalment desaconsellat deixar anar animals forans, que poden ser transmissors de malalties.

Banyar-se a l'alta muntanya, prohibit

Es tracta d'una pràctica absolutament prohibida pel seu impacte sobre la biodiversitat, però que ni les campanyes informatives ni les denúncies dels Agents Rurals estan aconseguint aturar. “No descartem mesures més dràstiques per l'estiu vinent”, admet Lluís Florit, director de l'únic parc nacional del país.

Els llacs d'alta muntanya són uns ecosistemes molt fràgils. “La renovació d'aigua és molt lenta”, assenyala el director del parc nacional d'Aigüestortes i estany de Sant Maurici. En aquest sentit, les condicions d'altitud, química de l'aigua o la mida del llac esdevenen molt limitants per al tipus d'espècie que hi poden viure i, qualsevol modificació, les pot posar en perill.