Un nombrós grup de joves banyant-se a l'estany Gerber del parc nacional d'Aigüestortes o un equip de futbol com l'Atlètic Lleida fent-ho al de Baciver, del parc natural de l'Alt Pirineu, són imatges que s'han viralitzat els darrers dies. Es tracta d'una pràctica absolutament prohibida pel seu impacte sobre la biodiversitat, però que ni les campanyes informatives ni les denúncies dels Agents Rurals estan aconseguint aturar. “No descartem mesures més dràstiques per l'estiu vinent”, admet Lluís Florit, director de l'únic parc nacional del país.

Ecosistemes molt fràgils

Els llacs d'alta muntanya són uns ecosistemes molt fràgils. “La renovació d'aigua és molt lenta”, assenyala el director del parc nacional d'Aigüestortes i estany de Sant Maurici. En aquest sentit, les condicions d'altitud, química de l'aigua o la mida del llac esdevenen molt limitants per al tipus d'espècie que hi poden viure i, qualsevol modificació, les pot posar en perill.

Pel responsable de l'espai natural protegit, la presència de persones als llacs remou els sediments, augmenta la terbolesa i acaba afavorint la proliferació d'algues. A més, les persones contaminen les aigües amb els protectors solars i els repel·lents d'insectes, productes potencialment molt perjudicials per als amfibis, on espècies com la granota roja, el tritó pirinenc i el tòtil són molt sensibles. En casos extrems, fins i tot es poden a aixafar les seves larves. Ratpenats o l'almesquera també poden resultar afectats.

No només es banyen persones sinó que ho acostumen a fer gossos, malgrat que als espais naturals protegits haurien d'anar sempre lligats. “És una altra de les conductes que més ens preocupen i que afecten espècies com el gall fer, les marmotes o els isards”, assenyala Florit. Més enllà de l'impacte directe que poden provocar a l'hàbitat i a la fauna, els collars antiparasitaris també són productes contaminants.

Més informació, però no es descarten mesures més dràstiques

En els darrers anys el bany a estanys i llacs d'alta muntanya s'ha disparat. Temperatures més altes a causa del canvi climàtic, l'increment de freqüentació dels parcs naturals posterior a la Covid i la popularització d'excursions curtes amb la remullada com a objectiu en són alguns dels motius.

Al conjunt del parc nacional hi ha uns 200 llacs, però la majoria molt inaccessibles. En aquest sentit, la problemàtica es concentra al Gerber, on s'arriba amb una excursió relativament fàcil des de la Bonaigua, i en menor grau al Llong i al de la Llebreta. Al parc natural de l'Alt Pirineu, per la seva banda, les zones més conflictives són els de Muntanyó d'Àrreu, Gabarrea, Baciver, Port de Tavascan o el d'Estats, a sota la Pica. Ho confirmen també fonts dels Agents Rurals a Nació, però adverteixen que aquesta pràctica es detecta en “molts altres llacs”.

La sensació dels gestors d'aquests espais naturals és que ja l'any passat la problemàtica va arribar a nivells molt elevats. “Enguany sembla que es manté la tendència”, admet Lluís Florit. En aquest sentit, explica que han redoblat els esforços d'informació perquè admet que “hi ha gent que ho fa per desconeixement”.

Nova senyalització molt didàctica als refugis i coordinació amb Agents Rurals per sensibilitzar als principals punts d'accés i d'informació són algunes de les estratègies impulsades enguany. “Ho explicarem bé perquè no es pugui al·legar manca d'informació, però ja no descartem mesures més dràstiques per a l'estiu vinent”, conclou el director del parc nacional. La policia ambiental, per la seva banda, programa serveis especials de vigilància, especialment els dies de més calor. Recorden que incomplir la prohibició suposa una sanció administrativa de 300 euros.

Enguany, fins al 31 de juliol, ja han fet 38 actuacions i cinc denúncies. El 2024 van ser 61 casos i un total de 12 denúncies, clarament per sobre de l'any anterior (44 actuacions i 3 sancions), segons dades recollides per Nació.