Només deu dies després d'haver començat l'any 2026, l'1% més ric del món ja ha esgotat la seva assignació anual d'emissions de carboni, segons l'anàlisi publicada per Oxfam Intermón. Aquest sostre representa la quantitat de CO2 que, per càlculs internacionals, correspondria a cada persona per mantenir el límit d'augment de temperatura global a 1,5 °C. El 0,1% amb més ingressos encara va superar aquest límit abans, el dia 3 de gener. A l'estat espanyol, les dades mostren la mateixa pauta: el 16 de gener, el segment més ric haurà sobrepassat la quota fixada i el 0,1% ja ho havia fet el 4 de gener.
Norman Martín, expert en Polítiques sobre Canvi Climàtic d'Oxfam Intermón, subratlla la responsabilitat de les grans fortunes afirmant: "Hem denominat a aquesta data Pollutocrat Day per denunciar la responsabilitat desproporcionada de les persones ultrarriques en l'acceleració de la crisi climàtica". Aquesta denominació apunta directament a la gran distància entre les emissions dels més rics i la resta de la població.
Les xifres recollides apunten a una diferència sostinguda i sistèmica. Durant 2022, una persona situada a l'1% més ric va emetre prop de 15 vegades més carboni que algú de la meitat amb menys ingressos del món. En el cas espanyol, les diferències encara s'accentuen més: aquell any, una persona del 0,1% més adinerat va emetre 55 vegades més que una pertanyent al 50% menys afavorit.
Impacte mundial i econòmic de l'excés d'emissions
Aquest desequilibri no es limita a les emissions. Les estimacions indiquen que la quantitat d'emissions alliberada en un any per l'1% més ric podria causar aproximadament 1,3 milions de morts relacionades amb l'estrès tèrmic abans de tancar el segle. L'acumulació de dècades d'excés genera també pèrdues econòmiques considerables als països amb rendes baixes i mitjanes-baixes, arribant fins als 44 bilions de dòlars el 2050.
Reduir aquestes emissions és imprescindible per evitar superar el límit d'1,5 °C d'escalfament global. L'informe d'Oxfam Intermón especifica que l'1% més ric hauria de disminuir-les fins a un 97% el 2030. Mentre això no passa, els qui menys han participat en la generació de la crisi -especialment comunitats de països pobres, poblacions indígenes, dones i nenes- continuen sent els més afectats per les conseqüències.
Intensificació de les desigualtats
Els hàbits quotidians de les persones ultrarriques deixen una empremta significativa. La petjada de carboni d'un multimilionari europeu en només una setmana usant jets privats i iots de luxe és comparable a les emissions que una persona de l'1% més empobrit del món genera al llarg de tota una vida.
Oxfam Intermón adverteix que la crisi climàtica no només eleva les temperatures sinó que intensifica les diferències socials. Tal com assenyala el portaveu de l'entitat, el canvi climàtic no només escalfa el planeta, també agreuja les desigualtats. "Urgeix que els governs apliquin polítiques redistributives per protegir dels impactes als qui menys tenen i actuïn sobre els majors contaminants. Els líders mundials tenen la responsabilitat i l'oportunitat d'encaminar el món cap als objectius climàtics i generar beneficis nets per a les persones i el planeta", sentencia.
Propostes per frenar emissions
L'organització planteja mesures per fer front a l'excés d'emissions de la minoria més contaminant i assignar les càrregues de manera proporcional. Entre elles: adaptar l'esforç de reducció d'emissions segons petjada de carboni i capacitat econòmica; incrementar impostos a ingressos i riquesa dels superrics; apostar per una arquitectura fiscal global més equitativa mitjançant la Convenció de l'ONU sobre Cooperació Fiscal Internacional; aplicar gravàmens a beneficis extraordinaris de les empreses de combustibles fòssils -fins a 400.000 milions de dòlars anuals-; i, a Espanya, retirar els subsidis als combustibles fòssils i destinar fons als col·lectius més vulnerables davant dels impactes del clima.
Segons el portaveu d'Oxfam Intermón: "És necessari construir un sistema que situï les persones i el planeta al centre. Un model basat en la sostenibilitat i l'equitat és clau per afrontar la crisi climàtica i garantir un futur just per a totes les persones".
