El canvi climàtic ha deixat de ser una amenaça futura per convertir-se en una realitat mesurable i actual. Un estudi d'investigadors catalans de la Universitat de Barcelona (UB), publicat recentment a la revista Nature Communications, certifica un canvi d'escala en la fusió de Groenlàndia. Segons la recerca, la producció d’aigua fruit del desgel s’ha multiplicat per sis, passant d’una mitjana de 12,7 gigatones per dècada entre 1950 i 2023, a les 82,4 gigatones registrades des dels anys noranta fins a l'actualitat.
Les xifres que aporta el treball, liderat per l’investigador Josep Bonsoms, descriuen una transformació profunda en la dinàmica de la criosfera. L’àrea afectada pels episodis de fusió extrema ha augmentat a un ritme constant de 2,8 milions de quilòmetres quadrats cada deu anys des del 1990. No es tracta només d'un increment quantitatiu, sinó d'una intensificació de la freqüència i l'abast dels esdeveniments: set dels deu episodis de desgel més greus documentats a l'illa més gran del món s'han produït en el que portem de segle XXI.
Més aigua en episodis equivalents
L'estudi introdueix un factor clau per entendre la gravetat de la situació: la intensificació termodinàmica. Els investigadors han demostrat que, davant de condicions de circulació atmosfèrica idèntiques (les mateixes masses d'aire), Groenlàndia produeix avui molta més aigua que fa quaranta anys. Concretament, la producció d’aigua ha crescut un 25% en episodis equivalents si es comparen amb el període 1950-1975, i s’eleva fins a un 63% quan s’analitza el conjunt de tots els episodis extrems, fet que demostra que l’escalfament de l’atmosfera és el motor principal d’aquesta acceleració.
Geogràficament, el nord de Groenlàndia s'ha consolidat com el principal punt crític (hotspot). Aquesta zona, tradicionalment més estable, pateix ara l'impacte més directe dels canvis en la circulació de masses d'aire. La metodologia aplicada pels científics de la UB, que combina la classificació de patrons atmosfèrics amb models climàtics regionals, permet preveure escenaris preocupants: si es mantenen les altes emissions de gasos d’efecte hivernacle, les anomalies de desgel podrien triplicar-se abans de tancar el segle.
Més enllà de l'estricta dada climàtica, la recerca de la UB posa el focus en les conseqüències globals. Els geògrafs Josep Bonsoms i Marc Oliva recorden que la transformació de la capa de gel no només altera el nivell del mar o la circulació oceànica a escala planetària, sinó que també redefineix el mapa geopolític. Malgrat que la tensió amb Trump s'ha rebaixat les darreres setmanes, l’Àrtic s'ha convertit en un nou centre d'interès estratègic i econòmic, on les noves dinàmiques territorials estaran condicionades per la fragilitat d'un ecosistema que es desintegra.
En definitiva, l'evidència científica presentada subratlla la necessitat de polítiques climàtiques basades en dades sòlides. L'excepcionalitat dels rècords registrats el 2012, 2019 o 2021 ja no es pot llegir com una anècdota meteorològica, sinó com la prova d'un sistema que ha perdut l'equilibri. Entendre els mecanismes termodinàmics que alimenten aquest desglaç és, avui, una prioritat no només per a la comunitat científica, sinó per a la planificació dels riscos que el planeta ha d'afrontar.
