No només els animals poden migrar per adaptar-se als canvis en el clima. Les plantes també acaben colonitzant nous espais per tal de buscar les millors condicions per desenvolupar-se. És el que està passant amb espècies pròpies de les latituds baixes de la tundra i dels boscos boreals que estan guanyant terreny a l'Àrtic. El descobriment, liderat per la Universitat d’Edimburg i el CREAF, pot acabar suposant efectes en cadena que, per exemple, empitjori l'escalfament global a causa de l'acceleració del desgel del permafrost.
Efectes sobre el clima, la fauna i les comunitats humanes
La investigació, liderats per la Universitat i el CREAF, però amb la participació d'una trentena de centres de recerca, ha estat publicada aquest dilluns a la revista Ecology Letters. L’equip científic adverteix que l’avanç d’aquestes espècies -sobretot arbustos i gramínies- podria tenir efectes sobre el clima, la fauna i les comunitats humanes. Per exemple, els líquens típics de la tundra són el plat principal dels caribús i els rens. El problema és que, sota l’ombra dels arbustos, els líquens podrien retrocedir i, si disminueixen, també ho fa l’aliment d’aquests animals. Això, al seu torn, amenaça la subsistència de les comunitats indígenes que depenen de la seva caça i del pasturatge, i que, a més, s’alimenten d’algunes plantes típiques de la tundra.
El clima també podria veure’s afectat per la borealització. Quan els arbustos i altres espècies llenyoses s’expandeixen, atrapen més neu a l’hivern i cobreixen el sòl a l’estiu. Això canvia la temperatura del sòl i pot accelerar el desglaç del permafrost. Com a resultat, es podrien alliberar grans quantitats de carboni que havia estat atrapat durant mil·lennis en aquesta “nevera congelada”, contribuint a l’escalfament global. Es tracta del que es coneix com a procés de retroalimentació.
“En aquest estudi hem comprovat que les plantes pròpies del bosc boreal i de la transició boreal-tundra s’estan expandint en regions àrtiques, tot i que amb magnituds diferents segons la zona. El fet que parts de l’Àrtic s’estiguin borealitzant podria tenir efectes en cascada en els ecosistemes de tundra”, destaca Mariana García Criado, investigadora Marie Skłodowska-Curie del CREAF i de la Universitat d’Edimburg, i primera autora de l’estudi.
Quatre dècades d’expedicions
Per dur a terme la investigació, l’equip ha analitzat dades del consorci internacional ITEX (International Tundra Experiment), que recopila informació de parcel·les permanents distribuïdes per tot l’Àrtic des de fa quatre dècades. En total s’han estudiat més de 1.100 parcel·les i 287 espècies de plantes, mostrejades entre 1981 i 2023. “És una xarxa tremendament valuosa en l'àmbit científic i de conservació, ja que tants anys de treball de camp en aquesta part recòndita del món, usant una metodologia similar, no són comuns”, destaca García Criado.
“El següent pas d’aquesta investigació és estudiar els impactes del procés de borealització en els ecosistemes i per a les comunitats indígenes de l’Àrtic”, conclou la científica. A més, la investigadora explica que també està impulsant una nova línia de recerca per esbrinar com estan canviant les poblacions de líquens i molses en zones polars, “una cosa encara molt desconeguda”.
