Quasi 650.000 hectàrees cremades a la península Ibèrica. Aquest és el balanç provisional de l'impacte dels incendis d'aquest 2025 al conjunt de l'estat espanyol i Portugal, unes dades extraordinàries que els científics vinculen en part al canvi climàtic que ha actuat com a benzina per a la tempesta perfecta que els va fer possible. Concretament, segons un estudi de la xarxa internacional World Weather Attribution, les condicions de temperatura, sequedat i vent que van alimentar l'onada de focs van ser fins a 40 vegades més probables a causa de l'escalfament global.

El canvi climàtic, benzina per als grans incendis

De grans incendis n'hi ha hagut tota la vida. Ara bé, en les darreres dècades hi ha dos processos que els afavoreixen. Un de lent i progressiu -el despoblament rural i l'abandonament de les activitats primàries- i un de més accelerat que és l'escalfament global.

La xarxa World Weather Attribution és un dels equips científics de referència de la ciència de l'atribució, és a dir, de vincular com afecta el canvi climàtic en un desastre natural concret. En el cas dels focs del nord-oest de la península Ibèrica, acaben de publicar un estudi exprés on conclouen que les condicions meteorològiques que van afavorir els grans incendis són 40 vegades més freqüents i un 30% més intenses en comparació al clima preindustrial.

Si ens fixem en l'onada de calor de deu dies de l'agost, la més intensa al conjunt de l'Estat segons l'Aemet, va ser fins a 200 vegades més probable i tres graus per sobre de l'esperat si no hi hagués un forçament climàtic al planeta. De fet, un període com aquest ha passat de tenir una recurrència esperable de 2.500 anys a només 13. “Són fenòmens que ja han deixat de ser rars en l'actual clima”, destaca Theodore Keeping, investigador del Centre de Política Ambiental de l'Imperial College de Londres.

• Eduard Plana: «Catalunya pot donar més espai al foc natural»
• Collserola recuperarà 150 hectàrees de conreus per protegir-se dels grans incendis forestals
• Els CSI dels incendis: així investiguen els Agents Rurals les causes del foc

L'abandonament rural també és clau

Malgrat les limitacions metodològiques de l'estudi en fer-se amb poques setmanes, els autors en defensen els resultats, ja que són coincidents amb investigacions anteriors en altres punts del Mediterrani, que qualifiquen de hot spot del canvi climàtic. De fet, Friederike Otto, cofundadora de WWA, recorda que les condicions d'aquest estiu s'han produït amb un escalfament global de “només”, però que ens dirigim cap a un escenari entre 2,3 i 2,6. “Amb cada fracció de grau, augmentarà la probabilitat de grans incendis forestals com els que han calcinat vastes zones de la península Ibèrica”, afegeix la investigadora Clair Barnes.

Ara bé, els mateixos científics recorden en l'anàlisi els canvis en uns boscos que no només han augmentat la superfície sinó la seva densitat. En aquest sentit, assenyalen l'abandonament rural com la causa última que augmenta la quantitat de combustible disponible.

Fa anys que experts del nostre país com Eduard Plana o Jaume Sió insisteixen en la necessitat de recuperar el mosaic agroforestal com el paisatge tradicional que pot frenar la intensitat d'aquests grans incendis. Precisament, Maja Vahlberg, del Centre Climàtic de la Creu Roja, posa el projecte català de Ramats de Foc, impulsat entre altres per la Fundació Pau Costa, com un dels exemples a seguir per adaptar-se a la nova realitat.

Quasi 1 milió d'hectàrees cremades a la Unió Europea

L'inici de la temporada d'incendis va ser molt dura a Catalunya. Els focs de la Segarra i el Baix Ebre van situar la superfície cremada fins a les 10.000 hectàrees, un llindar que no s'havia assolit des del 2012. Tanmateix, la resta de l'estiu ha estat relativament tranquil -malgrat el risc extrem durant l'onada de calor d'agost- i no s'han hagut de lamentar cap altre episodi greu.

Una situació que contrasta amb el nord-oest de la península. Només en una setmana d'agost -comptant també altres zones com Extremadura o Andalusia- es van cremar 175.000 hectàrees, més del doble que la mitjana anual des del 2006. De fet, la xifra acumulada són 380.000 hectàrees -el 0,75% de la superfície total-, que se sumen a les més de 260.000 cremades a Portugal, el 3% del país lusità.

Al conjunt de la Unió Europea, segons les dades d'EFFIS -sigles en anglès del Sistema d'Informació Europeu d'Incendis Forestals- enguany es frega el milió d'hectàrees cremades. És una xifra provisional -Theodore Keeping recorda que les temporades ara ja s'allarguen tot el setembre i fins i tot l'octubre- i que només es van assolir -concretament 988.524 ha- l'any 2017. Per facilitar la comparació entre estats i sobretot entre anys, es basen en les observacions del satèl·lit Copèrnicus.

Les vastes zones cremades a la península Ibèrica -especialment a Ourense, Zamora i al nord de Portugal- suposen un 65% de la superfície afectada al conjunt de la Unió Europea. Una xifra que impacta, però que alguns anys ha arribat a fregar el 80%. Enguany també destaca Romania -més de 125.000- i Itàlia -74.000-. En el cas de França, l'incendi d'Occitània ha fet créixer l'estadística fins a les 35.000.

Pels responsables de la Creu Roja, estius com el d'enguany a Espanya -el pitjor des del 1994 quan només amb els focs de la Catalunya Central van cremar unes 45.000 hectàrees- suposen no només una crisi ecològica i humana -s'han produït fins a 8 morts-, com també un greu impacte econòmic, sobre la contaminació i la salut. En aquest sentit, no només es va assolir el rècord d'emissions de carboni vinculat a incendis d'ençà que hi ha registres sinó que el nivell de les partícules PM 2.5 va augmentar per sobre dels límits recomanables. El fum dels incendis es va desplaçar centenars de quilòmetres i, curiosament, va provocar que en el pic de l'onada de calor a Catalunya les temperatures quedessin frenades i no s'arribessin a valors de 44 o 45 graus.