El massís de Collserola actua com un gran parc urbà de l'àrea metropolitana de Barcelona. Envoltat de grans ciutats esdevé un espai molt freqüentat per milers de persones que busquen espais per practicar esport, passejar o desconnectar. Amb una massa de bosc contínua i unes condicions climàtiques cada vegada més extremes, el parc natural afronta un risc més elevat. Els incendis són inevitables, però si es produeixen, es pot aconseguir que ho facin a menor intensitat i amb espais segurs per als cossos d'extinció. És en aquest marc que s'ha començat a executar un ambiciós projecte de la Fundació Catalunya La Pedrera: recuperar unes 150 hectàrees de conreus -un 2% del total- com a estratègia per protegir-se dels grans incendis forestals.

Recuperar el mosaic agroforestal és possible

La serra de Collserola té unes 8.259 hectàrees, les majors de les quals declarades parc natural. En les darreres dècades, estar situada al mig de la zona més poblada de Catalunya ha provocat un procés encara més accelerat d'abandonament de les activitats agrícoles i ramaderes. El resultat? La substitució del mosaic agroforestal tradicional per un bosc continu format principalment per pi blanc, una espècie altament inflamable.

En aquest context, és molt recurrent el missatge per part dels Bombers de la Generalitat i altres agents que Collserola pot patir un incendi que la calcini completament en molt poques hores. “Nosaltres no volem provocar pors innecessàries, però el cert que hi ha molta feina acumulada després de tants anys”, assegura Miquel Rafa, director de Sostenibilitat i Territori de la Fundació Catalunya La Pedrera.

Coincidint amb els recents esforços del mateix parc natural i de la Generalitat per fer actuacions de gestió forestal al massís en zones estratègiques, l'entitat va analitzar quin potencial hi havia de recuperar antics conreus. El projecte ha identificat fins a 156 hectàrees en sis municipis: Barcelona, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, Cerdanya i Sant Just Desvern. La majoria són d'antigues plantacions d'arbres fruiters, pastures i de terres per llaurar, però també finques més petites d'horta, olivera i, fins i tot, fruita seca.

• Catalunya ja pateix el pitjor estiu d'incendis des del 2012... i només acaba de començar
• Què és i què no és un gran incendi forestal? Quan es considera de sisena generació?
• Recuperen zones de pastura per protegir del foc la finca forestal més gran de Catalunya

“Tenim la intenció d'actuar a una escala territorial força important”, apunta Miquel Rafa. En aquest sentit, si s'arriba a recuperar tota aquesta superfície estarien actuant al 2% de Collserola. Per fer-ho possible, s'establiran acords de custòdia tant amb propietaris privats com amb ajuntaments. “A l'hora de prioritzar actuacions sempre apostarem per aquelles zones considerares estratègiques pels Bombers per rebaixar la intensitat d'un possible incendi”, afegeix en declaracions a Nació.

Cal recordar que un estudi recent del CREAF fixava un potencial de fins a 17.000 hectàrees d'antics conreus com a espais clau per blindar la regió metropolitana de Barcelona d'incendis forestals molt destructius.

Començar amb unes feixes d'oliveres a Sant Just

El primer projecte se centra en dues finques de Sant Just Desvern, a la zona coneguda com les oliveres Reverter. Per una banda, s'actuarà en un espai que es va replantar a inicis del segle XXI i que ràpidament es va abandonar. “A la pràctica s'ha convertit en un bosc d'oliveres no productives”, explica Miquel Rafa. Les imatges, de fet, mostren una densitat excessiva que ara es vol corregir. En aquest sentit, algun dels arbres es trasplantaran a la finca de can Calopa de Dalt, també a Collserola, però al terme de Barcelona.

La gestiona la cooperativa L'Olivera, l'entitat que farà possible que les feixes recuperades a Sant Just passi a ser productiva. L'objectiu és que el 2028 -conjuntament amb una segona zona adjacent abandonada fa quatre dècades i convertida ja en una transició de matollar a bosc incipient- produeixi 2.500 quilos de la varietat arbequina, equivalents a uns 330 litres d'oli.

Per fer-ho possible, a banda de reduir la densitat d'arbres, es farà una esporga intensiva, s'eliminarà part de la vegetació i es recuperen les feixes formades per bancals de pedra seca. “Fer una primera intervenció és relativament fàcil si es tenen diners, però l'important és garantir una activitat econòmica que faci viable a llarg termini aquests paisatges més resilients al foc”, reflexiona Miquel Rafa.

En aquest sentit, a Collserola s'ha optat per l'activitat agrícola, però la Fundació Catalunya La Pedrera ja té experiència amb projectes similars amb ramaderia. Ara treballen a la serra del Montsant, però l'actuació més longeva és a Montserrat on es percep clarament un “canvi en el paisatge”. “Just ara fa deu anys va ser clau per aturar l'incendi d'Òdena”, assegura el biòleg.