Més de 16.000 hectàrees cremades, una víctima mortal, una desena de ferits -dos dels quals greus, un bomber i un civil-, 25 habitatges afectats i desenes de vehicles cremats és el balanç provisional de l'incendi d'Occitània que ja fa més de 24 hores que crema sense control. Un foc impulsat per la tramuntana -que l'ha fet avançar en direcció sud-est- i afavorit per una situació de sequera que, de manera oficial, es va decretar el passat dia 1 d'agost al departament de l'Aude. De fet, ja es considera un dels pitjors incendis al conjunt de l'estat francès d'ençà que hi ha registres oficials.

Incendi a la zona de les Corberes

Les Corberes són un conjunt de muntanyes situades al sud d'Occitània. De fet, la part més meridional constitueix la frontera natural entre la Catalunya Nord i el Llenguadoc, en unes formacions paral·leles -però desenes de quilòmetres al nord- de les Alberes i les Salines.

L'incendi es va declarar al terme municipal de Ribauta, entre Narbona i Carcassona. La forta tramuntana -amb ratxes de fins a 60 km/h- el va fer avançar ràpidament en direcció sud-est. Malgrat que en el pitjor dels casos hauria arribat fins a l'autopista A-9 a la zona de Leucata, just al límit de la Catalunya Nord, ara mateix aquesta possibilitat està descartada i la via ràpida s'ha començat a reobrir.

Es dona la circumstància que el departament de l'Aude -amb capital a Carcassona- era l'únic de l'estat francès en alerta vermella per incendis aquest dimarts. Una situació vinculada a la influència de la massa d'aire africana que va provocar màximes que van fregar els 40 ºC a Catalunya. Baixa humitat, temperatures per sobre dels 30 graus i el vent van completar la tempesta perfecta per al foc.

• Què és i què no és un gran incendi forestal? Quan es considera de sisena generació?
• Eduard Plana: «Catalunya pot donar més espai al foc natural»
• Obren franges de 80 metres a les Gavarres per prevenir grans incendis forestals

L'existència d'un paisatge en forma de mosaic i la gestió forestal es consideren elements clau per rebaixar la intensitat d'incendis tant potents com aquest. En aquest sentit, el primer ministre François Bayrou ha assegurat des de la zona de l'incendi que sense vinyes -amb una afectació molt important-, la superfície hauria pogut multiplicar-se per cinc o per deu.

Una magnitud que supera bona part de les comparacions

Les últimes informacions apunten que ja s'han superat les 16.000 hectàrees afectades. Es tracta d'una superfície que caldrà veure com es concreta una vegada superada la crisi, ja que sovint no té en compte les zones no cremades. En l'incendi de l'Alt Empordà del 2012, per exemple, de la valoració provisional de 13.000 hectàrees es va acabar rebaixant a unes 10.300, sumant el gran foc iniciat a la Jonquera amb el de Portbou, petit en superfície, però que va deixar dues víctimes mortals.

La magnitud de l'incendi de les Corberes resisteix poques comparacions. D'ençà que hi ha dades oficials, només dues vegades -el 1990 al Gard, també a Occitània, i el 2022 a les Landes- s'havien cremat a l'estat francès més de 10.000 hectàrees en un sol incendi. El pitjor de la història és el de l'agost de 1949, quan van cremar unes 50.000 hectàrees i van morir 82 persones al sud de Bordeus. L'actual sinistre se supera tot el que es va cremar l'any passat al conjunt de l'estat francès -també del 2019, el 2020 i el 2021- i duplica la superfície calcinada el 2023. “És un incendi excepcional que il·lustra la magnitud de les conseqüències del canvi climàtic”, ha apuntat aquest matí des de la zona zero Agnès Pannier-Runacher, ministra de Transició Ecològica.

La sequera, de Catalunya a l'Aude

Catalunya ha superat enguany la pitjor sequera de l'època contemporània. La primavera va ser una de les més plujoses d'ençà que hi ha registres, un fet que de manera excepcional es va repetir al juliol. Aquest fet ha permès rebaixar el risc d'incendi després d'un inici de temporada molt complicat amb unes 10.000 hectàrees cremades, concentrades sobretot amb el foc agrícola de la Segarra i el forestal del Baix Ebre.

La situació hídrica de Catalunya -amb els embassaments al voltant de 78%- contrasta amb la de l'Aude. Precisament, el dia 1 d'agost es va decretar oficialment la situació de crisi hídrica que suposa restriccions. En aquest sentit, el Ministeri de Transició Ecològica relaciona directament ambdós fenòmens. La pluja a la Catalunya Nord -que s'ha reduït al voltant del 60% des del 2022- “ha agreujat l'estrès hídric a la regió i ha jugat un paper important en la propagació de l'incendi, sobretot a causa de la vegetació seca”. Actualment, al conjunt de l'estat francès hi ha 32 departaments en crisi de sequera, 14 més en alerta màxima, 27 en alerta i 18 en vigilància.

Un incendi que recorda el malson de l'Empordà del 2012

El fum que va ser clarament visible aquest dimarts des de l'Alt Empordà -també s'ha notat avui en comarques com el Maresme i el Vallès i fins i tot a Menorca- ha fet recordar el malson del 2012. És l'última vegada que a Catalunya es va produir un incendi de més de 10.000 hectàrees i amb unes circumstàncies relativament comunes amb les d'Occitània.

Més enllà de la superfície i les víctimes mortals -sis en el cas del nostre país-, la tramuntana va impulsar les flames en ambdós casos superant la capacitat d'extinció, especialment al vespre i a la primera nit.

Tanmateix, les dades d'enguany o les del 2012 al Principat són incomparables amb les campanyes més negres del final del segle XX. Només en superfície forestal, el 1986 es van cremar 65.000 hectàrees, un total de 75.000 el 1994 i 18.000 més el 1998, principalment pels megaincendis de la Catalunya Central. Uns desastres que van obligar a moure fitxa i a crear primer les agrupacions de defensa forestal (ADF) i, posteriorment, el GRAF, el cos d'elit dels Bombers especialitzat en actuacions forestals.